“Nerer i Citur són casos molt mediàtics però amb poca transcendència” Entrevista al degà dels missers ciutadellencs, Carles Dubón Anglada

Carlos Dubon Anglada és, segurament, l’advocat més popular de Ciutadella. Ell mateix es descriu com un advocat de poble, que porta assumptes de poble. El seu despatx ha vist passar centenars de casos, i la seva trajectòria de més de quaranta anys el converteix en veu autoritzada per analitzar allò que cregui oportú. Els ho confesso, sempre he sentit gran curiositat per conèixer les converses que es produeixen entre advocat i client. Potser he vist massa sèries americanes, però a la vegada estic convençut que, assegut al despatx d’un advocat, tindria material suficient per escriure unes quantes novel·les.

  • Un advocat com vostè té molts secrets que no pot explicar?
  • I tant que sí! Aquesta és la feina. Som com a capellans, amb confidencialitat absoluta permesa per la llei.
  • I alguna vegada ha tingut la sensació d’estar exercint un paper com a advocat defensor en el que no s’ha sentit còmode?
  • Moltes vegades. Estic al torn d’ofici, i no podem dimitir. Una cosa és el que tu penses, i una altra són els escrúpols.
  • Un advocat té escrúpols?
  • Clar que sí, però hem de distingir entre l’actuació professional, en la que es pot mentir però no molt, i l’esfera personal. A més, sempre hi ha una defensa, per horrible que sigui allò que ha passat. Tinc la costum de no demanar als meus clients si són o no culpables en casos de fets greus. Ho acabes descobrint, però jo no ho demano d’entrada.

Des de ja fa set anys, entre la feina de Carlos Dubon figura la defensa de l’ex batle de Ciutadella, Llorenç Brondo, en el conegut com a cas Citur. També té un paper –encara que menor- en la instrucció del cas Nerer. Citur i Nerer són, sense dubte, dos dels casos més mediàtics que han sacsejat la vida política i social de Ciutadella en els darrers anys, i que avui encara no estan resolts. La imatge d’un alcalde passant la nit detingut és una d’aquelles que no s’obliden fàcilment.

  • Anem a xerrar de Nerer. El darrer capítol d’aquesta història és un nou retard en la instrucció del cas per la relació d’amistat entre el jutge i un dels investigats. Com ho veu?
  • No és correcte que es tardi tant. Ciutadella és l’únic partit judicial de Balears que no té categoria de magistrat. Els jutges vénen destinats aquí després de les pràctiques, i després ascendeixen a magistrats i se’n van. A l’illa només tenim tres jutges menorquins, i cap és aquí. Si els titulars dels jutjats no són gent d’aquí, tot d’una que poden se’n van. SI fossin magistrats, és de suposar que no passaria tant. Pels casos més mediàtics han passat molts jutges. Una de les causes té 24.000 folis, i quan algú nou s’incorpora, allò que fa és intentar posar el jutjat al dia i treure la feina de cada dia, no prioritzar casos com aquests. A més, des del meu punt de vista, aquests són casos molt mediàtics. Estic convençut que Nerer i Citur no tenen la importància que se’ls dóna als mitjans de comunicació. Sobretot en el cas de Citur, ens pensàvem que hi hauria una gran corrupció al darrera, i aquesta no apareix. No tenen la transcendència que se’ls dóna als mitjans.
  • Si Citur és una causa tant poc trascendent com diu vostè, per què se li destinen tants recursos?
  • Perquè és una causa molt complicada. Fetes les primeres investigacions, s’està demostrant que no hi ha el contingut que s’esperava. Ara, per arribar a aquesta conclusió s’ha d’instruir, investigar… I açò és un procés molt lent.
  • Citur és una causa política?
  • Sí i no. Un membre important de la investigació del cas Citur, quan van venir a Ciutadella a fer les investigacions, em va dir que a qualsevol ajuntament d’Espanya, si s’investigués, es trobarien situacions com aquesta. En aquest sentit, sí que seria un cas polític, perquè hi ha una acusació particular exercida per un partit polític que, amb molt bon criteri, va considerar que hi havia una sèrie de coses que no funcionaven i ho va posar en coneixement de la fiscalia. I és curiós, perquè a mi i al meu client (Llorenç Brondo) ens van comunicar la querella a principis d’any, i ens van dir que ja ens enviarien a demanar quan pertoqués. I al cap d’un parell de mesos, amb gran sorpresa, van detenir el meu client amb un gran desplegament per tot Ciutadella.
  • En els darrers anys s’acudeix a la justícia moltes vegades per resoldre conflictes polítics. Creu que és una pràctica excessiva?
  • En ocasions sí. Però quan els mecanismes polítics fallen, no hi ha més remei que acudir a la justícia.
  • Estan fallant llavors ara més que mai?
  • Hi ha hagut molta gent que s’ha aprofitat dels càrrecs polítics, i si els controls polítics no funcionen, allà està a la justícia.

  • I la justícia, quan és tant lenta, és justa?
  • No m’agrada dir que la justícia és justa. És legal, i es podrien fer molts matisos. És just, per exemple, que un expedient dugui obert onze anys? Llavors toca torna a referir-se als pocs mitjans que tenim aquí per impartir justícia. Al Jutjat número 2 de Ciutadella, només hi ha un funcionari amb plaça titular. Açò implica que els tràmits no tenen continuïtat. A més, les instal·lacions són molt petites. El despatx del jutge té tres metres per tres metres, no hi ha espai per a detinguts… Els tràmits per a l’expropiació de Santa Rita van començar l’any 2001 i encara no hi ha el projecte fet. La justícia havia estat abandonada. Hem millorat des que jo vaig començar.
  • Però entenc que és una millora insuficient.
  • Clarament insuficient, perquè la conflictivitat ha crescut moltíssim.
  • Quin tipus de conflictivitat?
  • El tema penal, curiosament, ha baixat, tal vegada ajudat també pel fet que molts immigrants han partit. Allò que ha pujat són els plets civils. Avui el ciutadà és conscient dels seus drets i els reclama davant els tribunals. Des d’un retard en un vol fins a reclamacions de consumidors i temes amb la banca. El fet que els grans despatxos hagin entrat dins el mercat ha contribuït molt a l’increment d’aquests plets civils, amb uns honoraris més baixos. Hi ha molta gent que litiga.
  • Teòricament, és bo que els ciutadans cada vegada reclamem més els nostres drets.
  • I tant, sense cap dubte. El 1977, quan jo em vaig donar d’alta, hi havia un únic advocat a Ciutadella, i jo era el segon. Avui dia, crec que som uns cinquanta. A nivell de percentatge, és difícilment sostenible.
  • Vostè creu que a Espanya la justícia és independent dels poders polítics?
  • Crec que sí, excepte a la cúpula, que està indirectament mediatitzada pels poders polítics. Aquesta és una reforma pendent, i ja s’està pressionant en aquest sentit. Les estructures han quedat petites.

Carlos Dubon era amic de Joan Ignasi Balada, segurament l’autor del testament més mediàtic de la història de Ciutadella. La seva decisió de llegar la seva fortuna als llavors Prínceps d’Astúries donà la volta al país, i convertí la figura de l’empresari ciutadellenc en un personatge ple de misteri.

  • Canviem de tema. Vostè coneixia molt a Joan Ignasi Balada, i no puc evitar demanar-li. Els béns que va llegar als Prínceps d’Astúries i la seva família, després constituïts com a Fundació Hesperia segueixen sense vendre’s.
  • El palauet de la Plaça Empordà està fet a la seva mida, i serà molt difícil de vendre. És una llàstima que no s’aprofiti, sí, però ha d’haver-hi compradors. I sobretot, s’ha de saber quina utilitat se li dóna, i açò és cosa dels hereus, però també de qui va llegar aquests immobles.
  • A vostè li va sorprendre el testament de Balada, segurament més famós dels darrers anys a Ciutadella?
  • Era un home molt especial, i així i tot em va sorprendre. És un testament molt especial. També és cert que li agradava tenir protagonisme, i jo crec que es va equivocar. Penso que havia d’haver deixat algunes coses al poble, per exemple, BiniTalaiot podia haver anat a mans dels Salesians. Però la propietat privada és sagrada, i ell va fer allò que va creure.
  • Acabo amb quasi la mateixa pregunta que li feia al principi, quan vostè em deia que pràcticament feia de capellà guardant secrets…
  • De fet, alguna vegada algun capellà m’ha telefonat per entregar algun objecte sostret al jutjat o a la policia. Persones que, sota secret de confessió, entregaven objectes robats als capellans, i ells me’ls duen a mi per a què jo, a la seva vegada, els dugués als jutjats o a la policia.
  • D’aquests secrets que vostè ha sentit i guarda, algun d’ells és tant important que podria provocar canvis importants?
  • Som un advocat de poble, amb clients de poble. No tenc grans societats ni temes que puguin influir en la societat en general. Som un advocat de poble que ha de fer una mica de tot.

Text: Llorenç Allès – Fotografies: Àlvar Anglada Anglada

© Setmanaris i Revistes SL. Setmanari El Iris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *