Mentre neixía una vedella de vaca menorquina, a tres escassos metres, un dels millors pintors internacionals creava una obra pels ulls dels seus alumnes. I després la destruia. Açò només passa a un lloc al món. I aquest lloc es troba a Son Triay, a Ferreries. Allà, durant el mes d’octubre, s’han fet els tallers de pintura de Menorca Pulsar, una sort d’iniciativa de retir artístic que ha ajuntat a unes 40 persones d’arreu del planeta. Des de Londres a Sudàfrica. Des de les Illes Mauricio a San Francisco. També hi han arribat des de Barcelona i València. I l’única cosa que tots els assistents tenen en comú és la passió per la pintura. A pocs retirs es poden trobar bevent un vi alegrement a una noia americana de 21 anys amb un hombe galès de 74.
Els organitzadors de Menorca Pulsar, els pintors Carles Gomila i Jorge Fernández Alday, saben bé com fer funcionar una fórmula que ajunta a persones tan diverses. Un lloc amb molt d’encant, bon menjar de la terra, un estudi de pintura amb moltes comoditats i noms d’artistes de reconeixement internacional. Els d’aquesta edició de tardor, que ja suma la cinquena des que van ençetar el projecte el 2016, ha tingut com a professors a Hollis Dunlap, Sean Cheetham, Jeremy Mann i Nadezda. El primer, com un terç dels alumnes del curs, és repetidor de l’experiència. El segon, un portent del retrat que és professor de pintura de Michelle Pfeifer i la dona de Steven Spielberg. I els dos darrers, una parella que viatja pel plaer de descobrir nous tons a les postes de sol. I que van extenuar al personal amb més de dotze hores de feina diària.
Vi i llàgrimes
La combinació de natura i pintura funciona. Fins a l’extrem que la majoría dels que han passat pels jardins de Son Triay, asseguren que és una experiència que els marca la vida. Perquè no només comparteixen pinzells i copes de vi. El fet de “despullar-se” artísticament xerrant, exposar-se davant dels companys i davant d’un dels seus ídols, és un acte d’auto coneixement que els ajuda a donar un gir en el seu camí. Les xerrades del sopar amb el “mestre” i referent que dóna el curs, la possibilitat de conviure amb l’equivalent al Messi de la pintura, és per tots ells un somni fet realitat. Però viscut des d’un prisma tan quotidià que, al matí, en aixecar-se, les copes de més es fan notar amb el mal de cap de ressaca.
Tanmateix, el moment personal juga un paper molt important en la intensitat amb què els alumnes de Menorca Pulsar viuen els tallers. I potser sigui un dels secrets de la recepta màgica que fan que alguns assitents a aquesta edició, ja s’hagin apuntat per als tallers del proper abril. Gomila i Fernández Alday els anomenen la “petita gran familia de Pulsar”.
Cares conegudes
Durant les tres setmanes que han durat els tallers, han passat per l’estudi que confina amb la tanca de pastura de les vaques menorquines, models coneguts. Al manco, a ulls menorquins. La ballarina Geliah i el cantant Leonmanso han deixat pell i cos als retalls de tela. Conjugar talent local amb l’internacional dóna com a resultat que, en agraïment pel respecte que professen els alumnes cap al model, en Leonmanso acabi la seva feina amb una cançó. Donant a entendre què l’art, si és autèntic, pot sorgir en qualsevol racó del món.
