‘Després de Nadal, Cap d’Any i Reis’, per Pilio Piris

D’AQUÍ I D’ALLÀ

Després de Nadal, Cap d’Any i Reis

Després de l’empatx de tota mena que comporta el nadal, felicitacions, bons desitjos, dinars d’empresa, dinars amb amics i família, arribarà la nit del traspàs, la del vell al nou any.

Les calces, calçotets i els lligacames vermells seran els components invisibles de la nit per la majoria dels comensal de la festa, encara que l’últim tingui més oportunitats, els   dos primers quedaran reservats als seus propietaris i íntims i si s’escau per algun  nouvingut/da, que ben mirat res és per sempre. La resta es quedaran de bades.

Els components visibles i compartits per tothom dels presents seran; els paperets, les serpentines, globus, trompetes, mata-sogres i moltes besades de felicitat per l’any entrant, que el cava farà més pròdigues que mai i la bulla seguirà fins que el cos aguanti si estem disposat a pagar el preu de la primera ressaca de l’any.

El començament d’un nou any sempre sol anar lligat a propòsits d’esmena dels errors del passat i es clar, haver de renovar els bons propòsit de cada any, jo mateix em confesso addicte a renovar els mateixos de sempre, perdre quilos i deixar de fumar.

Bé i ara que ja hem entrat dins el nou any què hi podem atiar a l’horitzó, més pau al món?, ho veig difícil, són massa els interessos bèl·lics que pul·lulen pel món. Suport als que fugen de la guerra i la fam?, ho deixaran per més endavant, i si provem de tenir consciència que molts no s’han assabentat que res hagi canviat?, no, continuaran tenint fred i fam dins les seves cases. Els lladres de corbata deixaran de robar, de menysprear amb l’engany que tot va bé?, a la casa de molts espanyols no ho noten. I tantes i tantes coses.

Si els propòsits d’esmena que molts ens feim i es fan no es compleixen i els que tenen a la seva ma el poder donar una bona sortida a les moltes mancances que ens envolten, em pregunto si valia la pena canviar d’any o seguir amb el que ja teníem.

Sempre ens quedaran el Reis, segur que no ho eren, però que coi, la ment de la il·lusió dins un món que ens la vol negar, ho pot tot, són i seran sempre Reis que venen en camells, camió, tractor o vaixell i als pobles més petits també a peu, que pugen amb escales molt llargues fins les finestres de les cases i…oh miracle! els camells es beuen l’aigua i la llet el Reis i ens deixen per un dia el poder plegar de ser vassalls per ser prínceps.

El veure la cara del nen quan es mira al Rei Blanc, el Negre o el Ros, no té preu i bé val el canvi d’any perquè puguin venir els Reis.

Pilio Piris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *