‘Pensament positiu’, per Andreu Genestar

SOMNIS I REALITATS

Pensament positiu

Quan un té molt anys el temps per meditar és infinit per tant: Viure la nostra vida com el més apassionant i fantàstica aventura està dins les nostres possibilitats, (això suposa estimar-nos i acceptar-nos a nosaltres mateixos i als altres, recordant que hem de ser el nostre propi millor amic, tractar-nos amb tendresa i donant una raó a la nostra existència).

Aprendre a fer-nos càrrec de nosaltres mateixos i ser persones auto disciplinades, evitant un absurd perfeccionisme, perdre temps i energies per sentiments de culpa, inferioritat.  El perdó és la clau mestra de la felicitat perquè ens fa comprensius, profunds, intel·ligents i bons el perdó és la única venjança. Dos tremens obstacles que ens aparten de la felicitat són: la recerca de l’aprovació dels altres i el estar sempre pendents del què diran. Tenir un ideal que em faci sentir intensament la plenitud interior d’un perquè , d’un motiu fort que ens faci plenament feliços. Saber viure amb alegria suposa no estar disponible a les neurosis dels que de manera constant pretenen fer-nos sentir com uns éssers menyspreables i que ens culpabilitzem sempre i per tot. L’amor té una força incontenible. És bo recordar que el miserable vol que jo siguem també miserables i si no ho som li desarmo i li rompo els seus esquemes. L’acceptació és la primera llei del creixement personal i és condició per a la felicitat i per saber viure. La ira i el mal geni són reaccions apreses davant la frustració. Viure l’experiència d’una amistat autèntica és imprescindible a qualsevol es humà per ser feliç. Mètodes per acabar per sempre amb la infelicitat.

Adonar-te del dolor, de la aflicció o del desassossec que pateixes i quin és el motiu; de on surt, en veritat aquest sofriment. Si et sents molest, adonar-te de seguida d’això i de on neix aquest malestar. Si dius que estàs molest perquè algú s’ha portat malament amb tu, no es pot entendre que tu et castiguis perquè altres es comporten malament. Hi ha d’haver un altre motiu més personal amagat. Observa. Adonar-te que el sofriment o les molèsties es deuen a la teva reacció davant d’un fet o una situació concreta i no a la realitat del que està passant. Si vas a anar al camp i plou, l’enfadament no està en la pluja que és la realitat, sinó en la teva reacció perquè s’han contrariat els teus plans o l’exemple de les dues persones dormint en una terrassa a l’estiu i hi ha renou. Solem donar la culpa a la realitat i no ens volem adonar-nos que són les nostres reaccions programades les que ens contrarien. Tenim uns hàbits inculcats, com automatisme que funcionen com una maquineta automàtica: A aquest pregunta, tal resposta, a aquest contrarietat, tal reacció. I funcionem com robots. La cultura ens inculca unes lleis rígides, l’única raó és que sempre s’ha fet així. I amb aquesta raó tan feble som capaços de matar-nos per defensar: honor, pàtria, bandera, raça,  família , bons costums , bona fama i moltes més paraules que no tanquen més que idees, sense sentit real que ens han inculcat com la cultura . I el mateix passa amb les idees religioses. L’important és ser i no el figurar. La vida és, en si, un pur goig i tu ets amor,felicitat com substància i potencial a desenvolupar. Només els obstacles de la ment ens impedeixen gaudir plenament. La clau és la teva reacció als esdeveniments i aquesta depèn de tu. Observa i compren.

Andreu Genestar Sabater i C.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *