Ens cal començar a escoltar aquella cosa que tenim dins que vol “cercar”. No t’aturis!

Per què ens identifiquem tant en el propi personatge?

La vida la vivim com tant a la valenta que ens enganxa tant com quan veiem una pel·lícula. T’enganxa la peli, tu formes part de la pel·lícula, que ho vius, ho pateixes tant….
Però de sobte, arriba un dia que és com que s’obren els llums. I t’adones que tu no ets allò, aquell personatge…. Ens adonem que estem enganxats aquesta pel·lícula, i que en realitat no acaba mai, si no despertem.
Aquest neguit “de cercar” el tenim tots. Però no tothom no l’escolta, però tots el tenim. No hi ha cap persona que no tingui el potencial per deixar de patir.

Si a mi m expliquessin això ara que estem parlant, fa 30 anys, no entendria res de res. No m’haurien servit, aquestes paraules, per això sóc molt conscient i respectuós amb totes les persones. Jo no era feliç, no entenia per què estava aquí en aquesta vida…Una part de mi pensava que m’havia equivocat de vida, inclús a vegades pensava que em volia morir… Ara bé, tenia alguna cosa a dins, que volia “cerca” i vaig començar a escoltar.
Aquest neguit “de cercar” el tenim tots. Però no tothom no l’escolta, però tots el tenim. No hi ha cap persona que no tingui el potencial per deixar de patir.

És una qüestió d’elecció?

Sí, és la teva elecció. No t’aturis, és la teva elecció. Bé, no moure’s és també és una elecció. És tan respectable com l’altre. Però no et queixis. Tampoc donis la culpa els altres, a fora. És no fer-se responsable, que prens de no moure’t. Hem de ser responsables de tot el que fem, però la mateixa educació ens ha mostrat de donar la responsabilitat els altres. Vaig al metge que em curin. Em donin la solució, una pastilleta, perquè jo no vull fer feina…

 Quant una persona, començar a detectar, un patiment, però li falta, passar a l’acció. Que podríem recomanar?

Cal cercar allò que ressoni en nosaltres. Perquè sovint quan estem sols, és mal de fer de trobar una sortida. Demanar ajuda, en realitat ens ajudam a tots. Sempre hi ha una sortida. Si la cerques la trobaràs. Si penses que no, si tu creus que no té solució ets tu mateix que decideixes i et negues que no hi ha una oportunitat per tu. Jo sé que sempre sempre sempre hi és. Potser no de la forma que un vol, espera o projecte, però n’hi ha. No tothom li serveix el mateix.
Avui en dia hi ha prou eines, sistemes, maneres d’entendre’ns, i si cerques trobaràs la teva manera de comprendre-ho. No sé si hi és o si es crea quan tu l’estàs cercant.
Per jo acompanyar a les persones en el seu procés és un repte, m’ajuda a aprendre a més. Jo estaré aquí per tu. Si tu et canses jo ho entendré, però seguiré disponible quan tornis, trobarem una solució darrera.

Per què tenim tanta por a la mort?

Estem en una cultura que amb la paraula mort, sembla que s’acaba tot. No s’acaba res. La matèria es transforma. Una i altra vegada, acaba i comença una altra pel·lícula… la Consciència es manifesta en el “Naixe-ment i també en el procés de “mori-ment” (si m’ho permeteu dir així) és com un cicle, un cercle, un el veiem més clarament, i l’altre no el veiem però el podem intuir, si no tenim por.
Aquesta identificació que dèiem de l’ego (en la part 1 de l’entrevista) és la identitat la qual no vol mori, no vol desaparèixer, però estem tan aferrats a ell. L’únic que desapareix és la identificació amb l’ego. El cos físic es transforma. L’esperit-ànima nostre no en te cap de por. 

Com veus la humanitat?

Darrerament hi ha un despertar molt molt gran. Semblava que s’acabaria el món el 2012. Per un gran despertar de Consciència, d’un canvi climàtic radical. No fou tan radical, però sí que hem vist com Sa Font, l’Univers, la Consciència que decideix fer això. Fer aquest canvi a la terra. Això va cap a bé. Però molts humans no veuen la llum, veiem la part fosca. Som un tros d’aquesta part, i anem tots junts. Cada moviment que fem, afecta Sa font, tot està connectat.

Alguna recomanació per als nostres lectors?

Us recoman veure la pel·lícula L’efecte Mariposa, afecta a tot, a una part Còsmica. O la investigació del japonès Emaru Emoto, plasma amb l’element de l’aigua com cada pensament ens està afectant la nostra vida. L’energia i cada paraula canvia l’energia que ens envolta, com una ona a l’oceà, mai acaba.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Xuroa Menorca