El Consell ha llençat la seva proposta de zonificació perquè sigui efectiva la llei d’arrendament turístic. Ara Maó ha debatut intensament sobre el tema, i ha posat de manifest que és una qüestió ben complexa.
Tenim, així, una primera proposta que caldrà ser debatuda a ple en el Consell i amb la feina de consens també amb els ajuntaments. Tanmateix, sempre hem considerat que hi ha uns elements inqüestionables que cal posar damunt la taula:
- Segons les estadístiques publicades, en temporada alta hi podria haver prop de 40.000 places turístiques amagades, no regularitzades, persones que són a l’illa però que no figuren enlloc, amb la pressió sobre el territori que açò representa.
- La immensa majoria de les places oferides al mercat no estan regularitzades; parlam, realment, d’activitats que no consten, però que reporten un benefici econòmic no declarat ni legalitzat.
- El mercat del lloguer convencional ha sofert un augment disparat que impossibilita a moltes famílies accedir a un habitatge digne. Avui per avui, a Maó és, en molts de casos, una tasca impossible trobar lloguer a un preu mínimament normal. L’impacte del lloguer turístic i la perspectiva dels propietaris d’uns guanys a curt termini hi influeixen forçosament.
- Menorca necessita una visió insular en la gestió del territori. Açò ja es va demostrar amb el PTI fa prop de 15 anys, que segueix essent un instrument modèlic de regulació. Regular el lloguer turístic és també una necessitat vista la situació actual.
- Les conseqüències del lloguer turístic (de convivència, en l’habitatge, en la pressió turística…) tant a les illes vesines com a molts altres indrets europeus i també mundials ens han de servir de mirall de fins a on pot arribar, atenent que anam amb avantatge respecte a aquestes zones. Per aquest motiu és necessari que la nostra societat es bastesqui d’eines per fer-hi front. La gentrificació dels centres de les ciutats és un fet indiscutible, i a Maó en trobam mostres. No podem quedar mirant-nos-ho.
- Som coneixedors dels moviments especuladors que hi ha entorn a aquesta activitat. Cada vegada hi ha més acumulació de propietats a mans de pocs propietaris, que es dediquen al lloguer turístic. També s’ha de tenir en compte.
Amb tot, és cert que també hi ha molts elements que han de ser tinguts en compte, i la complexitat de la qüestió no es pot amagar i s’ha d’afrontar per trobar el màxim de benefici en favor del bé comú. I més enllà de si la proposta és més o manco restrictiva, hem de treballar tots els agents implicats per trobar un elements de consens i amb fórmules creatives que també donin cabuda al desenvolupament d’un model de ciutat inclusiva.
Emplaçam també al Consell la necessitat d’augmentar la feina inspectora i especialment sobre les plataformes que comercialitzen aquestes activitats per tal de minimitzar l’impacte negatiu que pot tenir el lloguer vacacional.
ARA MAÓ
