Segurament per uns prejudicis que ni ens donam compte que duim damunt, i és clar que per desconeixement, si un moment donat ens parlen de maçoneria, o de francmaçoneria, és fàcil que ho relacionem amb una sèrie de llegendes (misterioses i de por) i d’estigmes que res o poca cosa de ver tenen a veure amb la realitat d’aquest grup humanista i de lliure pensament, que en alguns moments de la història recent han patit la repressió i persecució del poder establert.
Per saber-ne un poc més, hem volgut fer una aproximació a la maçoneria, per veure d’on sorgeix i com funciona, també a Menorca i a partir d’alguna documentació històrica i del testimoni actual de dos ciutadellencs maçons, que ens han ajudat a contextualitzar-ho, açò quan fa 300 anys des que va néixer aquesta institució iniciàtica i que també te molt de camí espiritual i de millorament personal i de la societat que vivim.
Un origen en els antics gremis medievals de la construcció
‘Maçon’ en francès o ‘mason’ en anglès vol dir manobre (o picapedrer), i ‘franc’ es tradueix gairebé universalment com a lliure. La maçoneria o francmaçoneria té els seus orígens en els antics gremis medievals de constructors, picapedrers o manobres i en la mena de brigades amb coneixements de l’ofici que eren lliures per anar d’un lloc a l’altre d’Europa tot construint catedrals. Eren els anomenats maçons operatius, dits així també perquè el seu primer deure era picar la pedra bruta, fins a convertir-se en una immensa catedral amb els coneixements arquitectònics i altres que coneixien i conreaven entre tots.
Si t’interessa saber més d’aquesta notícia la trobaràs a l’edició en paper del Setmanari El Iris. Si et vols fer subscriptor, ens pots trucar al número de tèlèfon 971 38 29 20 i t’informarem
