L’espermatozou blau, per Polio Piris

D’AQUÍ I D’ALLÀ

L’espermatozou blau

Estem front a una ofensiva mediàtica a gran escala per rentar la cara a la casa reial, la cara de l’emèrit i la de l’actual monarca. Quan hom necessita passar per la rentadora no queda més que pensar que va brut o el que es pitjor, que hi està.

El desplegament mediàtic juga fort i els diaris li regalen grans elogis a la seva feina;  “Felip VI l’àrbitre que va xiular fora de joc a l’independentisme”. “El rei que ha aguantat el desafiament secessionista”. “El monarca va aturar el cop d’estat de l’1 d’octubre”. Aquest és el més interessant, el fill ja està a l’alçada del pare que va aturar el 23F.

Les 84 pàgines que li regala l’ABC, en motiu dels 50 anys del monarca, són més pròpies d’un relat ensucrat i embafador que d’un anàlisis real del personatge.

L’estat va voler fer-li un bon present al rei en el seu cinquantè aniversari, forçar als tribunals a amenaçar al parlament català i impedir que el que ha votat el poble es pugui complir i que el rei no es veiés en la necessitat d’haver de rebutjar la firma del decret de nomenament del seu enemic, el Molt Honorable President Carles Puigdemont.

No hem d’oblidar que la monarquia parlamentària va ser una imposició de la cúpula militar en els moments de la transició. El president Suárez ens va fer saber que la proposta de fer un referèndum per tenir rei sí o rei no, va ser rebutjat perquè en els anàlisis que feien sortia un no rotund. Els militars van exigir rei i que aquest jurés lleialtat al “Movimiento Nacional” franquista per fer perdurar la dictadura del general, que encara és present.

En un país democràtic, en el segle XXI, el que té més valor per un candidat que vulgui ser rei, president o batlle, és el vot de la gent. Un rei per ser realment -real-  necessita el vot  de la gent, sinó és només reial per efectes d’un espermatozou.

Fa uns dies Felip VI, va anar a Davos a treure pit sobre el conflicte de Catalunya, prenent partit, no oblidem que hauria de ser l’àrbitre de tots, va voler fer saber que la seva Espanya ocupava el lloc 17è dels països amb democràcia plena, en la seva elocució acabava dient que era així de “…forta, sòlida i madura la nostra democràcia”

L’informe al que feia referència sa majestat per dir això, era del 2016, poc dies després es va publicar el del 2017: “Espanya podria passar de Democràcia Plena a Democràcia Defectuosa”, era la nova qualificació. Precisament el conflicte català i les circumstàncies que el van envoltar, són la causa de la rebaixa democràtica del regne d’Espanya, que el monarca es incapaç de gestionar, i sí les seves prerrogatives no el deixen gestionar sense prendre partit, millor que calli.

El vídeo de l’àpat de la família reial, (menjant bledes?), he de dir que va tenir uns guionistes francament millorables i l’expressió verbal de sa majestat “Uhmmm que bueno” poc creïble. Si veu més una posada en escena per fer creure que es una família com la majoria de les espanyoles, un dels components que es crema amb les bledes massa calentes i l’altre que no té clar si ha fet el deutes d’anglès. Tot molt casolà.

El Toisó d’or, és el primer pas per dir a tots els espanyols qui serà la propera reina del país, si qualcú no hi posa remei o vulguin o no els espanyols.

En una gran sala repleta majoritàriament per persones probablement xacroses, on lluïen condecoracions militars i faixes cardenalícies, membres del govern i representants condecorats a més  d’uns nois de la mateixa edat que la protagonista, una nena de dotze anys. Un esperpent digne de l’edat mitjana.

No sé si a la princesa algú li ha preguntat si està d’acord, probablement no, però és igual, si en el seu moment no s’hi rebel·la, amb aquest acte li marcaven la vida, fins el punt d’haver de fer una genuflexió al seu pare.

El discurs del pare, sentenciant el futur de la nena sobre el que ha de fer, com s’ha de portar, quines són les seves obligacions, com ha d’estimar als espanyols, una de les propostes em va grillar les orelles “…deberás respetar a los demás sus ideas…” i un caramull més d’obligacions que em van fer pensar en una organització a favor dels nens. “Save the children”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *