Trob valuós un article de Francisco Ramírez, S.J. que parla de “El fracaso en la Bíblia”. Tenint present la por que molts tenim al fracàs, us el resumesc dient-vos que la historia humana està teixida amb els fils de la derrota, de la decepció.
En la Bíblia qui fracassa no és Déu, sinó la llibertat humana; però el Déu bíblic assumeix com a propi aquest fracàs. Pot ser sigui aquesta una primera ensenyança bíblica: moltes vegades hem d’assumir com a propi un fracàs aliè, cosa gens senzilla. Els profetes, per exemple, constantment van recordar a Israel l’obligació de fer-se enfora del mal i d’avançar pel camí de la justícia. Però van ser quasi sistemàticament refusats, i segons la tradició posterior assassinats: 2Cro 24,20-22; Neh 9, 26-27; Lc 13,33-35; 24,19; 1Tes 2,5.
Les anomenades Confessions de Jeremies (Jer 11,18-12,6; 15,10-21; 17,14-18; 18,18-23; 20,7-18) són un reflex –quasi únic a l’Antic Testament- del drama interior de qui ha de portar a terme una missió entremig de dubtes personals i traïcions; passant per moments de profunda depressió i desesperança. Tan malament se sent que es penedeix no tan sols d’haver acceptat la missió, sinó fins i tot d’haver nascut (Jer 20,7-18; Job 3,1s; 14, 1s.; Ecl. 23,14).
Sant Pau entén que Déu també se li revela precisament en el seus fracassos apostòlics, quan se sent humiliat i angoixat per les polèmiques que hi ha en les comunitats (2Cor, 12,20-21). En aquestes circumstàncies Pau troba el consol de Déu (2Cor 7,5; 4,7-10 12,9-10). L’èxit d’un cristià consisteix per ell en experimentar la força del Regne de Déu enmig del desprestigi i la debilitat (1Cor 4,9s.).
Avui es parla molt de resiliència, paraula que ve a significar, en ús metafòric, la capacitat no tan sols de resistir en una situació adversa, sinó també la de recuperar-se front un fracàs. El Déu bíblic, els profetes i st. Pau, són bons exemples de resiliència. Estan molt enfora de l’ambient social i cultural actual, que xifra l’èxit en l’estabilitat psicològica o el benestar temporal.
La Sda. Escriptura està plena de vides frustrades no per les seves decisions errònies, sinó per la violència exercida sobre elles, per altres persones: dones víctimes d’abús sexual com Tamar, germana d’Absalón (2Sam 13), innumerables víctimes innocents de les guerres (Nm 231, 2-3; Dt 2,34-37; Jos 6, 17-21, …). La mateixa naturalesa és víctima de la violència humana (Rm 8, 20-22). El fracàs pot ser també conseqüència d’una falta de realisme. Jesús parla de la casa construïda sobre arena (Mt 7,26) o sobre terra, sense ciment (Lc 6,49).
És cert que ningú vol experimentar el fracàs. El fracàs provoca vergonya, deixa ferides, mina la seguretat en un mateix i pot conduir a la depressió. Per açò hi ha qui no vol arriscar, qui no vol conflictes. Una paràbola de Jesús (Lc 19, 12-27; Mt 25, 14-30) parla de qui, per a no fracassar, guarda el seu diner. La Carta als hebreus ens diu que Jesús allibera “a qui, per por a la mort, passen la vida com esclaus” (2,15). St. Pau, a pesar del seu “temor i tremolor” front una ciutat amb fama de perillosa com la de Corint, no va deixar d’anar-hi i evangelitzar-la (1Cor 2,3).
El fracàs ens ha d’obrir pas a l’esperança. Ens convé examinar els hàbits i comportaments que ens han fet fracassar, ens recorda la paràbola del Fill pròdig ( Lc 15). El fracàs pot ser ocasió de començar una nova vida (Ez 37).
El més gran fracàs de la història bíblica és la mort del Messies, el Fill de Déu; amb l’escàndol de la creu (1Cor 1-4). Com l’ensenyança pasqual del Ressuscitat en el camí d’Emaús (Lc 24), l’himne als Filipencs (2,5-11) proclama que la mort en creu no va ser un desagradable incident. Al contrari, va ser una etapa necessària en la determinació del Fill per a fer-se persona humana, acceptant la mort en el seu fracàs social, polític, afectiu, religiós, per a ser a continuació reconegut com “Senyor”, és a dir, com “Déu”. La creu es converteix així per al cristià en paradigma del camí on el creient troba la glòria. Sta. Teresa ho expressa bellament: “En la oscuridad mi luz, mi grandeza en puesto bajo. De mi camino el atajo i mi gloria sea la cruz. Aquí estriba mi firmeza, aquí mi seguridad, la prueba de mi verdad, la muestra de mi firmeza!.
