L’origen i coincidències de la formatjada talaiòtica amb la panada nuràgica de Sardenya La coincidència és 'absoluta' entre tots els aliments que Mauro Perra detalla en relación a la dieta nuràgica

 

Foto Giovanni B. Marini.

Un estudi d’alimentació de l’arqueòleg Mauro Perra, abocat al llibre ‘Alla mensa dei Nuragici. Mangiare e bere al tempo dei nuraghi’, comença a confirmar amb elements científics la hipòtesi que just fa quatre anys llançava el metge de formació i investigador gastronòmic, com a cuiner i escriptor, Pep Pelfort Solà (Súria -Barcelona-, 1965), en relació a la formatjada menorquina, pensant ara sobretot en la de carn: no només que ja es consumien en temps dels talaiòtics sinó que són parents en primer grau de ‘sa panada’ que ja cuinaven, amb carn o peix, els nuràgics de Sardenya (cultura anterior a la talaiòtica). És un plat actualment també emblemàtic a àmplies zones de l’illa de Sardenya i que es pot considerar, si més no, una de les receptes elaborades o complicades més antigues que es coneixen d’entre les que són plenament vigents.

Dietes similars i un plat idèntic

L’estudi de Mauro Perra, presentat també fa dues setmanes a la trobada científica i gastronòmica ‘Estratègies nutricionals dels pobles del Mediterrani: el plat únic i la salut. La panada’ celebrada a Assemini (Sardenya), de fet, i segons que explica Pep Pelfort, coincideix fil per randa amb la ‘Genealogia de la cuina talaiòtica’ que va elaborar llavors pel Museu de Menorca. Açò en el sentit que es tracta de dues cultures alimentàries, la talaiòtica i la nuràgica, basades en els mateixos principis, adaptats a hàbitats similars, ja sigui per coincidència de solucions nutricionals o per contactes per mar, destacant les proporcions de llavors trobades o els animals consumits.

La coincidència és “absoluta” entre tots els aliments que Mauro Perra detalla en relació a la dieta nuràgica i els que conformaven la dieta talaiòtica, molt especialment amb les restes trobades a les coves des Càrritx i des Mussol. De fet, considera Pelfort que les costoses anàlisis d’ADN que necessiten pressupost per a la investigació i la cultura acabaran de confirmar coincidències entre les varietats locals o races autòctones d’ambues illes, com està ja demostrat entre les ovelles menorquines i sardes. I dins aquestes coincidències i similitud de dietes, si un plat idèntic hi ha, tant en recepta com en imatge, aquest és el que en la llengua original sarda s’anomena ‘sa panada’, tal qual i amb l’article salat, en una de les llengües derivades del llatí “més conservadora en sentit d’evolució filològica”.

Si t’interessa saber més d’aquesta notícia la trobaràs a l’edició en paper del Setmanari El Iris. Si et vols fer subscriptor, ens pots trucar al número de tèlèfon 971 38 29 20 i t’informarem

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *