Unificar la dualitat crea nova vida En el què la unificació sigui el resultat de dos parts, que en generen una de nova, una tercera

“Ben arribats a la secció Crea Benestar Enteneu que tot el que jo escrigui aquí serà informació des de la visió del món iòguic, que podeu emprar de manera complementària per tal de crear o augmentar la vostra qualitat de vida. Sempre però consultant el vostre metge i en cap cas s’hagi de deixar de banda qualsevol indicació mèdica, així com tampoc la deixar la presa de medicaments prescrits.” Mariona GirijA.

Crec que estem davant un moment en què l’ésser humà i com dèiem la setmana passada cerca un canvi de paradigma. Aquest canvi està davant cada individu com una fulla en blanc cada dia, per crear i viure amb millor qualitat de vida. Per aquest procés de canvi, cal una qüestió d’actitud: Si ho creus, ho crees.

integrar dualitat

Si creiem que de la diferència entre les coses, persones o situacions, en podem aprendre, dialogar, tal vegada podrem créixer i evolucionar internament. Si això succeeix de retruc pot gener una nova experiència, i que pot influir en el món exterior a diferents nivells, el personal, el relacional, el socials, cultural, inclús polític… Des del meu pensament, si fóssim més capaços d’integrar els aspectes duals, que en la nostra cultura ens han transmès, o bé la forma de pensar o les creences que hem heretat dels nostres predecessors o inclús del propi pensament anterior al què tenim davant en l’actualitat, podrem crear un viure i un con-viure molt més ric, més savi, en el què la unificació sigui el resultat de dos parts, que en generen una de nova, una tercera. No es tracta d’eliminar de ras el què no ens identifica, sinó d’observar tot el què ens pot aportar tal “diferencia” i enriquir-nos les dues parts.

EL SÍMBOL DE COM ES GENERA LA CÈL-LULA
Se’m acut un exemple completament físic, concretament biològic, per tal d’evidenciar com la creació neix de la unificació de dues parts. La clau del desenvolupament de les criatures vives rau en l’estudi de la unitat més simple: la cèl·lula.
En cada cèl·lula hi ha petites estructures filamentoses anomenades cromosomes. Els cromosomes porten gens que codifiquen la informació que determina si un organisme humà serà masculí o femení (home o dona). En totes les cèl·lules humanes normals hi ha vint-i-dos parells de cromosomes que determinen les característiques no sexuals (que es diuen cromosomes X). N’hi ha un parell més que determina el sexe i les seves característiques relatives, que entre totes sumaran la totalitat de vint-i-tres parells.

Mariona GirijA

Si t’interessa saber més d’aquesta secció la trobaràs a l’edició en paper del Setmanari El Iris. Si et vols fer subscriptor, ens pots trucar al número de tèlèfon 971 38 29 20 i t’informarem

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.