La làpida sepulcral de Francesc Parera (s.XV)

Després de la conquista de Menorca (1287) el rei Alfons III va fer donació de la mesquita major i altres llocs de culte islàmics (entre ells els cementiris) a la comunitat eclesiàstica que havia d’atendre a la població cristiana assentada a l’illa. Una vegada purificada i consagrada la mesquita, el centre religiós era convertit en una nova església, per a la qual el jove monarca va fer comprar al seu procurador (tresorer) una taula pintada (retaule) a uns mercaders venecians per ésser col·locada sobre l’altar. El nou temple era dedicat a Nostra Dona Santa Maria.

Pocs mesos després el rei retornava a Barcelona sense passar per l’illa de Mallorca, com havia promès als Jurats mallorquins, en atenció a l’ajuda prestada en l’expedició de conquista de Menorca.

La historiografia tradicional atribueix a Alfons l’autoria de les muralles de Ciutadella i la construcció d’una nova església en substitució de la vella mesquita islàmica, però aquests dos projectes ara sabem que no foren obra seva. La planificació i construcció de les muralles que circumdaren Ciutadella i Maó foren una iniciativa presa per Jaume II de Mallorca l’any 1301, mentre que l’edificació d’una nova església parroquial trigaria més de cent anys en poder ser una realitat.

El retard en la construcció d’un nou temple cristià fou degut a moltes circumstàncies; unes polítiques i sobretot econòmiques que se plantejaren al llarg del segle XIV. En el camp polític, caldria assenyalar les constants amenaces musulmanes que requeriren tots els esforços econòmics per poder acabar unes muralles, que es perllongaren fins l’any 1350; l’enfrontament entre els reis Jaume III i Pere IV d’Aragó, entre 1340 i 1343 degueren accelerar-les; la guerra comercial amb la república de Gènova (1351 – 1356) fou neguitosa; la guerra amb el regne de Castella (1356 – 1366) suposà la presència freqüent de nombrosos corsaris castellans; la guerra sarda etc. suposaren una sangria econòmica per tots els estats de la Corona d’Aragó. En el camp econòmic i social és precís mencionar, una vegada més, la catastròfica Pesta Negra (1348) o els anys d’escassetat viscuts, a tots els regnes, durant el bienni famèlic de 1374 – 75.

Si t’interessa saber més d’aquesta notícia la trobaràs a l’edició en paper del Setmanari El Iris.

Si et vols fer subscriptor a les edicions en paper o digital, ens pots trucar al número de telèfon 971 38 29 20 i t’informarem.

Amb la teva subscripció dones suport a la premsa local i de proximitat,  a la nostra llengua i a la nostra cultura.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *