El Ple del Consell Insular de Menorca del proper 18 de juny debatrà una proposta, presentada pel conseller de Cultura i Educació, per avançar cap al desenvolupament d’un espai comunicatiu audiovisual compartit entre tots els territoris de l’Estat que comparteixen el català com a llengua oficial.
Aquesta proposta recull l’anàlisi i les recomanacions del Consell Social de la Llengua Catalana de les Illes Balears, contingudes en el document aprovat el 5 d’octubre de 2017 en sessió plenària, elaborat per la Ponència de Planificació.
Segons aquest òrgan d’assessorament i consulta de la CAIB, el català té importants dificultats per ocupar l’espai que li correspondria, d’acord amb el pes demogràfic i el potencial econòmic i creatiu de la seva comunitat lingüística. Aquest dèficit té com una de les seves causes principals les restriccions que des de sempre ha posat l’Estat perquè els mitjans de comunicació públics en català puguin emetre més enllà de les fronteres del territori de la respectiva comunitat autònoma.
Aquestes barreres no existeixen per al castellà, ja que l’espai comunicatiu espanyol està concebut de manera unitària amb expressió castellana, deixant un paper marginal i subsidiari a les altres llengües. Els entrebancs a la difusió transfronterera dels mitjans autonòmics en llengua catalana han estat constants, amb independència de l’alternança política al govern de l’Estat. El rebuig continuat a la iniciativa legislativa popular “Televisió sense fronteres” és un clar indicador d’aquesta política restrictiva.
El conseller Miquel Àngel Maria considera que no hi ha raons de pes, ni de tipus econòmic ni tècnic, que impedeixin l’avanç cap al desenvolupament d’un espai comunicatiu compartit en llengua catalana, i ho atribueix únicament a factors ideològics, a la concepció centralista i monolingüista que sostenen els principals partits polítics espanyols, més enllà d’ocasionals declaracions de bones intencions i del fet que, sobre el paper, tant la Constitució com diverses lleis espanyoles protegeixen la diversitat lingüística i manen als poders de l’Estat que vetllin per la comunicació cultural entre les comunitats autònomes. El conseller Maria espera que el nou govern presidit per Pedro Sánchez mostri un canvi de tarannà en el tractament del pluralisme lingüístic de l’estat, i considera que la proposta que es debatrà al Consell Insular de Menorca és una bona ocasió per començar aquesta etapa amb una acció útil i significativa.
El conseller considera que l’entrada en servei de la TDT ha reforçat encara més el predomini absolut de la llengua castellana a l’espai audiovisual, i que fins ara l’Estat no ha mostrat cap sensibilitat ni intenció per afavorir una major pluralitat lingüística. Miquel Àngel Maria considera lamentable que TV3 i els altres canals de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, àmpliament seguits a Menorca, hagin de ser rebuts en les ínfimes condicions de qualitat actuals, conseqüència de les restriccions imposades per l’Estat en el repartiment de canals de TDT.
La proposta que es debatrà al Ple del Consell demana al Govern de l’Estat que asseguri la recepció dels mitjans de comunicació en català arreu del territori on aquesta llengua és cooficial, que permeti la creació de mitjans compartits i la coordinació institucional, i que concedeixi nous múltiplex de la TDT a les comunitats autònomes perquè puguin emetre els mitjans audiovisuals públics d’altres territoris amb llengua comuna.
En particular, també insta el Govern de l’Estat i el Govern de les Illes Balears perquè treballin conjuntament per implementar la reciprocitat de les emissions dels respectius canals públics de ràdio i televisió, IB3 i À Punt, la nova ràdio-televisió valenciana.
