Isidro Bellota: “Molta gent ens demana que el model del bus a Macarella s’estengui a altres platges” Llorenç Allès entrevista al gerent d'Autocars Torres i president dels empresaris del polígon de Ciutadella

Parlar amb Isidre Bellota et permet abordar molts temes. El transport públic, el polígon empresarial de Ciutadella, les carreteres… Com a gerent d’Autocares Torres, analitza l’experiència pionera d’aquest any del bus fins a Macarella, un servei que començava amb molta gent escèptica però que, diu, ha funcionat. També analitza la necessitat d’un intercanviador per a la ciutat, i les seves possibles ubicacions. Com a president de l’Associació d’Empresaris del Polígon Empresarial de Ciutadella, repassa les mancances d’aquest espai i aporta una proposta per a reactivar la seva ampliació. I com a transportista, reclama un model global de mobilitat per a Menorca, més enllà de debats polítics estèrils.

 

  • Quin és el vostre balanç del bus fins a Macarella?
  • Ha anat bé. A dia d’avui (dimarts 11) hem transportat més de 83.000 persones, entre anades i vingudes. O sigui, podríem dir que 41.500 persones han anat a Macarella amb aquest servei. Hem fet unes enquestes als usuaris, i la valoració és positiva. Ens donen de mitjana una nota de 8, i la qualitat de servei supera el 8,5. Allò que obté menys puntuació és l’accés a la platja, que obté un aprovat alt. S’està fent feina amb el Consell per a què l’autobús pugui arribar fins més a prop de la platja, però els temes administratius són lents.
  • El servei va començar amb moltes objeccions i bastanta oposició…
  • Qui ha emprat el servei ha quedat content, també gent de Ciutadella, i qui no l’ha emprat està descontent. Qui no l’utilitza és qui critica. És cert que hi ha hagut mala premsa contra el servei, i segurament hem fallat a l’hora d’explicar-lo. En aquests darrers anys en què no estava accessible l’aparcament del barranc, anar a Macarella era molt complicat, perquè l’altre pàrquing s’omplia molt prest. El transport públic et permet organitzar el viatge. Tu pots comprar el teu bitllet, i açò t’assegura que aniràs a Macarella. Anar amb cotxe era anar a l’aventura. Si tenies sort, arribaves, però sinó, havies de tornar cap a casa. Per altra banda, s’han fet descomptes per a usuaris habituals de transport públic, enfocats bàsicament a residents. Aquest és un servei que no és barat, i que es desenvolupa sense cap subvenció pública. Vam decidir que noltros assumíem el risc. De cara a l’any qui ve, si continua el servei, potser s’ha de plantejar incrementar el descompte per als residents, incrementar les promocions…
  • Certament, una de les principals crítiques als serveis és el seu preu. Molta gent el troba car…
  • Si ho compares amb el cost d’anar en cotxe, no hi ha tanta diferència. Però clar, el cotxe és una despesa oculta. Ens hem plantejat mai quant ens costa anar a Maó en cotxe, per exemple? Benzina, ITV, tallers, assegurances, el cost del vehicle… tot suma, però quasi mai no ens ho plantegem. Si agafes un abonament de bus, segur que et surt més barat que el vehicle privat. Ens falta cultura del transport públic, i açò que el servei a Menorca surt bastant ben valorat, més que el d’altres illes.

  • Aquí agafam el transport públic si no tenim cap altra opció…
  • Segurament ajuda també el fet que, malgrat tot, encara tenim facilitats per aparcar el cotxe. Però el model que tenim és insostenible. Vénen tots els cotxes que volen de la Península, hi ha llibertat per llogar tots els vehicles que es vulguin… Arribarà un moment que les carreteres no suportaran aquest volum. Fa quinze o vint anys no hi havia cap problema per arribar en cotxe a Macarella, Cala Turqueta o Son Saura. Ara la situació és la que és.
  • Vista l’experiència d’aquest any, l’any qui ve es repetirà el bus fins a Macarella?
  • Per part nostra ha estat una bona experiència. Econòmicament complirem els objectius marcats, serà una línia mínimament rentable.
  • Creu que aquest model d’anar a platges només en bus s’estendrà a altres indrets?
  • No ho sé, però sí que hi ha molta gent que ens ho demana, que desitja que aquest sistema s’estengui a altres platges. Persones que han perdut el dia intentant anar amb cotxe a altres cales, i han hagut de tornar enrere perquè l’aparcament estava ple. El 21 per cent dels passatgers que han emprat el bus fins a Macarella és gent que no té cotxe i que, per tant, abans no hagués pogut anar fins a la platja. A més, a les platges no pots reservar plaça d’aparcament d’un dia per l’altre i, per tant, no te pots assegurar que quan hi arribis hi podràs quedar. El bus això sí ho permet, i evita que la gent es posi de mal humor perquè es pensa que podrà arribar a la platja i al final no ho aconsegueix.
  • I què els diria vostè a tots aquells que diuen que, amb aquest sistema, s’han acabat les berenetes a Macarella?
  • Al contrari, poden anar-hi en bus. El bus és un amic, no un enemic. Soluciona problemes.
  • Per anar a Macarella, els autobusos parteixen des de la Via Perimetral. És un bon lloc per tenir aquesta espècie d’estació?
  • D’entrada, a Balears només hi ha una estació, la de Palma. La resta d’instal·lacions, inclosa la de Maó, són intercanviadors. Ciutadella necessita un intercanviador, amb serveis mínims, per centralitzar tot el transport públic en un punt i reduir el nombre de parades perifèriques. Ciutadella, pel seu tamany, ho permet, però l’intercanviador hauria d’estar en un lloc cèntric. Una altra solució seria fer un intercanviador a un punt més perifèric i mantenir les parades cèntriques. Quan es parla d’aquestes infraestructures, no hem de pensar en els autobusos, sinó en la gent, en els usuaris i les seves necessitats.
  • Però aquesta necessitat la cobreix un autobús, que és un vehicle gran, i que té unes necessitats d’espai que al centre de la ciutat són més difícils de cobrir.
  • El cotxe privat empra molt més espai que el transport públic. A més, el bus arriba, carrega, descarrega i se’n va. El cotxe, queda. Imagina tota la gent que un dia d’estiu ve a visitar Ciutadella, i que tothom volgués arribar amb cotxe al centre de la ciutat. Seria un caos. El transport públic ens permet moure milers de persones en un espai reduït.

  • Llavors, per quina opció es decanta vostè, per un intercanviador al centre de la ciutat, o per un intercanviador perifèric complementat amb parades més cèntriques?
  • Les dues opcions són bones. Un intercanviador centralitzat i cèntric pot ser adequat i fer que els viatges siguin més ràpids, però també provocaria que la gent després hagués de caminar una mica més per arribar fins a aquesta instal·lació o fins al seu destí. L’opció d’un intercanviador a la perifèria i parades cèntriques també és vàlida. El viatge dins l’autobús és una mica més llarg, però apropa més la gent al seu destí, perquè seria el mateix autobús qui faria el recorregut per les parades. Les dues opcions són vàlides.
  • I ara és quan arriba la gran pregunta: On ubicam aquest intercanviador?
  • Diverses empreses i el propi Govern balear han fet diversos estudis, i la ubicació més ben valorada és la Plaça de La Pau, i després prop del Cementiri. La Pau té molt bona connexió amb les entrades i sortides de Ciutadella, i estàs molt a prop del centre. Per l’opció del Cementiri, s’hauria de cercar una opció fàcil per als peatons fins al Camí de Maó.
  • El debat sobre la ubicació de l’estació, l’intercanviador, les parades de busos… du molts anys sobre la taula, però la solució definitiva no arriba. Creu que arribarà prest?
  • La lògica ens hauria de fer pensar que sí, que la solució arribarà prest. Però quan un tema com aquest o com el de la carretera o el del bus de Macarella, per exemple, se polititza, llavors les coses s’endarrereixen. Tot s’ha de fer a favor del ciutadà.
  • La solució provisional de la Via Perimetral es pot mantenir durant molt temps? Quanta estona més podem mantenir aquesta ubicació que era provisional?
  • No ho sé. La situació deixarà de ser sostenible quan les queixes siguin molt grosses, però espero no arribar a aquest punt. Tenim l’obligació, administració i transportistes, de fer que la gent quedi prou contenta i vulgui repetir en el transport públic. De moment ho estem aconseguint, però hem de pensar que tothom necessita moure’s, i cada vegada més i més gent. En cotxe no tenim futur.
  • El Ciutadella Bus, la línia 60, la que recorre la ciutat, sembla que circula mig buida…
  • És una línia que ha anat creixent, tot i que ha costat. Està funcionant, i esteim aconseguint que, any rere any, la subvenció que posa el Consell sigui menor.
  • Però com que veiem passar vehicles mig buits, la gent es demana si val la pena mantenir aquesta línia.
  • Més enllà del cost econòmic, que suporta l’administració, és rentable socialment. Primer, perquè cada vegada els doblers que ha de posar l’administració són menys. I segon, perquè molts joves poden anar a estudiar, als camps de futbol, gent major pot anar a veure amics, al centre de salut, sense dependre de ningú. És una línia que encara té recorregut i pot guanyar usuaris.

