Invertebrats marins, alguns dels més curiosos habitants de les aigües menorquines Els invertebrats representen el grup d'éssers vius amb més espècies descrites, calculant-se que en 2005 hi havia entre 1,7 i 1,8 milions d'espècies censades

Els invertebrats representen el grup d’éssers vius amb més espècies descrites, calculant-se que en 2005 hi havia entre 1,7 i 1,8 milions d’espècies censades. Es coneix com a invertebrats, en general, a tots aquells animals que no tenen columna vertebral ni esquelet intern articulat. Entre els grups d’invertebrats hi són els artròpodes (aràcnids, insectes,…); els moluscs (copinyes, calamars, pops, caragols,…); el grup de les esponges; el de les meduses, bòrns, coralls, pòlips,…; els equinoderms (estrelles i eriçons de la mar o vogamarins); i diversos tipus de cucs, siguin plans, cilíndrics o de terra (anèl·lids). Tot i que hi ha grups, com els artròpodes, que han estat relativament molt estudiats, n’hi ha d’altres que són poc coneguts i tan sols estudiats per un nombre molt petit d’investigadors, i la informació que hi ha és també relativament poca.

I per una sèrie de qüestions, entre aquestes perquè presenten àrees de distribució generalment molt àmplies i difícils de definir (i també que per a la feina de recerca s’han de menester probablement més recursos que no si es fa a la zona terrestre, i perquè en general són petits i viuen discretament a la mar, o als sediments, per exemple), tot açò, quant a informació i investigació, és encara més acusat en el cas dels invertebrats marins, que són la major part d’invertebrats no artròpodes i formen un grup molt ample i variat. I que tot i que es considera que tenen molta importància ecològica per al bon estat ambiental dels ecosistemes, són pocs coneguts i pateixen una gran pressió per les diferents activitats humanes.

En aquest sentit d’informació i investigació, en relació als invertebrats marins de Menorca també hi trobam relativament poca cosa, tot i que sí que l’illa es pot dir que destaca a nivell naturalista en general, però més cenyit, per exemple, al insectes o a la part terrestre. I va ser en percebre aquesta relativament poca informació que hi ha, i també aprofitant una sèrie d’anys en què han anat acumulant algunes fotografies després de les immersions que han realitzat per mor d’estudis relacionats amb el fons marí (com ara amb el cens i seguiment de peixos més vulnerables a la pesca o altres d’anteriors), que des de l’Observatori Socioambiental de Menorca, des del seu perfil de la xarxa social Facebook, han començat a publicar fotografies i comentaris sobre alguns dels invertebrats marins amb què s’han anat trobant, veient-se casos realment curiosos d’aquests habitants de les aigües menorquines.

Com a àlbum d’invertebrats marins ‘menorquins’, l’OBSAM va començar publicar a mitjans del mes d’abril d’aquest any i en aquests moments han donat visibilitat a entre 40 i 50 d’aquests curiosos habitants. Tot i que mai és descartable a la llarga, en principi la idea va sorgir de manera espontània i per tal de divulgar (exposar i mostrar) aquest material, de moment sense anar més enllà. Les fotografies estan fetes per diferents persones, entre aquestes, algunes, pel biòleg Óscar García Febrero, que és el tècnic de l’OBSAM que s’encarrega de seleccionar les imatges i cercar les etimologies per fer els comentaris per tal de publicar-les a la xarxa social.

Entre la quasi cinquantena de fotografies que per ara han publicat s’hi poden trobar la ‘Cratena peregrina’, el llimac marí que s’alimenta d’hidrozous del gènere Eudendrium i que podria estar dedicat a Cratenas, il·lustrador de plantes del segle I aC, i que és peregrina, que vol dir rodamón. O la ‘Doris ocelligera’, que s’alimenta de diferents gèneres d’esponges, amb el comentari que, etimològicament, Doris era una ninfa marina de la mitologia grega, dona de Nereo i mare de les Nereides, referint-se ‘ocelligera’ a una taca similar a un ull. També s’hi han vist sípies o crancs de sorra, i també estrelles porpres, equinoderms presents a les àrees més càlides de la mediterrània que s’alimenten de petits moluscs; o diferents llimacs de mar, com el ‘Felimare picta’, les quals verruges contenen longifolina, substància tòxica per impedir la depredació.

Text: Joan Mascaró M.       Fotos: OBSAM

© Setmanaris i Revistes SL – Setmanari El Iris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.