Carme Carretero “Tu has de tenir eines si el teu present no t’agrada” Us presentem a una meditadora, la Carme Carretero, nascuda a Ciutadella l’any 62.

És mare d’una filla de quinze anys, apassionada per l’art va cursar la llicenciatura en Belles Arts, professionalment es dedica a l’interiorisme.
Li agrada la naturalesa i ens explica que gaudeix de l’entorn de Menorca en totes les seves estacions. Practica diferents esports com dansa, Pilates, caminades, Ioga, caiac, però la que considera el seu deport favorit és la meditació. Viure conscient en el moment present. Els 20 anys va conèixer el que considera el seu primer mestre (budista) i des de llavors segueix l’ensenyança d’aquesta tradició.

Quan li pregunt com vol que la presenti, em diu:

M’has citat, no sé si per ratllar de budisme, de meditació, d’art ( que sap tenim punts en comú ) – fent una petita pausa mirant l’horitzó continua: – Tu ets la dissenyadora avui (somriu).

M’agradaria començar a estirar del fil del teu testimoni com a meditadora.

Per jo, la meditació està en tot el que faig, una meditació activa, quan cuin, camín, ara quan parl amb tu, no és una meditació silenciosa, però en definitiva és meditació.

Em sent molt agraïda, amb els meus Mestres, i si puc servir de canal per ajudar a altres, també m’agrada, perquè veig que puc arribar a sa gent. A finals del curs passat va arribar és meu moment de començar a compartir. Quan ensenyes, et fa conscient que “quan dónes és quan reps”, i quan dones ensenyaments has d’ordenar coses obligatòriament dins tu, per poder transmetre. Sobretot amb les intencions.

Què vols dir amb intencions?
La meva intenció a sa vida és d’ajudar a altres, jo ara puc tornar aquesta llavor que m’han ofert a mi els Mestres, als altres.

 És per això que ara mostres el camí de la meditació a altres persones?
No em consider una persona que tingui molta extraversió, som més d’endins. Ara bé, encara que fa estona que som la Presidenta del Centre Internacional de Retir de Menorca, és un títol que no té cap pes sobre jo, ja que fa molt d’anys que estic implicada en es Centre però la meva és una naturalesa molt de deixeble, d’aprenent. Fa poc i per diferents circumstàncies he sentit que era es moment de compartir, d’ensenyar el què jo he après.

Aquest setembre engeg la guia d’una sessió setmanal de meditació, per a principiants, els divendres a les 19 hores al centre Shakiyoga, en la que a través d’un llibre que es titula: Como solucionar nuestros problemas humanos, veurem els problemes habituals que vivim, els reconeixerem i aprendre’m a dissoldre’ls, al fet que no se solidifiquin i no ens produeixin patiment.

Pots posar-nos un exemple?

Si és clar, el programa d’estudis de tot Menorca treballem a partir del mateix llibre, i hem començat el curs amb l’exemple d’enfado, que tots poc o molt vivim a les nostres vides. Si trobes quina és la causa de l’enfadament en una situació o envers una persona, podràs dissoldre’l, i alliberar-te del patiment que aquest et pugui estar produint.

Pens que “tu has de tenir eines si el teu present no t’agrada”. Tenim l’exemple de Gandhi, que quan va voler alliberar la Índia, va entendre que ell havia de conquistar sa Pau, per un mateix.

Què et va apropar el budisme?
El llarg de sa meva vida sa meva gran pregunta, ha estat l’Espiritualitat, el camí de la Transcendència.
Jo vinc d’una família molt religiosa i he tingut una formació de la qual sent molt agraïment, a tots els Mestres que he tingut, els Mestres d’escola, els d’institut, els que m’han ensenyat a ballar, a dibuixar, els de decoració…jo sent veneració els Mestres, és inherent a la meva personalitat. I quan vaig conèixer a la persona que he sentit que és el meu mestre-arrel  em vaig adonar i agraïsc que tot el que aprenc és gràcies a ell. Tant a nivell espiritual com Intel·lectual, tot el que sé. Ho sé a través de tot el que m’ha ofert, als seus llibres, les conferències, classes, m’ha ensenyat a pensar, a reflexionar, m’ha respost totes ses meves preguntes. La seva ensenyança, la seva saviesa, m’ha mostrat a que tots els éssers volem viure feliços, no n’hi ha cap que no vulgui viure feliç.

Parlem d’ell? D’aquesta persona que t’ha donat tantes respostes a les teves preguntes…

Si certament, he trobat totes les respostes a les grans inquietuds de transcendència que sentia des de molt jove. Jo sempre m’he preguntat molt. Intel·lectualment m’ha ajudat a entendre del que jo necessit els meus interrogants.
Per exemple, quan era petita, em preguntava perquè hi havia persones diferents: guapos-lletjos, sans-malalts, rics-pobres….o perquè venim a la terra? D’una manera o un altre cercava respostes a preguntes….i allà no trobava respostes estava atenta, jo escoltava a tothom, els pares, els mestres de filosofia, però no arribava aquell “click” que em toques profundament es cor.
Quan vaig conèixer en Gueshe Kelsang Gyatso (1931, Tibet) vaig trobar resposta a ses meves preguntes. Quan sents que trobes la resposta o la “solució” al teu crucigrama intern, quan tens una qüestió profunda de vida i te la contesten de forma totalment satisfactòria, coherent, lògica, convincent (per jo), ja no podia demanar més, vaig saber que era es meu camí.

El que em va mostrar és cap a sé feliç, me’l va donar ell, el Mestre-arrel, amb majúscules per la meva idiosincràsia. Des de llavors visc amb joia, amb felicitat i no faré altra cosa que seguir es passos per viure cada instant de sa meva vida, feliç. Una felicitat verdadera, no superficial, ni temporal per les circumstàncies. I això és el que vull mirar de transmetre, d’ajudar que altres surtin del sofriment i també visquin amb felicitat verdadera.

Fa estona que el vas conèixer?

Quan vaig anar a conèixer, jo tenia vint anys i em va agradar molt, perquè vaig tenir aquest reconeixement del fet que “teníem cosa”, que m’arribava una comprensió que no era Intel·lectual, era una cosa vivencial, era de cor…( no em surten més paraules )
No em vaig equivocar. Perquè 35 anys més tard encara estic estudiant, els seus programes d’estudis, els seus llibres. És un camí llarg i profund.

Què és el què tu has fet, o t’ha servit en aquest camí de viure amb felicitat?

Aprendre com funciona sa ment. He tingut de posar tota sa meva capacitat vital per purificar la meva ment, per aclarir tot el què en sortia (pensaments, emocions, reaccions,…)

Si tu vols estar sa i feliç has de protegir la teva salut i clarificar la tevament, i a mesura de lo possible ajudar els altres… No facis els altres el que no vulguis que et facin a tu. Recollim lo que sembrem. Si sembrem amor rebem amor. Si sembrem patiment recollim patiment.

Com es pot treballar aquest camí?

A vegades un es pensa que es gratuit. Perque es tema de sa Felicitat, no es compra,no s’aconsegueix llegint un llibre o veient un youtube. Es una cosa que te l’has de treballar. No és sort. Ara bé, gràcies a tot el què jo he rebut, he pogut treballar per adonar-me de que sa felicitat te causes. I per tant les has de crear tu.

 

CONTINUARÁ LA SETMANA QUE VÉ.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.