No tinguem por al fracàs!  (J. Bosco Faner Bagur)

Trob valuós un article de Francisco Ramírez, S.J. que parla de “El fracaso en la Bíblia”. Tenint present la por que molts tenim al fracàs,  us el resumesc dient-vos que la historia humana està teixida amb els fils de la derrota, de la decepció.

En la Bíblia qui fracassa no és Déu, sinó la llibertat humana; però el Déu bíblic assumeix com a propi aquest fracàs. Pot ser sigui aquesta una primera ensenyança bíblica: moltes vegades hem d’assumir com a propi un fracàs aliè, cosa gens senzilla. Els profetes, per exemple, constantment van recordar a Israel l’obligació de fer-se enfora del mal i d’avançar pel camí de la justícia. Però van ser quasi sistemàticament refusats, i segons la tradició posterior assassinats: 2Cro 24,20-22; Neh 9, 26-27; Lc 13,33-35; 24,19; 1Tes 2,5.

Les anomenades Confessions de Jeremies (Jer 11,18-12,6; 15,10-21; 17,14-18; 18,18-23; 20,7-18) són un reflex –quasi únic a l’Antic Testament- del drama interior de qui ha de portar a terme una missió entremig de dubtes personals i traïcions; passant per moments de profunda depressió i desesperança. Tan malament se sent que es penedeix  no tan sols d’haver acceptat la missió, sinó fins i tot d’haver nascut (Jer 20,7-18; Job 3,1s; 14, 1s.; Ecl. 23,14).

Sant Pau entén que Déu també se li revela precisament en el seus fracassos apostòlics, quan se sent humiliat i angoixat per les polèmiques que hi ha en les comunitats (2Cor, 12,20-21). En aquestes circumstàncies Pau troba el consol de Déu (2Cor 7,5; 4,7-10 12,9-10). L’èxit d’un cristià consisteix per ell en experimentar la força del Regne de Déu enmig del desprestigi i la debilitat (1Cor 4,9s.).

Avui es parla molt de resiliència, paraula que ve a significar, en ús metafòric, la capacitat no tan sols de resistir en una situació adversa, sinó també la de recuperar-se front un fracàs. El Déu bíblic, els profetes i st. Pau, són bons exemples de resiliència. Estan molt enfora de l’ambient social i cultural actual, que xifra l’èxit en l’estabilitat psicològica o el benestar temporal.

La Sda. Escriptura està plena de vides frustrades no per les seves decisions errònies, sinó per  la violència exercida sobre elles, per altres persones: dones víctimes d’abús sexual com Tamar, germana d’Absalón (2Sam 13), innumerables víctimes innocents de les guerres (Nm 231, 2-3; Dt 2,34-37; Jos 6, 17-21, …). La mateixa naturalesa és víctima de la violència humana (Rm 8, 20-22). El fracàs pot ser també conseqüència d’una falta de realisme. Jesús parla de la casa construïda sobre arena (Mt 7,26) o sobre terra, sense ciment (Lc 6,49).

És cert que ningú vol experimentar el fracàs. El fracàs provoca vergonya, deixa ferides, mina la seguretat en un mateix i pot conduir a la depressió. Per açò hi ha qui no vol arriscar, qui no vol conflictes. Una paràbola de Jesús (Lc 19, 12-27; Mt 25, 14-30) parla de qui, per a no fracassar, guarda el seu diner. La Carta als hebreus ens diu que Jesús allibera “a qui, per por a la mort, passen la vida com esclaus” (2,15). St. Pau, a pesar del seu “temor i tremolor” front una ciutat amb fama de perillosa com la de Corint, no va deixar d’anar-hi i evangelitzar-la (1Cor 2,3).

El fracàs ens ha d’obrir pas a l’esperança. Ens convé examinar els hàbits i comportaments que ens han fet fracassar, ens recorda la paràbola del Fill pròdig ( Lc 15). El fracàs pot ser ocasió de començar una nova vida (Ez 37).

El més gran fracàs de la història bíblica és la mort del Messies, el Fill de Déu; amb l’escàndol de la creu (1Cor 1-4). Com l’ensenyança pasqual del Ressuscitat en el camí d’Emaús (Lc 24), l’himne als Filipencs (2,5-11) proclama que la mort en creu no va  ser un desagradable incident. Al contrari, va ser una etapa necessària en la determinació del Fill per a fer-se persona humana,  acceptant la mort en el seu fracàs social, polític, afectiu, religiós, per a ser a continuació reconegut com “Senyor”, és a dir, com “Déu”. La creu es converteix així per al cristià en paradigma del camí on el creient troba la glòria. Sta. Teresa ho expressa bellament: “En la oscuridad mi luz, mi grandeza en puesto bajo. De mi camino el atajo i mi gloria sea la cruz. Aquí estriba mi firmeza, aquí mi seguridad, la prueba de mi verdad, la muestra de mi firmeza!.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *