Fins al proper 28 d’agost es pot veure a l’Espai d’Art Xec Coll del Centre Municipal d’Art de Ciutadella l’exposició ‘Llargs pinzells al mar’, una mostra de la pintura evocativa i meditativa que l’artista interdisciplinar Mariona Vilaseca Arimany (Manresa, 1978), també professora d’ioga i gestora d’art, ha creat entre 2016 i 2018, el període que duu vivint a Menorca. Durant els dies d’obertura de l’exposició, a l’artista se la podrà veure pintant en directe de 12 a 14 h i de 19 a 21 h, a més que aquest proper dissabte 18 d’agost a les 12 h s’hi farà una visita narrada a càrrec de la comissària Pilar Bonet, que explicarà el procés de treball, la tècnica i on es situa en l’art contemporani l’obra de Mariona Vilaseca.
Imatges obertes per a l’interpretació de l’espectador
En general, la pintura de Mariona Vilaseca, sempre inspirada en la naturalesa i d’expressió abstracta (en el sentit que abstreu una part de la realitat), i que moltes vegades enganxa literalment els espectadors que se la miren amb detall, més que no hiperrealista és de caire evocatiu i meditatiu. Açò a través d’unes imatges que, abocant-hi tot un treball tradicional amb els pinzells, crea amb l’acumulació de línies, que a vegades es sobreposen i a vegades estan l’una al costat de l’altra.
El que cerca aquesta pintura, segons que explica la mateixa artista, és la bellesa i l’harmonia de la composició, i que, sobretot, deixi una imatge oberta per a la interpretació i l’acabat per part de l’espectador. Als títols, per exemple, i tot i que sí que poden evocar i parlar del referent que a ella l’acompanya en aquell quadre específic, no tanquen una imatge concreta, sinó que procuren deixar una lectura oberta a l’espectador.
‘Llargs pinzells al mar’, el títol de la mostra, a més de fer referència indirecta a aquesta creació a través de l’acumulació de línies (que s’allarguen en menor o major intensitat i cap a una banda o altra de l’espai del quadre), surt, per una banda, del poder narrar que Mariona Vilaseca és pintora i que treballa amb pinzells i, per l’altra, que hi és ben present la inspiració de la mar. Com si, dit açò de forma poètica, haguessin entrat els pinzells dins la mar i els dugui a la sala, en aquest cas a l’Espai d’Art Xec Coll, a través de les obres.
Dotze pintures, tres dibuixos i un ‘work in progress’
Totes les obres que s’hi poden veure ja és obra feta a Menorca, una selecció de les que l’artista ha pintat des que va arribar a l’illa, en 2016, en acabar la seva tesi per doctorar-se en Belles Arts, fins a l’actualitat de 2018. Amb una gamma cromàtica que ja detecta el context de la mar com a inspiració, a la vegada que, d’acord amb la seva manera de concebre l’art, tot sortint d’experiències que ella ha tingut amb l’entorn i que cristalitza en els dibuixos i pintures que fa.
Fent un breu incís, s’ha de dir que a la carrera de Belles Arts la va finalitzar l’any 2000 a la Universitat de Barcelona i que la tesi doctoral, feta anys després, es titulà ‘L’experiència estètica i la contemplació’, anant de com el ritual de pintar la porta a la contemplació i podent-se encabir perfectament dins les Humanitats. Sobretot pel que hi aboca cap a la part mística i espiritual, i pel que té d’interpretació de les pròpies vivències dins el procés creatiu.
De petit i gran format, ‘Llargs pinzells al mar’ s’integra per dotze pintures sobre tela i paper més tres dibuixos (que són les obres de més petit format) que es poden veure a un dels aparadors que donen a una de les finestres exteriors de la sala i que a la nit es veuen il·luminats per dintre. Aquests tres dibuixos són obres que ja han estat il·lustració en un altre context, com ara d’un llibre de poesia o d’una publicació sobre l’anomenat ioga Nidra (tècnica de relaxació conscient guiada). També s’ha de dir que durant l’exposició emergirà una tretzena obra, que serà pintada en directe com a ‘work in progress’ els dies de la mostra. Pintant-hi en directe, amb la possibilitat d’anar-ho a veure, na Mariona Vilaseca hi serà entre les 12 i les 14 h i entre les 19 i les 21 h.
El destí en copropietat de l’obra ‘Azul miedo en papel’
A l’obra del ‘work in progress’, i de la qual ja té el fons preparat (a base d’aquarel·la i tremp d’ou), l’ha titulada ‘Azul miedo en papel’, fent referència a la coloració del fons i també al cert respecte que li fa pintar davant el públic. Tot i que, a la vegada, Mariona Vilaseca reconeix que li fa il·lusió i representa tot un repte, per la por al desconegut que normalment sempre hi ha però que també és una manera d’entrar en diàleg amb els espectadors, aspecte que també interessa molt a l’artista.
La tècnica de pintar damunt paper emprada en aquest cas, açò presentat sobre un bastidor de llenya com si fos una tela, i que també es pot veure en altres obres de l’exposició, és una tècnica antiga que s’havia deixat de fer i que l’artista va recuperar una vegada va venir a viure a Menorca. En el seu moment, l’aprenentatge d’aquesta tècnica va anar en paral·lel a quan feia la carrera de Belles Arts a la Universitat de Barcelona, quan també anava a l’escola d’art La Llotja per conèixer tècniques pictòriques i el que se’n diu la tradició del pintor, coneixements que no arribaven a la universitat i que llavors sentia que havia d’anar cercar a la vegada.
L’obra que en resulti finalment d’aquest ‘work in progress’, ‘Azul miedo en papel’, serà adquirida després pels socis de la plataforma Economia Humana de Barcelona, per tenir-la en copropietat de manera que a l’obra se l’aniran passant entre ells per gaudir-la un cert temps cadascu a ca seva, a través d’un sistema de rotació. Amb aquesta peça, una de les idees d’Economia Humana és documentar, durant el primer any i sempre dins d’aquesta visió de treballar en copropietat, com aquesta obra va per les diferents cases i mesurar l’impacte visual que té segons on va a parar concretament, que és quelcom que fins ara només es veu en les exposicions que es fan en un espai fixe durant un període de temps determinat.
De fet, relacionat en certa manera amb açò de la copropietat i també amb l’aspecte innovador que igualment caracteritza el camí de Mariona Vilaseca, tant com a artista com a gestora d’art, hi ha que té en marxa un projecte empresarial de negoci, que ha de començar a funcionar en 2019, en què es potenciarà la difusió i la promoció d’obres d’artistes menorquins a través de l’arrendament d’obres d’art.
‘Reflexe de nit’ i una invitació al públic
Tornant al tema de la pintura en directe, i encara que és diferent, una de les experiències més properes que ha tingut en aquest sentit de treballar amb públic mirant-la, fou quan l’estiu passat va participar en un acte multidisciplinar que es va fer a Líthica i al pati del convent de Santa Clara, pintant en directe mentre s’anava desenvolupant un recital poètic i un concert musical amb la poetessa Joana Bagur, la cantant M. Àngels Bagur, el guitarrista Felipe Ortiz i la pianista Catalina Moll.
Precisament, l’obra que va sortir d’aquella actuació a les pedreres de Líthica, ‘Reflexe de nit’, és una de les que es poden contemplar a l’Espai d’Art Xec Coll fins al 28 d’agost. Aquesta és l’obra de més gran format que s’hi pot veure (195 x 130 cm) i és la que obre la mostra, segurament per l’impacte que provoca, perquè és la primera que es veu quan un hi entra. ‘Reflexe de nit’ també és una de les obres que està pintada damunt tela, una tela de cotó molt gruixat que ve de la Índia i que Mariona Vilaseca mateix munta sobre bastidors universals, permetent-li fer feina amb els pigments naturals que també prepara ella mateixa i amb aglutinants com la caseïna, la goma aràbiga o la cola de conill per al fons base. I treballant-hi després, normalment, amb aquarel·les, tintes o pintura a l’oli per fer tota aquella acumulació de línies que comentàvem.
Un dels interessos de l’artista, a manera d’invitació al públic i per tal de poder apreciar-ho més, és que quan un vagi a veure la mostra també es fixi en les fitxes tècniques que acompanyen els quadres, on s’hi pot trobar informació dels elements que ha emprat en cada cas per fer aquella obra en concret. Ja sigui, apart del títol o el format específic, el tipus de tela o d’aglutinants i pigments que ha utilitzat, entre aquests també, per exemple, una mescla de terres d’entre Cavalleria i Fornells que va emprar per donar forma al quadre ‘Terres del nord. Orientalitzant a Menorca’, en aquest cas sobre tela de lli.
La comissària i la visita narrada del 18 d’agost
L’exposició ‘Llargs pinzells al mar’ està comissariada per Pilar Bonet, historiadora i crítica de l’art que també gestiona el projecte Arts Coming. A Menorca també es coneguda pel vincle que manté amb l’Associació d’Artistes Visuals de les Illes Balears (AAVIB) i per haver participat com a ponent als Fòrums de Bones Pràctiques que organitza AAVIB.
Enguany, de fet, ja dins la tardor i per tercer any, també vindrà a l’illa per participar a l’anomenat Fòrum Zero, que, amb la participació i organització entre d’altres del Consell Insular de Mneorca, l’Ajuntament des Mercadal i les diferents associacions d’artistes de Menorca, parlarà específicament sobre quina ha de ser i com ha d’anar la creació i els recursos artístics a Menorca. Açò en el sentit de la necessitat que hi ha a Menorca de promoció artística i de més professionalització del món de la cultura i de l’art, en un context que també implica que l’artista hagi de posicionar-se i reclamar els seus drets, perquè, entre d’altres coses, d’artistes aquí n’hi ha molts però vivint en general de manera precària.
Abans, però, Pilar Bonet serà a Menorca també aquest proper dissabte 18 d’agost, concretament a l’Espai d’Art Xec Coll de Ciutadella, a les 12 hores, per oferir una visita narrada sobre la mostra de Mariona Vilaseca ‘Llargs pinzells al mar’.
Text i fotos: Joan Mascaró M.
