La cultura construeix país per Andreu Bosch

VELES E VENTS

La cultura construeix país

Tot repassant el programa del 20è MENORCA JAZZ Primavera 2018, n’Ignasi Mascaró em comentava que enguany tindrem el plaer de sentir en concert un eivissenc, el trompetista Pere Navarro, elogiat per crítics d’arreu del país com una de les joves promeses més interessants de l’estat. A part de grups de renom internacional, com ja és habitual hi haurà formacions mallorquines -The Jazz Fingers, Highland Project…- i també grups d’aquí – The Swing Crusaders i La Xaraga del Xubec.

Em va semblar molt positiu el fet que en un esdeveniment cultural de primer ordre a Menorca com el que organitza Jazz Obert, hi hagués representació de tres de les nostres Illes: Eivissa, Mallorca i Menorca. I és així perquè la cultura és un element primordial a l’hora de fer país, d’anar construint aquesta identitat que ens defineix com a illencs, enllà de les singularitats pròpies de cadascuna de les illes a les que pertanyem.

Un altre esdeveniment cultural que ens ajuda a aquest coneixement mutu és l’exposició que hi ha a l’Espai Xec Coll del Centre Municipal d’Art: “Dones, reconstruïm la nostra història. Les Illes 1880-1936”. Una exposició doblement interessant perquè reivindica el paper de la dona oblidat durant tant de temps en àmbits com la indústria, la instrucció, el sufragi i el feminisme; però també perquè ens dóna a conèixer la figura de dones rellevants de les diferents illes i ens ajuda a fer-nos-les nostres. En són exemple la mallorquina Maria Mayol Colom, professora i membre destacada de l’Associació per a la Cultura de Mallorca i primera dona mallorquina candidata; o la eivissenca Maria Marí Guasch que defensava els drets de la dona i denunciava la seva situació especialment al món rural. I al costat de totes elles, la pedagoga alaiorenca Margalida Comas.

Val la pena destacar també una mostra de col·laboracions i intercanvis d’espectacles, concerts i iniciatives artístiques que contribueixen a reforçar aquesta identitat compartida entre Illes. Sense anar més enfora, aquest cap de setmana podrem gaudir del Rèquiem de Mozart, una col·laboració entre la Capella Davídica de la Catedral de Menorca i el Cor Acadèmia 1830 de Palma. El Festival de Cinema de Menorca, l’any passat a la secció oficial Balears en Curt, va presentar 12 curtmetratges fets a les Balears. Tots els aficionats al teatre haurem pogut gaudir de l’inefable Acorar del mallorquí Antoni Gomila sobre la matança del porc que, encara que a Menorca en diem porquejades, tenen de la mateixa arrel cultural. També aquest passat estiu vam poder admirar al Roser la gran exposició d’Erwin Bechtold, l’artista alemany establert a Eivissa des de 1958. Per no parlar dels intercanvis de grups folklòrics o dels glossats participats per glossadors de totes les illes.

El Govern de les Illes Balears és un element actiu en aquesta tasca de promoció i intercanvi cultural. N’hi ha prou en recordar la celebració de l’any Ramon Llull, la presència arreu de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears o el programa TalentIB- Circuïts artístics de les Illes Balears que “té l’objectiu que talents propis de les Balears siguin coneguts en terra pròpia, mitjançant el foment del moviment d’espectacles i artistes balears de les Illes”.

Podem parlar de la cultura en un sentit més restringit com el de la creació artística però igualment podem parlar de cultura en sentit més ampli, la llengua, la història, el patrimoni, la gastronomia, la terra, el paisatge, l’entorn i fins i tot l’economia. Si ens endinsam en tots aquests àmbits de la cultura, propis de cadascuna de les nostres illes i els compartim, entendrem més el que som i el que anam essent i construint. La identitat d’un poble no és només el reflex del passat, del que hem estat sinó també d’allò que volem ser fruit de la creativitat de la seva gent.

Andreu Bosch

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.