The Boss: ‘Memòries’
J. Bosco Faner i Bagur

QUADERN DE BITÀCOLA

The Boss: ‘Memories’

Escriure sobre un mateix és una experiència curiosa de sinceritat perquè no és massa freqüent. Però, algú, com Bruce Springsteen, ho ha fet. En el seu llibre “Born to Run”, “Memorias” en llengua castellana (27 setembre 2016), intenta mostrar al lector el seu pensament, la seva trajectòria personal.

Segons sembla, l’any 2009, Bruce Springsteen i E. Street Band van actuar durant un entremig de la Super Bowl. La seva experiència va ser tan màgica que Bruce es proposà escriure sobre el viscut. I així començà, ens diu, a iniciar la seva autobiografia.

Descriu que com adolescent catòlic en Freehold, Nova Jersey, a un ambient on la poesia, el perill i l’obscuritat van alimentar la seva imaginació, va experimentar el que denomina “el Big Bang”. Tot va ser quan veient en televisió el debut d’Elvis Presley en The Ed Sullivan Show, va decidir fermament en convertir-se en músic, i s’inicià com a veu de les bandes de bar en Asbury Park. Amb una innocència desarmant, conta per primera vegada les angoixes personals que van inspirar les seves millors obres, i explica per què la cançó “Born to Run” revela més del que qualsevol pugui pensar (Exemple i  vivint als Estats Units diu: “Els vagabunds, com noltros, hem nascut per a córrer”).

La crítica ens diu que les pàgines del llibre “Memòries” són molt més que les memòries d’una llegendària estrella de rock. És un llibre per a treballadors i somniadors, pares i fills, amants i solitaris, artistes, frikis, o per qualsevol que alguna vegada hagi somniat en submergir-se en les aigües del sagrat riu del rock’n’roll.

És estrany que un intèrpret conti la seva pròpia història amb tanta amplitud i força. Com moltes de les seves cançons (“Thunder Road”, “Badlands”, “Darkness on the Edge of Town”, “The River”, “Born in the USA”, …), també la seva biografia ha estat escrita amb el lirisme d’un autor de cançons únic i amb la saviesa d’un home que ha reflexionat profundament sobre les seves experiències.

Bruce Springsteen -The Boss- explicant la seva vida en aquest llibre de més de cinc-centes pàgines, sembla que intenta reconciliar-se amb les seves arrels, amb la seva família i també amb les seves creences catòliques.

Bruce escriu sobre les seves creences, sense complexos, després d’haver-hi meditat durant més de cinquanta anys, i ho plasma a manera de reconciliació amb l’Església: “No som un practicant assidu de la meva religió, però sé que en algun lloc, molt endins, continuo formant part de l’equip”.

Com fan no pocs avui, després de viure algun tipus de formació religiosa i potser amb una escassa experiència espiritual, va decidir arribant a l’adolescència  rompre en l’Església: “Mai més!”.

Tan mateix, “a mesura que em feia gran, vaig anar detectant certes coses en la meva manera de pensar, reaccionar i comportar-me. I vaig entendre, amb perplexitat i tristesa, que un catòlic ho és per sempre. I així vaig deixar d’enganyar-me”.

Springsteen despulla la seva ànima per mostrar els seus secrets més íntims i revelar: “Tinc una relació personal amb Jesucrist (…), crec profundament en el seu amor i en la seva capacitat de salvar-nos”.

No és estrany que moltes de les seves lletres que parlen de redempció, condemna, paradís, pecat o salvació siguin una expressió de les seves pròpies vivències i, com diu ell mateix: “El meu llenguatge procedeix de la Bíblia”.

Llegint i rellegint informació i crítica sobre aquest llibre, “Memòries”, em faig preguntes: Què ens passaria a no pocs si fóssim capaços de reflexionar  seriosament sobre la nostra vida? Seria la descoberta de la fe i de la seva importància,  una de les nostres sorpreses? Si ens atrevíssim a reflexionar serenament la nostra biografia, potser conclouríem amb Vladimir Nabokov: “Si la vida és una gran sorpresa, no veig per què la mort no pot ser una sorpresa major”

J. Bosco Faner i Bagur

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *