Actes 8 Març

La històrica proesa de Tita Llorens La nadadora ciutadellenca serà rebuda avui a l'Ajuntament

Avui a les 14 h està previst que l’Ajuntament de Ciutadella rebi de manera oficial a la nadadora Tita Llorens, la primera persona en fer-ho sense vestit de neoprè, tan sols amb un banyador convencional en nedar entre la Península i Eivissa.

Perseverant i tenaç com ella mateixa, i en la tercera vegada que ho intentava durant els tres darrers anys, la nedadora ciutadellenca d’ultradistància en aigües obertes Margarita ‘Tita’ Llorens Bagur, que aquest proper 11 d’agost complirà 50 anys, ha aconseguit aquests dies una proesa històrica: després de nedar 101,6 km en 36 hores i 16 minuts sense aturar s’ha convertit en la primera dona en unir la península amb Eivissa i la primera persona en fer-ho sense vestit de neoprè, tan sols amb un banyador convencional. Abans, però amb vestit de neoprè, només havien aconseguit aquesta fita David Meca l’any 2006 i Juanjo Serra en 2014, tot i els múltiples intents que venen fent-se des de pràcticament la meitat del segle XX.

Els altres dos intents havien estat aturats per la natura. En 2016 per un important vent en contra de força 4 i amb ratxes que arribaven a força 5, i després d’haver nedat uns 45 km en 17 hores; i a l’estiu de 2017, després de 73 km i 37 hores dins l’aigua, per la impossibilitat de superar una barrera marina (‘talud’) que provocava una corrent en contra que la feia avançar només 300 metres en 45 minuts. Ara també hi ha hagut qualque adversitat climatològica, com ho demostra el fet que entost dels 90 km inicialment previstos n’hagués de fer 101,6 per agafar una altra direcció i esquivar les onades de sud i sud-est que li arribaven als moments finals, però aquestes han estat vençudes per la força mental i física de Tita Llorens, en tot moment acompanyada per la seva parella Francesc Pons i per tot el seu equip, també imprescindible en la consecució d’aquesta gesta.

Si les altres dues vegades la sortida havia estat des d’Eivissa, en aquesta ocasió invertiren la ruta i l’inici es donà des del cap de Sant Antoni de Xàbia (Alacant), a les 7.14 h del dijous 26 de juliol. L’arribada, prop de 110.000 braçades després (calculant una mitjana de 50 braçades per minut), va ser a les 19.30 hores de l’endemà divendres 27 de juliol, finalment a sa Figuera Borda, ben a prop de cala Codolar d’Eivissa.

Si les primeres hores eren les més tranquil·les, amb la mar pràcticament com un plat i les braçades a bon ritme, les primeres hores complicades i dures vingueren entre les 17 i les 00.30 h, ja amb un poc de cansament acumulat i amb la mar amb ones de mig metre. Tot i així, Tita Llorens superà l’entrada de la nit i la matinada i s’encaminà cap al tram final, on també es trobava amb la dificultat afegida d’unes hores contracorrent i amb la decisió de variar el rumb per fer encara uns 11 km més dels previstos i aconseguir el repte.

A més d’enrecordar-se’n i d’agrair la feina de tot l’equip, que considera vital per a les seves travessies, de les primeres paraules que van sortir de la boca de Tita Llorens foren per dedicar la seva proesa a la nedadora catalana Montserrat Tresserras (Olot, 1930), que abans, com a primera dona i sense neoprè, l’any 1965 havia intentat aquesta travessia sense aconseguir-la, després de nedar ni més ni manco que 55 hores. La dedicatòria a Tresserras la feia extensiva a totes les dones lluitadores que lluiten pels seus somnis i no es donen per vençudes.

La primera trobada de Tita Llorens amb la natació en aigües obertes va ser participant en la travessia del canal olímpic de Castelldefels l’any 2010. Des de llavors, sempre sense neoprè, i apart d’enllaçar ara la península amb Eivissa, la ciutadellenca també ha assolit reptes com travessar l’estret de Gibraltar en manco de 4 hores, fer la ruta illa de Tabarca-Alacant en 6 hores i mitja, cobrir la travessia de Roses a Port Bou nedant 42 km en unes 12 hores (també la primera persona en assolir-ho sense neoprè), unir el canal que separa Mallorca i Menorca (uns 29 km) en 12 hores i mitja, fer la travessia Eivissa-Formentera (uns 30 km), i, també en la tercera vegada que ho intentava (la primera persona sense neoprè en aconseguir-ho), enllaçar els 84,3 km que separen Eivissa de Mallorca, en 28 h i 13 minuts.

Aquell repte Eivissa-Mallorca li va valer, a principis de 2016, el títol honorífic de caire mundial de segona classificada com a Dona de l’Any en aigües obertes, en un rànquing organitzat per la World Open Water Swimming Association, la mateixa associació que a principis d’aquest 2018 li concedí el títol, també honorífic i després de la decepció que suposà no fer el repte península-Eivissa per segona vegada, de ser la nedadora més perseverant del món.

Text: Joan Mascaró M.

Fotos: Menorca Channel Swimming Association/Francesc Pons

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.