El Ioga i els fillets. Una experiència amb el silenci

En el transcurs de la meva experiència com a practicant i mestre de ioga (sobretot en l’àmbit particular) molts pares i mares m’han demanat si creia que els nens els hi agradava practicar ioga? Personalment he vist que si, i per això us ho volem compartir i transmetre amb una jornada vivencial properament.

La vida ens mostra que els nens/es (de 0-3 anys viuen connectats amb la vida de manera espontània); ara bé d’ençà que el nen comença a tenir consciència d’ell i dels altres, i comença a guardar experiències viscudes, aspectes de l’individu ja comencen a bloquejar-se, a dispersar-se del seu moment present, l’únic que el nen/a no pot verbalitzar-ho amb claredat. Aquí ja pot començar a resultar interessant compartir petits exercicis de buidatge, de percepció, d’escolta amb el propi món, el mental-emocional del fillet.

Jo diria que si, que els podem apropar el ioga,i de cara els nens menors de 7-8 anys (no ho prengueu com a l’edat ideal, variarà segons el nen/a). Però si practiquem amb ells ioga, creem un espai  “com de joc”, amb uns rols i normes, amb moltes idees clares, però des d’una creativitat molt gran per part de l’adult que ho transmet.
Us aniré compartint algunes idees que he adaptat per a practicar amb els nens: postures i exercicis iòguics habituals que els nens que els ho he mostrat troben útils i els ajuda a practicar amb gust i entusiasme, perquè sempre els ho he compartit com una proposta, no com una imposició i les he adaptat a cada nen/a en particular. Ara bé, també es pot realitzar amb petits grups, a l’aula de l’escola, els pupitres de repàs, a l’inici de la pràctica d’un esport o instrument…o inclús abans d’anar a dormir.

Aquesta reflexió, per aquelles persones que practiquen ioga de manera regular, podria semblar obvia: els ioguis sempre han sigut capaços de percebre alguns avanços notables en la seva pròpia vida, a causa de la seva pràctica i disciplina. ¡He dit “disciplina”! Certament no és el destí dels nostres contemporanis en general acceptar la disciplina i menys agradar-los. Sembla que ells prefereixen cedir a la comoditat, a l’entrenament fàcil que la societat els ofereix de manera generosa.

Tots veiem com els nens estan molt més atents o absorts que els adults als aparells, a Internet (la fàcil connexió a les xarxes socials és una eina que els permet “navegar” sense rumb, si no tenen un objectiu clar). En qualsevol cas, això és el que veiem, hores i hores de navegació… Però i si els mostrem petites pràctiques, recursos que ens ofereix el ioga, de manera senzilla, seria una fórmula de mostrar-los altres maneres de dirigir les seves ments, el seu pensament, de recolzar la persecució d’un objectiu i assolir-lo.En comptes de criticar, ens hi podem apropar i compartir el que ens ha funcionat a nosaltres, de les sessions de ioga, físiques o mentals. 

Oferim-los plans b, idees creatives, causes positives per ells, per generar bones causes i efectes entre nosaltres equilibrades, en definitiva per un món millor.

Un joc amb el silenci

Aquest és un exercici que pot ser compartit a casa, a un pupitre de l’escola, a una aula de música, una escola de dansa i que els nens el gaudeixin. També pot resultar molt bo per als estudiants de primària i secundària.

Pràctica:

Els nens asseguts, els colzes sobre la taula, i les mans cobrint els ulls. El llibre que vagin a estudiar romandrà sobre la taula, oberts per la pàgina de la lliçó del dia. El mestre dóna les instruccions adaptant-la a l’edat i nivell de comprensió. (Si estan a un espai sense taules, els disposeu assentats el terra).

Indicacions dirigides:
Relaxau-vos completament. Escolteu els sons que vénen del carrer (Pausa). Els sons que vénen de fora (el pati de l’escola, fora de la casa, edifici…) (Pausa). Ara escolta i experimenta tots els sons que tens el teu voltant. (Pausa) Esteu completament immòbils i atents. Faré tres sorolls petits, un després de l’altre. Primer so (arrogant un paper). Segon so (el clic d’un bolígraf). Tercer so (petit toc – toc a l’escriptori) (o terra-pared si no teniu taules). Intenteu recordar mentalment els sons en el seu ordre. El primer (realitzant-el so) (Pausa), el segon (realitzant-el so)) (Pausa), el tercer (realitzant-el so) (Pausa).

Ara escolteu atentament, obriu les orelles! Posarem alguna cosa de música. Escolteu atentament el què sentireu. Primer posaré la música apujant el volum, i després l’aniré baixant suaument. Fins que el volum de la música serà molt baix). (Posar la música) (Pausa).
Quan ja no podeu escoltar més, escolteu el so més baix de tots: el so de la respiració (Pausa). El so de la respiració quan passa pel coll (Pausa).
Escolteu el so de la vostra respiració. És el so de la vida. Esteu respirant (Pausa). Sona com les onades del mar. Cada respiració és com una onada del mar. Comenceu a comptar les onades (Pausa llarga). Compteu set onades. (Pausa més llarga. Segons l’edat dels fillets podeu augmentar el nombre de respiracions a fer-comptar). Quan hàgiu comptat set onades, torneu a escoltar els sons de la classe (espai en el qual estigueu).
Ara escolta la música una altra vegada. (Pausa). Sentiu el vostre cos a la cadira. Els colzes sobre el pupitre (o cuixes). (Pausa curta). Quan la música pari, podeu obrir els ulls, i dirigir la vostra atenció el llibre obert, per la pàgina de la lliçó d’avui. Llegeix una vegada sol i després continuam.

(Anunciam i obrim els fillets a la sessió de la classe, o allò que vagi a realizar).

Aquesta experiència, per als que practiqueu ioga normalment, és una versió adaptada d’una pràctica d’interiorització, adaptada en el context d’una aula. És una manera de millorar la seva atenció, respecte a la classe del dia, però ho podeu adaptar a qualsevol situació (abans de fer els deures a casa, a l’inici d’una sessió d’entrenament o assaig, abans d’anar a dormir – només posant l’atenció a la respiració, a les onades, i es podria adaptar per aquells nens que l’aigua no els agrada, amb el moviment dels núvols el cel). Aquest és un exercici o medi per fer-los gaudir del valor del silenci, de l’escolta, de desenvolupar la consciència.En realitat és un exercici universal, que pot realitzar qualsevol persona desitjosa de desenvolupar la seva capacitat d’escolta. De manera que el ioga pot inspirar una nova manera de fer, de mostrar, de crear benestar a les nostres vides. Siguem fillets, adolescents, adults, pares, mestres, educadors, avis.

Pensem en apropar el Ioga els fillets, a les escoles, els centres educatius, i tenint a la motxilla diferents experiències de Península, França, Gran Bretanya en la que s’està aplicant i està demostrat que ajuda al desenvolupament personal dels nens/nois, tant en el pla cultural, social, emocional, físic i espiritual i pot jugar un paper molt important en l’habilitat d’aprendre i aconseguir objectius.

Des de Crea Benestar estem organitzant un programa de pràctica i formació per a professors/pares/mares/ familiars, cangurs que tinguin fillets el seu càrrec. Apuntat escrivint-nos a mariona.eliris@gmail.com i t’informarem. Seguirem compartint experiències.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.