El convent de Santa Clara de Ciutadella (II) La presència i l’assentament de l’Orde franciscana al regne de Mallorca es produí arran de la Conquesta

La construcció del Call jueu, a instància del rei Jaume II a partir de 1309, també fou un focus de conflicte. La ubicació de dos obradors jueus dedicats a la fabricació de sedes, (dels jueus Jucef Quartot i En Sahadon), provocaren serioses molèsties a les monges. Segons elles, dels seus obradors derivaven uns sorolls que pertorbaven el silenci requerit durant els Oficis Divins, així com també una pudor difícil de suportar, provocada pels components dels tints que utilitzaven per tenyir les sedes.

Com que els obradors eren fora del Call, el rei va donar la raó a les monges, i va exigir que els dos jueus residissin dintre del carrer, de manera que havien de vendre els dos obradors o llogar-los a treballadors cristians.

Santa Clara de Palma

Problemes amb la jerarquia eclesiàstica

Els convents de religiosos i de monges de pobresa, en estar supeditats a les Cases Centrals del seu Orde, volien mantenir la seva independència vers les jerarquies eclesiàstiques seculars, a les que consideraven contaminades per les apetències materials i mundanes de que feien ús en el sí de la societat en que vivien.

Mentre que els bisbes, canonges i preveres, convençuts de la seva rectitud en la pràctica, sospitaven de tots els moviments pauperistes, que des d’antic havien estat focus d’heretgia i de desviació eclesiàstica i doctrinal (bogomilians, càtars, valdenses, fraticels, entre altres).

Dintre aquesta pugna d’ortodòxia religiosa s’ha d’entendre l’actitud del bisbe mallorquí Ramon de Torrella de no permetre a Sor Catalina poder construir el monestir sense la redacció d’un document en el que es declarés sotmesa a la jurisdicció episcopal, a qui retria obediència i reverència canònica.

Però el monestir de Santa Clara no era una parròquia i per tant no tenia feligresos. De manera que en les exèquies dels fels que desitjaven esser sepultats a l’interior del recinte de l’església del convent, les monges havien de pagar als preveres oficiants el quart de les il·luminaries, oblacions de pa i altres ofertes fetes pels familiars del difunt, i el dret parroquial, abonaments a que es negaven les monges.

Santa Clara de Palma

Si t’interessa saber més d’aquesta notícia la trobaràs a l’edició en paper del Setmanari El Iris. Si et vols fer subscriptor, ens pots trucar al número de tèlèfon 971 38 29 20 i t’informarem

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *