En ésser una persona de prestigi i de gaudir d’un poder emanat de la mateixa cúria reial, els notaris foren els qui donaren validesa i garantiren la legitimitat dels contractes matrimonials, guardaven els documents dels establiments dels pagesos a les possessions, els documents de compra – venda dels esclaus i dels immobles, i qui registraven les apel·lacions dels ciutadans, dirigides a la superioritat jeràrquica, en demanda d’una revisió de la seva causa, condemnada per la justícia ordinària.
Des de l’any 1300 a 1342 les actuacions dels notaris a l’illa de Menorca varen ser definitivament concretades pels monarques, de manera que les persones que exerciren com a tal no poguessin extralimitar-se en les seves funcions.
La documentació continguda en el Llibre Vermell de Ciutadella detalla quines eren les tasques lícites i punibles d’aquesta professió.
Totes les cúries (Lloctinent de Governador, del Batlle) solien disposar d’una escrivania, regida per un notari o un escrivà, en la qual es registrava tota la documentació que se generava durant un any, la qual era copiada en un llibre, a manera de registre, per un major control.
Si vols llegir l’article complet el trobaràs a l’edició en paper del Setmanari El Iris. Si et vols fer subscriptor, ens pots trucar al número de tèlèfon 971 38 29 20 i t’informarem
