A Menorca, al plat de macarrons al forn amb carn picada de vedella i porc mitat i mitat, sofregit i formatge gratinat l’hi deim “macarronada” i és un altre d’aquests plats de la cuina senzilla i a la vegada econòmica que s’està perdent per l’entrada de la globalització, i per mor d’aquelles modes foranes que poc a poc estan devorant la cuina local.
En el cas de la macarronada, el seu “depredador” són els macarrons amb tomatigat, que no vull dir que siguin un mal plat si la salsa de tomàtiga és casolana, feta a poc a poc, amb tomàtiga, ceba, pebre verd i alls naturals, en tost d’emprar les salses de tomàtiga preparades, aquelles industrials carregades de colorants, conservants, i no sabem que més, juntament amb formatge ratllat industrial per acabar de rematar el plat; un plat que hem de tenir en compte que donam als nostres infants com aliment, i que està ple de sucres, greixos saturats i matèries insanes.
Jo puc recordar que la macarronada de carn formava part dels dinars, almenys una vegada per setmana, però la carn picada de porc i vedella era comprada a la carnisseria, on el carnisser la picava davant noltros, les tomàtigues i les cebes, com els alls eren naturals, i es gratinava amb formatge de Menorca ratllat, i puc recordar que també batien un ou o os, i els posaven damunt el formatge perquè fes un poc més cruixent.
La macarronada o els macarrons a la menorquina són un plat antic: Els antics receptaris, com el de Re ci baria, ens parlen dels macarrons amb grevi, anglicisme que se li dona a la substància provinent dels rostits, del que quedava a la palangana després de coure al forn un capó, una porcella o una peça de carn. Es bullien els macarrons –hem de tenir en compte que abans a Menorca hi havia l’ofici de fideuer- i es mesclàvem amb aquesta salsa o substància de carn i un sofregit.
Si t’interessa saber més d’aquesta notícia la trobaràs a l’edició en paper del Setmanari El Iris. Si et vols fer subscriptor, ens pots trucar al número de tèlèfon 971 38 29 20 i t’informarem
