Aristòtil per Andreu Genestar

SOMNIS I REALITATS

Aristòtil

No sé si les persones que hem precedit a aquells genis, hem après d’ells i fer-nos més persones justes de bé i de pau:
Entre tots els filòsofs que han existit al llarg de la història, un dels primers i principals va ser Aristòtil. Va viure a l’Antiga Grècia entre el 322 i el 384 A.C. Però el seu pensament ha influït de manera directa a occident en més de dos mil·lennis. Però de tot el que va escriure, només ens ha arribat una petita part. Va escriure més de 200 tractats de diferents temes, que comprenia, a més de la filosofia, les matemàtiques, la política, la retòrica o fins i tot la biologia. Entre les seves teories es troba la generació espontània, el principi de no contradicció, les nocions de categoria, substància, acte o el primer motor mòbil. Encara que el seu pensament va ser revolucionari per la seva època, avui dia són coneixements inherents a les persones. Va ser deixeble de Plató i d’altres pensadors durant els més de 20 anys que va passar a l’Acadèmia d’Atenes. A més, va ser el mestre d’Alexandre el Gran.

M’he atrevit a escriure algunes de les seves cèlebres frases: Aristòtil va ser un dels homes més savis de Grècia. Allà va :L’amistat és una ànima que habita en dos cossos; un cor que habita en dues ànimes. L’ignorant afirma, el savi dubta i reflexiona. El savi no diu tot el que pensa, però sempre pensa tot el que diu. Considero més valent al que conquista els seus desitjos que al que conquesta als seus enemics, ja que la victòria més dura és la victòria sobre un mateix. Qualsevol pot enfadar-se, això és una cosa molt senzilla. Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte, en el moment oportú, amb el propòsit just i de la manera correcta. Això, certament, no resulta tan senzill. La intel·ligència consisteix no només en el coneixement, sinó també en la destresa d’aplicar els coneixements en la pràctica. Alguns creuen que per ser amics n’hi ha prou amb voler, com si per estar sa n’hi hagués prou amb desitjar la salut. No n’hi ha prou a dir només la veritat, més convé mostrar la causa de la falsedat. L’esperança és el somni de l’home despert. Només hi ha felicitat on hi ha virtut i esforç seriós, ja que la vida no és un joc.

Andreu Genestar Sabater i C.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.