POLÍGON INDUSTRIAL

  • Decathlon recentment ha obert les portes al polígon de Maó. Si s’hagués volgut instal·lar a Ciutadella, ho hagués pogut fer?
  • El polígon industrial de Maó és, ara per ara, més atractiu que el de Ciutadella per aquestes iniciatives, segurament per la seva major àrea d’influència (Es Castell, Sant Lluís i Alaior). Però si s’hagués volgut instal·lar aquí, ho hagués tingut molt difícil.
  • Què li passa al polígon de Ciutadella, que sembla que perd empenta?
  • Primer, que hi ha molt poques parcel·les on es pugui construir, i açò dificulta que s’hi puguin instal·lar noves empreses. Tot i açò, el polígon de Ciutadella té una qualitat bastant alta, gràcies a l’esforç de les empreses i de l’Ajuntament.
  • L’ampliació del polígon de Ciutadella és un d’aquelles temes recurrents per als periodistes. Fa anys i anys que en xerram, però sembla que no avança. Per què està aturada ara mateix l’ampliació?
  • Allò que ens diuen és que estem aturats per la manca de disponibilitat financera de l’Ajuntament. L’ampliació del polígon va néixer com una iniciativa privada, on eren els empresaris qui lideraven. L’Ajuntament va decidir canviar al sistema de cooperació, de tal manera que el promotor és ara l’administració, i és qui ha d’incloure als seus pressupostos el cost de l’ampliació, que és molt important, encara que després acabin pagant els empresaris. Noltros, com a alternativa, hem proposat que aquelles parcel·les que donen a un carrer ja urbanitzat, es puguin ja edificar.
  • I com s’ha rebut aquesta proposta?
  • S’ha d’explorar la viabilitat jurídica d’aquesta idea, i ens diuen que ara mateix hi pot haver diverses interpretacions.
  • Els terrenys on s’ha d’ampliar el polígon han canviat de mans durant tots aquests anys, i per exemple l’Ajuntament ha perdut molt sòl industrial que ha permutat en diverses operacions urbanístiques…
  • Segurament aquest sòl tindrà més utilitat en mans d’empreses que voldran promocionar i generar riquesa, que no en mans públiques, ja que és més difícil que l’administració pugui posar el seu sòl perquè la normativa és més rígida.
  • Us sap greu que aquesta paralització de l’ampliació coincideixi amb la posada en marxa i creixement del port de Son Blanc, que sembla que hagués pogut afavorir la implantació d’empreses a Ciutadella?
  • És molt difícil que una empresa que està instal·lada al llevant de l’Illa es traslladi a Ciutadella, perquè no només parlem del canvi físic i d’emplaçament, sinó també del trasllat dels seus treballadors. La major necessitat que ha posat de manifest el port és més espai al propi port. La falta d’aquest espai provoca que s’aparquin remolcs al polígon, perquè no hi ha lloc específic per açò, i ens resta espai a les empreses que estem al polígon.

  • Ara li deman com a transportista. Com veu la solució que es proposa per a la carretera general de construir rotondes a nivell?
  • Crec que un pas elevat no és una gran obra i és molt segur, fins i tot ara passam per alguns que ja tenim construïts i no ens en donem compte. És cert que prefereixo una rotonda en superfície que no un gir a l’esquerra, però no deixa de ser posar un obstacle a la carretera. Crec que la veritable solució passa per demanar-nos quin model de mobilitat volem a Menorca, i a partir d’aquí, hi ha tècnics que ho sabran fer. Els polítics no s’han de dedicar a dissenyar carreteres.
  • Quin model de mobilitat necessita Menorca, segons vostè?
  • Menorca és un territori limitat, amb poca població i amb una pressió a l’estiu que no ens permet parlar de massificació. Ara bé, si no aplicam un model adequat, fruit del consens social, correm el perill de que els cotxes ens arribin a menjar. No hem de permetre que aquesta massificació de vehicles ens generi la sensació que estem massificats.
  • El control d’aquesta massificació passa per limitar el nombre de vehicles?
  • No hi ha una única solució. Hem de pensar en el model global de mobilitat. Potenciar el transport públic, fent més línies però sobretot incentivant el seu ús. Hem de cercar una mobilitat econòmica, còmoda i ràpida.
  • I com es pot motivar als menorquins per a que emprin el transport públic?
  • Que ho provin. Obtenir una targeta de transport costa cinc minuts i és gratuït. Si vols anar a l’Hospital Mateu Orfila en vehicle privat, segurament patiràs per aparcar. El bus et deixa allà i no has de cercar aparcament. A més, si tens una targeta de transport, algun abonament, et sortirà més barat que anar en cotxe. Aquí el transport públic pot resoldre les necessitats de la gent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *