Cuidar el nostre patrimoni, treballar des d’un mateix Les posicions més ideals són les més simples, el treball pausat sincronitzant respiració amb moviment

Fa setmanes que anem parlant sobre què és el Ioga, i si des del nostre punt de vista el Ioga  és la integració i l’harmonia entre què fem, pensem i sentim, podem dir que entenem el Ioga com una manera de viure, no només com una pràctica de posicions, tècniques, etc. Ara bé,  si em pregunteu si el Ioga consisteix en una pràctica que ens aporta alliberació de l’estrès? Podríem dir que sí. Si ho coneixem perquè són aquelles pràctiques que veiem que ens parlen les estrelles de cine, alguns famosos, que realitzen cada dia per mantenir-se en forma? Si, i potser el més important no és el com ho anomenem, sinó el que s’està fent, en l’acció i l’actitud que hi ha de la persona quan “fa Ioga”, seria la intenció és el què ens dirà si el que fem és Ioga o no. 

Certament s’ha comprovat científicament que el Ioga és un sistema beneficiós per l’alliberació de l’estrès i que pot practicar tota persona precisament en mig d’una situació estressant. Ara bé, reduir el Ioga només com aquesta petita part, seria limitar-lo molt, però no ho hem de desestimar tampoc.

Evidentment dedicar-me una o dues vegades a la setmana a practicar al costat d’un mestre especialitzat de Ioga, pot aportar-me molts beneficis, per als diferents cossos que fèiem referència a la revista publicada la setmana passada (número 3.818) tant per l’aspecte físic, mental, emocional i energètic i de retruc aquesta al desenvolupament dels aspectes més subtils de la persona-ànima.  Ara, si arribem a casa i fem quatre crits els fillets o el marit perquè no ha realitzat les tasques que esperàvem, potser convindria aplicar l’actitud de la pràctica de Ioga per respirar profund i sé capaços d’expressar-nos amb millor qualitat amb els de casa, o la feina, allà on es desborda l’actitud mental i emocional. (Lector, és una reflexió, el què us aport. I no pas un desencís en la vostra bona voluntat de pràctica de Ioga).

Podem iniciar la pràctica utilitzant les tècniques més senzilles, adequades per l’estat físic de cada un de nosaltres, segons la flexibilitat i l’experiència en la consciència corporal de cada un. Com més suaus i fàcils siguin les pràctiques, més s’aproximaran a les verdaderes pràctiques de Ioga.  Encara que molts creuen en l’experiència de “si no fa mal, no serveix”, que prové més del món de l’esport, que del Ioga. No té massa sentit enrotllar-se com un eriçó, patint per tal que els altres et mirin, encara que és una imatge freqüent que la gent té de les postures (asanas). Però de fet les posicions més ideals són les més simples, el treball pausat sincronitzant respiració amb moviment, o respiració amb quietud, apropiant-se cada un de la experiència personal e intransferible. És per aquest motiu en què apostem per una pràctica personalitzada, conscient, regular i constant.

Mariona GirijA

Si t’interessa saber més d’aquesta notícia la trobaràs a l’edició en paper del Setmanari El Iris. Si et vols fer subscriptor, ens pots trucar al número de tèlèfon 971 38 29 20 i t’informarem

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *