En termes generals, tots les experts en el tema aposten per eliminar l’alternança en el rellotge i definir un únic horari per tot l’any. Les discrepàncies rauen en quin dels dos horaris interessa més mantenir: el d’estiu o el d’hivern. Hem anat a cercar algunes claus de cada cas per poder tenir una idea més concreta a l’hora de valorar cada possibilitat.
Les claus de l’horari d’estiu
Qui aposta per mantenir l’horari d’estiu, valorael poder tenir els capvespres més llargs durant tot l’any. Així, les Balears podríem tornar al fus del meridià de Greenwich, que Espanya va abandonar el 1940 per ordre de Franco, per equiparar els horaris amb l’Alemanya d’Adolf Hitler. Per tant, en aquest cas, l’estat espanyol compartiria horari amb el Regne Unit. El canvi de fus, però, no és un element “imprescindible”, tal com apunten alguns experts, però és una opció que hi ha damunt la taula. Una opció que depèn del govern espanyol, que ja s’ho ha plantejat. Amb l’horari d’estiu l’inici de la jornada laboral i entrada a les escoles seria a les fosques. Sense el canvi d’hora i amb l’horari d’estiu com a referència, a l’hivern, a les vuit del matí serien les sis hora solar. El dia, però, guanyaria per darrere, ja que el sol no es pondria mai abans de les 18:15h.
Amb l’horari d’hivern situam els rellotges una hora més respecte al Temps Universal Coordinat (UTC), que situa les hores estàndard per coordinar tots els països del món. A l’estiu ens situam a dues hores d’aquest indicador. Per tant, si es manté sempre l’horari d’estiu, en ple solstici d’hivern el sol a Balears no sortiria fins a una mica més tard de les 9 del matí.
Les claus de l’horari d’hivern
El Consell Assesor per la Reforma Horària en un informe encarregat després que s’obrís el debat en el marc de la Unió Europea, recomanen com a conclusió mantenir l’horari d’hivern tot l’any. En l’informe, el Consell dona per tant suport a eliminar l’alternança al rellotge i aconsella optar per l’hora d’hivern, perquè en horari d’estiu al matí no es fa clar fins a les 9.15h. “Més llum al vespre i poca al matí pot produir més alteracions del son, més discrepància horària, especialment en persones que ja tenen el ritme de son endarrerit, i privació de son”, diu l’informe. L’horari d’estiu tampoc quadra amb les jornades laborals ni les dinàmiques escolars i “afavoreix la tendència vespertina” dels joves, segons el dictamen.
A més, en l’informe també s’aborda el debat sobre quin fus horari caldria adoptar: si mantenir-se al de Berlín o passar al de Londres. L’estat espanyol funciona des dels anys 40 amb el fus alemany -el règim franquista va alinear l’hora amb la de l’Alemanya nazi-. Aquest horari, l’hora central europea, és el mateix que segueixen també França, Bèlgica, Holanda i Luxemburg, entre d’altres països.
Els experts apunten que les conseqüències de canviar de fus horari són “impredictibles” i caldria “avaluar l’impacte” de compartir-lo amb Gran Bretanya, Portugal i Irlanda. Però, com a competència estatal, el Consell considera que el debat ha de ser de reordenació europea i amb participació de tots els estats membres de la UE.
El canvi d’hora i la salut
El Consell Assessor alerta en aquest sentit també que el canvi d’horari cada mig any se suma a la diferència entre l’hora oficial i l’hora solar, una “distorsió” derivada del fus horari. Més hores de llum al vespre a partir de la primavera, avisen, poden provocar “efectes perjudicials per a la salut, com ara alteracions de son, cansament i més risc d’accidents cardiovasculars”. A més, l’estudi recorda que tampoc hi ha constància de dades que “acreditin els beneficis econòmics que pugui tenir un suposat estalvi energètic derivat del canvi horari”, o que aquests “puguin ser superiors als costos socials i sobre la salut del canvi”.
