Totes les persones, alhora de redactar el seu testament, assignaven unes quantitats pel sosteniment dels religiosos residents en els convents, per les obres de les esglésies, per repartir entre els pobres residents als hospitals i per les obres de pietat vigents en aquells moments a la població.
Altres ciutadans més poderosos econòmicament i rics creaven un benefici en un altar d’una església o convent, perquè un prevere oficiés una missa diària o setmanal, per remissió dels seus pecats i dels familiars amb els quals compartiria el túmul mortuori. La creació d’un benefici suposava l’assignació anual entre 10 – 20 lliures, a percebre pel prevere que celebrés els Oficis Divins, més un aniversari, que commemorava el dia de l’òbit de la persona que l’havia instituït.
La celebració de l’aniversari era una ofrena especial. Generalment el testador manava que el dia de la celebració del seu òbit, després de la missa, es repartís una o dues cistelles de pa entre els pobres allà congregats, que haguessin assistit i pregat un parenostre o una avemaria per l’ànima del difunt, una pràctica que fou abolida en el segle XVI pel Concili Tridentí.
L’assignació d’un benefici eclesiàstic a un prevere suposava per ell una remuneració extra anual, a més de la paga que rebia de la pabordia de Ciutadella, de manera que moltes famílies acomodades cercaven, entre els seus familiars eclesiàstics, el prevere que oficiaria el benefici. Era una manera de revertí la quantitat anual en un dels seus. Altres vegades, la família assenyalava a la Cúria episcopal el prevere que havia elegit per oficiar el benefici.
Els beneficis instituïts a Ciutadella en el segle XIV foren pocs, i dels que tenim unes referències són aquests…
Si t’interessa saber més d’aquesta notícia la trobaràs a l’edició en paper del Setmanari El Iris. Si et vols fer subscriptor, ens pots trucar al número de tèlèfon 971 38 29 20 i t’informarem
