Actes 8 Març

La primavera la sang altera Encara que l'aire entra només als pulmons, pot repercutir a moltes parts del cos., pot esdevenir un moviment quasi imperceptible o agafar una gran importància

Amb el gest respiratori s’amaga un gest totalment unit a la nostra vida, que ben sovint no reconeixem, la respiració. Són tantes accions que realitzem al llarg del dia: parlar, caminar, menjar, córrer, cantar, fer deport, treballar, etc… que transcorre de manera automàtica i quasi sempre inconscient, en la majoria de persones. Potser tampoc ens hem parat mai a reflexionar com ens afecta la nostra qualitat de respiració en el nostre cos físic, en el mental amb el tipus de pensaments que tenim, o en l’aspecte emocional, en el com sentim o interpretem cada condicionant de vida. Per exemple, si estic espantat o enfadat, la meva respiració es torna ràpida i oxigeno poc; en canvi si em sento tranquil i serè, sigui quina sigui la situació que visqui la respiració serà pausada i profunda. La respiració ens influeix en les nostres accions, emocions, i també està influenciada per elles. Però és al mateix temps és un acte el qual podem intervenir àmpliament, de manera conscient i voluntària, amb l’acció de variar-la de moltes maneres, i aquesta generarà una repercussió a molts nivells de la persona. Recordem però com succeeix la respiració i que conté dues parts importants? El què tenen totes les respiracions en comú és l’alternança incessant del moviment d’anar i tornar, d’entrada i sortida de l’aire, que són la inspiració i l’expiració, i entremig els temps de pausa, anomenats retenció o apnea (sigui amb pulmó ple o sensació de pulmó buit). Ara bé, les dues parts importants en les quals volem fer referència és en la respiració interna i la respiració externa.

LA RESPIRACIÓ INTERNA I LA RESPIRACIÓ EXTERNA
Com que el nostre cos no pot emmagatzemar l’oxigen, és necessari respirar sense parar, dia i nit, estiguem desperts o adormits. Per al seu funcionament en els teixits del cos, les cèl·lules, tenen necessitat d’oxigen, que és aportat per la sang arterial, des dels pulmons i el cor. Aquest mateix funcionament produeix una part residual, el gas carbònic (diòxid de carboni), que és transportat per la sang venosa (cap al cor i els pulmons). Aquesta doble funció es denomina respiració interna, es produeix en els teixits i a les cèl·lules. Perquè això sigui possible, a l’interior dels pulmons es realitza l’hematosi, és a dir, la transformació de la sang venosa en sang arterial. Aquesta també es fa per l’intercanvi d’oxigen i de gas carbònic, des de l’exterior, l’aire entra en els pulmons (ric en oxigen), i des dels teixits, la sang arriba també els pulmons (rica en gas carbònic). Els gasos s’intercanvien en els pulmons a través de les membranes alveolocapil·lars. Normalment l’aire entra des de l’exterior del cos cap als pulmons i surt d’ells al voltant de 12-17 vegades per minut. Aquest fenomen es denomina respiració externa o ventilació, es produeix en els pulmons.

Mariona GirijA

Si t’interessa saber més d’aquest article el trobaràs a l’edició en paper del Setmanari El Iris. Si et vols fer subscriptor, ens pots trucar al número de tèlèfon 971 38 29 20 i t’informarem

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.