La pedra seca protagonista fotogràfica La sala Sant Josep acull fins avui 13 de novembre les imatges del llibre Menorca, paisatge de pedra seca de la fotògrafa francesa Laurence Toussaint, amb textos de la paredadora Federica Mahieu

Hem superat el tòpic que Menorca és l’illa blanca i blava o l’illa del vent, i és que el nostre paisatge  està poblat per la pedra de forma omnipresent i bona part de la seva essència és la pedra, i la pedra seca. Açò és el que transmet la mirada de la fotògrafa Laurence Toussaint, parisenca especialitzada en fotografia de natura i de jardins i amb una llarga relació entre Mallorca i Menorca, al llibre Menorca, paisatge de pedra seca, del qual n’ha sorgit l’exposició que fins el dia 13 de novembre podem visitar a la Sala Sant Josep de Ciutadella.

La mostra és un tast de les fotografies de Toussaint que conformen una publicació, editada per Triangle i amb la col·laboració de la Fundació Líthica, acompanyades d’un seguit de textos breus però ben seleccionats, a càrrec de la paredadora Federica Mahieu. Aquesta reflexiona, entre la poètica, la descripció i la reivindicació, sobre un paisatge creat per ‘milers de mans’ i de gestos, capaç de deixar testimonis d’una ‘arquitectura sense arquitectes’ que avui dia està a punt de convertir-se en Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco.

L’exposició rep el visitant atret per una gran paret de pedra seca, el monument ancestral, humil i anònim de la creació humana. ‘On hi ha pedres, hi ha parets’ explica Mahieu, i tota paret parla de la relació amb el medi, de la supervivència i d’una estreta relació entre home i territori. Un petit apartat es dedica a les mans de l’artesà paredador que amb el seu ‘art de paredar’ après de persona a persona, ha elaborat i reproduït un llenguatge per crear no sols parets, sinó barraques, ponts de bestiar i altres elements només amb el sistema en sec. Obres destinades a una necessitat econòmica, ramadera i agrícola, i que el seu resultat esdevé en alguns casos monumental, fins i tot misteriós, com es transmet a les fotografies.

El paisatge de tanques, on no hi falta Punta Nati per emblemàtic; fileres de parets; camins, barreres i llocs…, figueres encerclades per corrals, detalls de botadors o els seus avantpassats talaiòtics ens transmeten la profunditat de la mirada de Toussaint sobre una Menorca que ens descobreix la llum, l’ombra i la textura atracant la mirada a la pedra. Així sorgeix un altre element que no és menys important, la vida que hi ha a les pedres. La vegetació que viu a les parets mostrar certa simbiosi, la planta s’aferra a les pedres i moltes vegades guanya. El resultat són relacions entre el verd de l’espiga i el gris de pedra; el blanc esquitxat de la taparera i el daurat del marès; el tronc de la mata i l’ofeg de la paret…

L’origen d’aquest llibre és una mostra d’estimació per una terra que ha acollit a les dues autores, que s’han trobat i compartit els seus interessos sobre el paisatge i la pedra descobrint la bellesa i importància d’aquest patrimoni etnològic, el qual es va oblidant i deteriorant pel canvi social i la manca d’atenció cultural.

L’edició ha sortit al carrer aprofitant la celebració a Ciutadella (el passat cap de setmana) del XVI Congrés Internacional de la Pedra Seca, organitzat per la SHA Martí i Bella, on més d’un centenar de congressistes procedents d’arreu d’Europa han exposat la situació i projectes sobre l’àmbit de la  pedra seca. Es tracta d’una edició centrada en la bellesa del paisatge i que també aporta reflexió i conscienciació sobre el valor d’aquesta manifestació de la cultura pròpia que esdevé part de la nostra identitat. En aquest sentit, de suport i defensa de la cultura de la pedra, la Fundació Líthica ha col·laborat en la coordinació de la publicació de Menorca, paisatge de pedra seca.  

Fins demà 13 de novembre es podrà visitar la mostra en horari de capvespre (i el dissabte matí) on també està disponible el llibre per consultar o adquirir (18€).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.