Sant Antoni, arrels i tradicions

La setmana que ve tornarem a celebrar la festivitat de Sant Antoni, que és dels dels anys 80 Diada del Poble de Menorca, en la que commemorarem que la nostra illa va ser conquerida per les tropes del Rei Alfons IIII a l’Almoixerif Abu Omar, i amb aquest fet d’armes –diuen que va ser una rendició pactada- Menorca retorna a la cultura cristiana i a la dels territoris de parla catalana, amb una nova llengua, una nova religió, unes noves arrels i uns nous costums.

En aquest moment la nostra illa deixa la cultura islàmica per entrar en el món occidental, a les cultures europees de la Mediterrània, formant part d’un regne cristià que té com a llengua comú la catalana, i així ens consta des del moment en que Ramon Muntaner n’escriu la crònica dels fets en la que des de llavonces es converteix en la nostra llengua mare.

Formarem part dels regnes de Catalunya i Aragó i del Regne de Mallorca, i des de llavonces la nostra historia, la nostra manera de ser estarà lligada i més propera a les regions de parla catalana, amb totes les seves variants, que amb els antics senyors de les Castelles.

En un moments on es torna a vestir de polèmiques la nostra identitat illenca, cultural i social, hem de recordar una vegada més aquella premissa de Ramon Llull en que les llengües han de servir per a unir, per a donar coneixement i per a enriquir la cultura de les persones.

Menorca és una illa amb una cultura i una llengua pròpia, la catalana de Menorca, que és la que vam rebre dels nostres primers repobladors després de la reconquesta de 1287, i és la llengua amb la que vam llegir i escriure, amb la que ens hem entès des de llavonces, i és per tant la llengua que hem de conservar i defensar.

Açò no vol dir que Menorca sigui una illa que pertany a Catalunya, o que som catalans. Menorca és una illa que pertany a les Balears, però que forma part d’uns territoris on la llengua comú és la catalana, que és una cosa ben diferent. Som qui som, i estam ben orgullosos de ser menorquins i de la nostra història, però no es pot renunciar a uns fets culturals que són ben patents. És com si una persona que parla amb l’accent andalús, o parla cubà, argentí o mexicà, digui que no parla la llengua de Castella, que és amb la que es van colonitzar les amèriques o l’Al Andalús. La llengua castellana ha estat la llengua vehicular de la majoria dels territoris de l’Estat espanyol, i així és acceptat, com hi ha uns territoris amb unes llengües pròpies com la catalana que es parla a Catalunya, País Valencià i Illes Balears; l’euskera al País Basc o el gallec a Galicia, per tant ens hem de sentir orgullosos del nostre passat, de les nostres gestes i de la nostra història, aprendre de les nostres victòries i de les nostres derrotes, i ser, com sempre hem estat un poble obert, hospitalari, tolerant, on sempre hem sabut conviure amb les diferents cultures que han passat per ca nostra, i que cadascuna d’elles ens han deixat un legat d’identitat que ens fa el que som i com som.

Bona festa de Sant Antoni als ciutadellencs i bona Diada del Poble de Menorca, a tots els menorquins.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *