Homilia del Bisbe Francesc a la Missa de Sant Antoni Reformar l'Església

La celebració de Sant Antoni ens fa mirar al passat, cap al moment en què va ser restaurat el cristianisme i la nostra fe cristiana es va anant difonent a Menorca. Però ens obliga també a mirar cap endavant, a pensar en el futur d’aquesta fe, de la que tenim notícia fidedigna a través del testimoni del Bisbe Sever fa 1600 anys.
Estic convençut que la fe cristiana només pot créixer si l’Església se situa en estat permanent de reforma. La renovació de l’Església no és una acció puntual que passi només en alguns moments de la història. La renovació és una tasca permanent, perquè l’Església és comunitat sempre en camí. Mentre peregrina per aquest món, és signe de Crist, però és sempre un signe perfectible, marcat per la deficiència, perquè formen part de la mateixa persones i institucions que poden ser infidels a la seva missió. Els reformadors protestants es van fer ressò fa 500 anys del clam popular quan deien: “Ecclesia semper reformanda”; en tot moment l’Església està necessitada de renovació. El Concili Vaticà II va dir que era necessària una “renovació perenne” (UR 6) i va explicar que “a Mare Església no s’atura de pregar, d’esperar i de treballar, i exhorta a tots els seus fills a purificar-se i renovar-se perquè el senyal del Crist resplendeixi amb més claredat sobre la faç “(LG 15). És una invitació a treballar amb tenacitat perquè les debilitats no entelin el rostre de Crist que l’Església ha de reflectir.
També la nostra Església de Menorca, si vol ser fidel a la seva missió, ha d’entrar en un procés de renovació, que afecta les persones i a les institucions, a les actituds amb què vivim i a la manera en què ens situam en la societat actual. Assenyalaré tres punts que consider importants per realitzar aquesta renovació.

1.- Ser més de Déu per ser més dels homes
La primera pista de renovació és aquesta: hem de ser més de Déu per ser més dels homes. L’Església ha de ser més de Déu, més divina. El que els homes i dones cerquen quan s’aproximen a l’Església és a Déu. El millor que podem oferir als nostres contemporanis és la fe que tenim. Ens equivoquem quan fem de l’Església una entitat merament social o un club per al temps lliure. L’Església és comunitat de creients, de persones amb el cor transformat per la fe en Jesucrist i que viuen d’una manera nova. Com escrivia el Cardenal Ratzinger, “la reformatio,necessària en tot moment, no consisteix en el fet que puguem remodelar sempre de nou ‘la nostra Església’ com ens plagui, en què puguem inventar-la, sinó en que prescindim constantment de les nostres pròpies construccions de suport a favor de la llum puríssima que ve de dalt i que és al mateix temps la irrupció de la pura llibertat ” (L’Església. Una comunitat sempre en camí, pàg. 84). La veritable reforma consisteix en que l’Església sigui més divina, és a dir, més vinculada al seu Senyor. “El que necessitem no és una Església més humana, sinó una Església més divina; només llavors serà també veritablement humana “(ibídem, pàg. 87).
Aquesta reforma ens demana a cada cristià ser més de Déu, deixar que el nostre cor i la nostra vida es converteixin perquè el rostre de Déu es reflecteixi amb claredat en l’Església. La nostra Església de Menorca necessita més esperit d’oració i d’adoració, una major profunditat espiritual, una experiència més profunda de Déu.
La celebració de Sant Antoni posa davant els nostres ulls a un home de Déu. Sant Atanasi en la seva biografia refereix que els seus contemporanis l’anomenaven “l’amic de Déu”. I això va ser el que va atreure a molta gent, que hi cercava el seu consell. Alguns van seguir la seva manera de vida, vivint com anacoretes al desert d’Egipte. Sant Antoni deia als monjos que no eren suficients els anys dedicats al Senyor i que era precís dedicar-se cada dia al seu servei.
Ser més de Déu significa transmetre amb totes les nostres actituds i comportaments al Déu en qui creiem. I suposa també eliminar tot el que impedeix que l’Església reflecteixi amb claredat el rostre de Déu.

