El costat fosc
Eduard Riudavets

ULLS PER LLEGIR

El costat fosc

Fa set anys que començà. Al principi els noticiaris n’anaven plens. El drama dels refugiats ocupava les primeres planes dels diaris. Cada dia en sentíem parlar. Ara és gairebé una nota a peu de pàgina, un comentari apressat, uns segons als telenotícies. La memòria, en aquesta època de la immediatesa, té un recorregut molt curt.

Estic parlant de la guerra de Síria. Tots hem sentit nomenar Baixar al-Assad, tots hem vist reportatges sobre la resistència kurda, tots hem escoltat els nom de ciutats sirianes com ara Homs o Àlep. Si més no, ben poca cosa sabem d’aquest país tan proper i tan llunyà alhora.

Avui vull comentar una novel·la que sense entrar per res en l’actual conflicte (fou publicada el 2004) sí que ens dóna a conèixer la societat siriana, la seva composició, les tensions que s’hi entrellacen, la seva diversitat i la seva història recent. Tot llegint llavors Die dunkle Seite der Liebe – El lado oscuro del amor – de Rafik Schami, podem, llavors, conèixer i entendre els motius de la guerra que avui està destrossant Síria.

Rafik Schami, pseudònim de Suheil Fadél, és un escriptor sirià en llengua alemanya. Exiliat del seu país, des del 1970 resideix a Alemanya.

El lado oscuro del amor ens relata la història d’uns amors juvenils. Aparentment ens podríem trobar davant una història d’amor tràgic, un Romeu i Julieta traslladats a l’orient proper. El rerefons de la història, però, és allò que marca la diferència.

Ens trobem a  la dècada dels seixanta a Damasc quan el jove Farid coneix a la bella i intel·ligent Rana. L’atracció mútua és irresistible, però, per desgràcia seva, pertanyen a famílies cristianes que s’odien a mort: els Mushtak, catòlics, i els Shahin, de tradició greco-ortodoxa. Des del primer moment, la relació entre els joves es converteix en un desafiament inacceptable a la llei dels clans rivals, un amor condemnat a la clandestinitat i l’exili.

Aquest amor impossible, si més no, es desenvolupa en un entorn de convulsions socials, d’enfrontaments religiosos, de repressió política… Així, Schami, tot seguint la història dels joves amants, crea un mosaic impressionant que va des de la fi de l’imperi Otomà fins als nostres dies, un panorama de conflictes i revoltes, trames secretes i dictadures que abasta des de Síria a Líban, passant per la diàspora a Aràbia, Europa i Amèrica.

Però El lado oscuro del amor va més enllà. Schami ens mostra, críticament, una societat ancorada en uns principis arcaics que traven i malmenen les llibertats personals. Així, l’honor com a principi obsolet no és patrimoni exclusiu d’una comunitat, sinó que els àrabs, tant musulmans com cristians, l’han col·locat entre les cames de les dones -arriba a dir l’autor en un dels seus millors passatges- mentre es deixen manipular per les potències estrangeres en els seus propis països. La desgràcia dels àrabs resideix en la seva pròpia incapacitat i la seva vena caïnita. Amb una gran ironia, un dels personatges de la novel·la assegura “comprendre totes les desgràcies dels àrabs” quan “tres sirians ajuden a un francès corrupte i covard a torturar un compatriota”.

Si més no, Schami, a les seves entrevistes reivindica la novel·la com una gran història d’amor, i té raó, ho és. En aquest sentit ens diu: “Aquesta novel·la pretén parlar de l’amor quan aquest es troba en les pitjors condicions. Els militars, les presons i els polítics són escenaris i requisits ineludibles. De la mateixa manera que l’aigua apareix en una novel·la de pescadors, els partits i els polítics estan presents en els esdeveniments de la meva novel·la.”

Però, acte seguit, expressa un desig: “Espero que en un futur, quan tot això acabi, el desastre de la guerra civil ajudi a entendre al poble que es necessita un canvi profund de les estructures per iniciar la reconstrucció del país.” Esperem-ho. Esperem-ho tots.

Eduard Riudavets

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *