Arribar als joves és el gran objectiu de les revistes locals de l’illa Silve Pons, nou president de l'Associació de Premsa Local de Menorca

Aquest passat divendres sha celebrat en el marc de Can Saura, la Diada de la premsa local de Menorca. Les quatre revistes que actualmente existeixen dins daquest àmbit reclamen el seu espai com a veus dintre dels seus mateixos pobles i cerquen noves maneres datraure als lectors més joves. Avui xerram amb en Silve Pons, gerent de El Iris i nou president de lAssociació, que es va estrenar amb la celebració del 75 aniversari del setmanari ciutadellenc.

– Qui en forma part de lAssociació de premsa local i quina és la raó de la seva existència?

Antigament hi havia dues associacions de premsa local i altres publicacions, com Alaior Esportiu, que duia en Paco Perea i que va ser durant molts anys l’única revista esportiva de Balears. En vista que quedavem poques, vam pensar que ens ajudaria ajuntar-nos i fer pinya. En aquests moments som: el setmanari El Iris, les mensuals SAuba, de Sant Lluis i Sull de Sol dAlaior, i el trimestral Xerra i Xala des Mercadal. Com que la idiosincrasia de cada poble és singular i única, són esforços inútils fer créixer un producte insular.

Qui coneix millor la realitat de cada poble és qui fa vida de carrer. Una revista local implica un coneixement profund de la idiosincrasia, de la manera de ser de cada poble. I va bé que sigui així perquè crea un lligam, una confiança entre la publicació i els lectors.

– És curiosa la relació “tancadade cada revista amb el seu poble.

Linici de la premsa local va ser explicar lo teu als teus. Quan va sorgir la revista degana, El Iris, fa 75 anys, va sorgir a la posguerra. Llavors els mitjans i les possibilitats eren molt més limitades. Funcionaven a nivell de micro economies, i funcionaven gràcies als col·laboradors i voluntaris. Una altra característica de les revistes locals és que són dinamitzadores socials i culturals del poble, perquè organitzen actes diferents a cada lloc, com són les presentacions de les revistes de festa. Però a la vegada, ens ajudam entre revistes a lhora dintercanviar material que va més enllà de la informació local, com són les edicions de llibres.

– I quines són les feines de lAssociació, tenint en compte aquesta pecularitat de que cada revista a casa seva?

Des dels dos darrers anys, com a Associació hem guanyat una mica de força. Una de les feines que feim és dinterlocutors amb les administracions, i laltra de dinamització social i cultural és més feina de cada revista. De forma conjunta organitzam cada any la Diada de la premsa local de Menorca, que és rotatòria, i intentam que la gent conegui quina feina fa lAssociació. Ara començam a crear imatge de lAssociació, a fer feina damunt les xarxes de comunicació social, etc. Fins ara, la situació era prou precària com per no tenir recursos suficients per dedicar-hi el temps necessari, perquè tota la feina es fa de forma voluntària. El pròxim objectiu, ara que ja tenim correu electrònic, és adaptar-nos a les noves formes de comunicació, revifant la pàgina web. També intentam facilitar el pas cap a digital a les revistes. Pensa que hi ha publicacions que només són dues persones. És gairebé impossible fer la passa a digital si no hi ha ajuda per part de lAssociació.

– En un entorn cada vegada més digital, és possible sobreviure en paper?

Sobreviurem si feim un producte de qualitat, uns continguts que interessin als lectors. Es tracta de fer una revista que agradi al màxim de gent possible i que sigui capaç dobrir un debat, perquè una publicació mensual dificilment podrà treure temes dactualitat inmediata. Però el format de la premsa local si que ens permet que seguem referents de slow press. Avui en dia, amb les xarxes socials rebem moltíssims dimputs al cap del dia, moltíssima informació. Però per processar tot el què passa ens cal seure tranquil·lament i, a una gronxadora, devora la mar, i llegir amb calma un article. La premsa de proximitat va cap aquí. No podem ni ens interessa anar pel camí de la voràgine de lactualitat diària.

La gent jove és un dels reptes de la premsa local. Els nostres fills ja han nascut dins la generació milenial, i les seves costums de consum dinformació són molt diferents. Hem de cercar les fórmules que ens ajudin a entrar a dins daquests nous costums a través de continguts que els resultin atractius. És un sobre esforç, però ho hem dintentar.

– La premsa local, té futur en la societat actual?

Té futur en quant la gent del poble, els lectors, els comerciants, els suscriptors i les administracions, segueixin apostant per la premsa de proximitat en català. La realitat és que lAssociació és el que ens ajuda a fer-nos forts davant ladministració. De fet, l’única aportació de doblers que rep lassociació és per part del Consell Insular, a través dun conveni signat fa tres anys. Una revista local subsisteix avui en dia gràcies als subscriptors. Entre les 4 revistes aglutinam entre 5.000 i 6.000 subscriptors, però de lectors en tenim molts més, labast és molt més gran, i és un factor a tenir en compte per part de les administracions i també els anunciants: arribam a molta gent.

Una de les bases que necessita per sobreviure, a banda dels subscriptors, és diversificar el producte i cercar nous espais que reportin ingressos. Per exemple, les revistes de festes creen un impuls molt gran a la pemsa local, perquè reporten bastants ingressos. O edicions que arribin a la població flotant, com són els turistes que venen a lhivern, als hotels dinterior, o els esportistes que venen a realitzar proves a lilla.

Quin és el futur de la premsa local? És la pregunta que solen fer els conferenciants que venen a la Diada de la premsa local. Però la pregunta haura de ser: quin és el nostre repte? Arribar al màxim de gent possible amb la màxima qualitat possible. Els problemes de la premsa local de Menorca són els mateixos que els darreu. Sha de dir que la premsa generalista perd lectors a la desbandada, però la premsa local manté els lectors. A més, en els darrers anys esteim assolint la confiança dels nostres anunciants. Quan feim propostes comercials, normalment diuen que si i a més queden fidelitzats, el que ens ajuda a atraure nous anunciants perquè veure com hi ha negocis que repeteixen, crea una sensació de confiança de cara al nou anunciant, que és el que ens ajuda a viure daquest tipus de premsa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Balearia, ofertas Semana Santa
Fira Arrels 2019