Les Illes Balears, un país en construcció (i 2), per Andreu Bosch

VELES E VENTS

Les Illes Balears, un país en construcció (i 2)

El passat 1 de març  vam celebrar EL DIA DE LES ILLES BALEARS, una celebració molt recent que encara no ha arrelat plenament en els ciutadans de les Illes però que és important que ens la comencen a fer nostre i que ho serà en la mesura que  junts mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers construïm aquest país que volem compartit.

Per açò és bo reflexionar sobre les paraules que la Presidenta del Govern, Francina Armengol  va pronunciar a l’acte institucional de lliurament de les medalles d’or de la comunitat i els Premis Ramon Llull.

Conscient que tenim un futur per construir, la Presidenta va parlar d’un projecte de progrés per aquestes Illes, un projecte centrat en les persones on hi cap tothom, en què els homes i les dones d’aquestes illes se sentin seu el Consolat de Mar, la seu del Govern de les Illes Balears.

Vivim a un territori divers i plural en què la mar no és un impediment sinó  un element d’unió que compartim i ens fa sentir poble; un territori insular en què l’aproximació entre els ciutadans de les diferents illes avui és més possible gràcies a les comunicacions aèries, marítimes i digitals. “Quatre illes unides per la mar que fan possible una cultura de federalisme interior”. Cadascuna amb la seva personalitat, amb capacitat de decisió pròpia però amb una voluntat comuna de compartir un futur. En definitiva, un país divers i cohesionat.

Perquè el centre de la política són les persones, calen actuacions que defensin els serveis públics com a garantia d’igualtat d’oportunitats amb actuacions decidides en sanitat, educació i en el benestar de les persones tot recuperant i protegint els drets socials perduts o amenaçats, com la llibertat d’expressió.

Els drets de les dones formen part també d’aquest projecte de progrés. Un Govern presidit per primera vegada per una dona, amb una majoria de dones que el composen, reivindicant la igualtat, la lluita contra la violència de gènere i lluitant contra la bretxa salarial.

I en un moment que bufen vents de recentralització, de pèrdua de poder de decisió en favor del govern central, és necessari fer veure que es decideix millor des de la proximitat allò que convé als ciutadans. Reivindicam la nostra capacitat de decidir per nosaltres mateixos.

En el seu discurs, la Presidenta va incidir en el fet que hem de treballar perquè la nostra economia no només continuï generant riquesa sinó que es reparteixi solidàriament i creixi de manera intel·ligent i que aquest creixement no sigui una finalitat en si mateixa sinó un instrument per protegir drets socials i millorar els serveis públics.

Davant del Govern d’Espanya hem de reclamar un finançament just que compensi els desavantatges de la insularitat de manera que els ciutadans i les empreses tenguin els mateixos drets i oportunitats que la resta de l’Estat. Per açò hem de reclamar amb el cap ben alt el Règim Econòmic Especial per a les Balears.

Hem d’avançar amb la lluita contra el canvi climàtic amb actuacions cap a una mobilitat no contaminant i amb la lluita contra la generació de residus.

Amb les medalles d’or a l’escriptora Carme Riera i al jutge Castro es reconeixia el valor integrador de les llengües que compartim i el treball per retornar a l’ètica i l’honestedat.

Amb  la recuperació de l’autogovern, ara fa 35 anys, vam obtenir un marc institucional amb l’Estatut d’Autonomia que, més enllà dels canvis constitucionals necessaris, amb la nostra història comuna, la llengua, la cultura, les persones que formam el nostre poble, els recursos que defineixen l’economia, la terra i el paisatge,  constitueixen el patrimoni de que disposam per construir un país, per definir què volem ser i per materialitzar un projecte comú de futur, conscients que aquest projecte de país serà possible en la mesura que les decisions que prenguem tenguin continuïtat en el temps.

Andreu Bosch

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *