La dieta mediterrània de les illes i el plat únic

Aquest cap de setmana hem pogut assistir a una conferència internacional sobre la dieta mediterrània i les similituds d’aquesta entre les illes del Mediterrani occidental, posant com exemple de plat únic la panada sarda i les seves similituds amb les panades mallorquines i formatjades de carn de Menorca.

Els experts en nutrició de l’illa sarda, apostaven en recuperar plenament la dieta dels pobles de la Mediterrània, però amb la característica del plat únic, que tant comú era a la nostra dieta.

Molts encara podem recordar que a la nostra dieta eren molts els dies de la setmana en que a l’hora de dinar a taula gaudíem d’un plat únic que reunia en ell tot allò que recomana la nostra piràmide alimentaria i el seu equilibri perquè aquest menjars a més d’acomplir amb les necessitats alimentaries, també fossin sans.

Els menorquins i menorquines menjàvem llegums entre dues i tres vegades a la setmana, un dia pasta com era el cas de la macarronada, un altra dia arròs que podia ser de carn o de peix, dins el tià o caldós, i la resta de dies, pocs, els protagonistes eren les carns al forn o amb salsa, mentres que als estius amb els productes vegetals de l’estivada els protagonistes eren els oliaigos, les calderes, les calderetes, les marranies i les patates al forn amb tomàtigues i cebes… entre altres plats.

La nostra dieta es basava també amb les verdures i el peix, que eren principalment per als sopars, juntament amb les truites, tot apostant per la lleugeresa d’aquests plats abans d’anar a dormir.

La necessitat de tornar a la dieta mediterrània del plat únic va ser una de les necessitat posada damunt la taula del congrés, tot apostant pel producte de temporada i pels petits productors locals, recuperant aquell esperit de la cuina de les arrels, aquella que amb pocs recursos cuinaven les nostres àvies i que era molt més saludable, equilibrada i sana que la dieta que patim actualment, on els sucres, els greixos saturats, els estabilitzants, conservants i químics en són, desgraciadament, els protagonistes.

Potser és hora de recuperar, i no és la primera vegada que ho deim, la nostra cuina antiga, el calendari setmanal de com cuinaven els nostres majors, tot cercant l’equilibri entre hidrats de carboni, greixos, vegetals i proteïnes.

Ara que arriba el bon temps, ara que gaudirem d’un bon ventall de verdures i també de fruites, potser és un bon moment per a intentar canviar els nostres mals hàbits gastronòmics, nutricionalment xerrant, i intentar tornar a aquesta cuina sana del plat únic, rotativa, i amb més presencia de llegums, de verdures i a l’hora de les postres, més fruites, com també recuperar cremes de vegetals o de verdures, truites i peixos bullits o al caliu per a l’hora de sopar.

De segur que el nostre cos, i la nostra ment ens ho agrairan, i també les nostres butxaques.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *