Els inventaris, una font documental la redacció detallada i minuciosa del contingut de les cases, feta pels notaris baix-medievals, és una informació de primer ordre per conèixer l’ambient familiar i domèstic dels seus ocupants

La utilització de l’inventari com a font documental històrica és un fet relativament recent. En aquests moments és inqüestionable que la redacció detallada i minuciosa del contingut de les cases, feta pels notaris baix-medievals, és una informació de primer ordre per conèixer l’ambient familiar i domèstic dels seus ocupants, i una de les poques maneres de penetració dins l’àmbit de la seva vida quotidiana.

A primera vista, l’inventari és una simple enumeració d’objectes existents a les dependències d’una casa. La seva ràpida lectura ens pot parèixer monòtona, poc atraient i mancada de contingut, però a mesura que hom agrupa l’instrumental i el mobiliari existent, segons determinades funcions, aquella pren un altre sentit i el seu contingut assoleix un interès que abans era difícil d’endevinar.

Fins a hores d’ara, s’han publicat pocs inventaris. L’investigador històric ha centrat més la seva atenció en altres documents, com les actes de la cancelleria, les resolucions gremials, les cartes emanades pels governadors, altres són de caràcter econòmic, que li han permès de sustentar les seves hipòtesis de treball. En canvi, l’inventari ha estat publicat, la majoria de les vegades, parcialment o sense una anàlisi adequada, i ha servit per ressaltar la riquesa personal o col·lectiva el contingut dels llibres d’una biblioteca, o un altre aspecte d’un individu o institució.

Respecte a Menorca Medieval sols coneixem, fins ara, 12 inventaris corresponents al segle XV, mentre que no hi ha cap notícia d’altres anteriors. Evidentment, encara que el seu nombre és reduït, am b tots ells es pot fer una idea, si bé molt parcial, dels ambients viscuts per els menorquins baix-medievals. De la seva anàlisi surten així les primeres llums de la vida domèstica d’un període històric que fins fa poc pareixia inabordable.

Com tothom sap, la Història Medieval de Menorca pateix d’una manca documental com a resultat de dos fets rellevants: el saqueig de la vila de Maó al 1535 i la destrucció dels arxius de Ciutadella el 1558. Malgrat tot, alguns opuscles publicats per R. Rosselló de certs notaris menorquins, localitzats a l’Arxiu del regne de Mallorca, són la base de partida per desfer un tòpic encara existent dins la historiografia menorquina: l’absència de documentació baix-medieval a causa de les incursions turques del segle XVI.

Si t’interessa saber més d’aquesta notícia la trobaràs a l’edició en paper del Setmanari El Iris. Si et vols fer subscriptor, ens pots trucar al número de tèlèfon 971 38 29 20 i t’informarem

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *