Ara que ja hem encetat el mes de juny, i s’ha inciat el vertader compte endarrere cap a les Festes de Sant Joan, aprofitarem aquestes setmanes per a parlar-ne de la seva gastronomia i dels seus tresors gastronòmics.
Començarem amb l’ensaïmada de Sant Joan, anomenada coca bamba a la resta de poblacions de l’illa i què res té a veure té amb l’ensaïmada mallorquina; potser només la seva forma cargolada, però no es sembla de res amb la textura, volum, com tampoc en el que fa a farciments, perquè aquesta ensaïmada menorquina no es farceix ni de cabell d’àngel, ni de crema cremada, sobrassada o xocolata.
A la festa de Sant Joan l’ensaïmada és la gran protagonista i no sol faltar a cada casa, acompanyada, açò sí, d’una bona escudella de xocolata per a mullar-la. Aquest és el berenar del Diumenge des Be, del Dissabte i del Dia de Sant Joan, com ho és també a les berenetes dels dies de festa. També és una de les protagonistes de les begudes, tan a la del caixer casat, a la de la capellana i a les celebrades a cal caixer senyor. A totes elles es serveix el “xiculati” que així es pronuncia a Ciutadella, i l’ensaïmada que són menjades pels caixers i cavallers, asseguts amb el mocador blanc entre les cames i allà, amb una elegància i destresa van mullant l’ensaïmada ensucrada dins el xocolata ben espès, que els hi aportarà les calories necessàries per a continuar la festa o bé per a recuperar les forces perdudes per la tanda a cavall.
Si t’interessa saber més d’aquesta notícia la trobaràs a l’edició en paper del Setmanari El Iris. Si et vols fer subscriptor, ens pots trucar al número de tèlèfon 971 38 29 20 i t’informarem