2.- Església servidora de tots
La segona pista de renovació de l’Església és aquesta: ser servidora de tots. Això és conseqüència de l’anterior, perquè com més siguem de Déu, més serem dels homes, més estarem al servei de tots. El Déu en qui creiem no és un ésser distant que s’eximeix del tracte amb la humanitat, sinó un Pare al que li preocupa la vida de cada ésser humà, un Déu que estima ardentment a aquesta criatura seva. No es pot servir a aquest Déu sense servir també amb cura a cada ésser humà; no es pot creure en aquest Déu si no es creu també en l’home. Per això, estimar Déu exigeix servir a l’home, agenollar-se per rentar els seus peus cansats, ungir amb oli les seves ferides i ajudar a curar els seus cors afligits.
Ens renovarem en la mesura que creixem com a Església servidora de tots. Els homes i dones de Menorca no poden percebre en nosaltres llunyania, desinterès, altivesa o prepotència. Som els seus servents, com Crist va ser servent nostre. Hem de servir a l’home, acompanyant la seva recerca de l’Absolut, i servir-lo també en les seves necessitats materials.
Hem de servir de manera particular als més pobres. L’opció pels més últims, aquells que la societat descarta, és al cor de l’Evangeli i ha de ser actitud constant de l’Església en tot moment. Sense aquesta opció, l’Evangeli corre el risc de no ser comprès ni viscut.
També en aquest plànol el nostre sant patró ens dóna exemple. Encara que Antoni havia escollit fer una vida de solitud i pregària, no va dubtar a abandonar el desert per socórrer els cristians que estaven patint la persecució de l’emperador Maximín. I, encara que practicava grans dejunis i penitències, deia que la cimera de la perfecció no residia a la penitència sinó en l’amor. Sant Antoni recordava als monjos que l’amor ocupa el lloc central en la vida cristiana i que tota santedat i perfecció només és possible per l’amor. Déu, deia, “espera el nostre amor a tota persona que trobem” (Apogtemas).

3.- Església evangelitzadora
La tercera qüestió que ajudarà a renovar la nostra Església és créixer en la missió, ser més evangelitzadors. Convé recordar que l’Església existeix només per evangelitzar, per transmetre als homes el goig de creure en Jesucrist. L’Església creix quan ho posa tot -les seves estructures, les seves persones, les seves accions- al servei de la missió. Ho sap molt bé el Papa Francesc, que no es cansa de convidar-nos a ser Església en sortida, Església “en estat permanent de missió” (EG 25).
Aquest és el sentit del procés que estem desenvolupant el present curs. Aprofit l’ocasió per donar gràcies als més de 70 grups que a la nostra Diòcesi estan treballant el document “Discernir per evangelitzar”, i que cada mes van presentant les seves aportacions i exposant com podem créixer com Església que evangelitza.
La prioritat de l’Església de Menorca ha de ser l’anunci joiós de Jesucrist. Hem de cercar camins nous per apropar-nos a l’home contemporani i fer-li arribar l’Evangeli. En les reflexions dels grups de discerniment es demana amb insistència que l’Església sigui propera a tots i que les nostres parròquies siguin obertes, alegres i vives. Es parla també de “Sortir més al carrer” i de “Sortir de les estructures de sempre”. Quan es mira només a si mateixa, l’Església es posa malalta. En canvi, la tensió missionera, la passió per l’anunci de Jesucrist, renoven l’Església.

CONCLUSIÓ
No hem de tenir por de la revisió, del canvi, de l’autocrítica. No s’ha de tenir por a la reforma. Però sí que convé ser molt conscient que el nostre treball consiteix només en remoure els obstacles, eliminant allò que sobra. L’autor de la renovació de l’Església és només Déu. Només Ell pot fer que a través de persones carregades de debilitats, com som nosaltres, i d’institucions plenes de defectes, resplendeixi seu sant Rostre. És l’Esperit de Déu el que renova l’Església i la rejoveneix, el que fa que el seu rostre ancià segueixi sent reflex del seu Senyor. Per molt esforç que posem a la renovació, sense la pregària i la invocació de l’Esperit Sant, no és possible. Deixem que el vent de l’Esperit, que tot ho fa nou, bufi sobre aquesta barca de Menorca.
Sant Antoni, amb el seu esperit d’oració i servei ajudà a renovar l’Església del seu temps. Amb la seva recerca de Déu, des del desert de la Tebaida, va promoure una renovació de la vida cristiana. A ell invocam confiats en aquest dia i li demanem que ajudi a aquesta Església de Menorca a créixer essent més de Déu, servint amb més dedicació als homes i proclamant amb més entusiasme l’Evangeli.

Bé de Menorca, ara i sempre producte local

Pomada Xoriguer

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *