SILENCIS Per Eduard Riudavets

“Ho té tot. Aquesta novel·la ho té tot”.Amb aquests paraules vaig recomanar, ahir mateix, la novel·la que avui ressenyaré. Sé que és un comentari força simplista, superficial i fins i tot infantil, però sincerament crec que recull fidelment el que aquest llibre m’ha fet sentir.

Fa un parell de mesos, a aquest mateixa secció, us parlava deAbans que el teu record torni cendra, una obra que em va impressionar, i acabava assegurant que la rellegiria una i altra vegada. No amagava, és evident, el meu entusiasme.

Sara i els silencisés la segona novel·la de Maria Escalas. Cal dir, però, que és força diferent d’ Abans que el teu record torni cendra. Diferent en temàtica, ambientació, època i propòsit, però és també, sense cap mena de dubte, una novel·la, intensa, emocionant, profunda.

Maria Escalas ha superat amb escreix la famosa maledicció de les segones obres. No es repeteix ni es fa enrere. Sara i els silencisés, no em cansaré de repetir-ho, una gran novel·la.

Fem ara cinc cèntims de l’argument, tenint cura de no anar més enllà d’allò que se’ns vol donar a conèixer a la contraportada del llibre:

Durant molts anys la Sara ha viscut de qualque manera en el silenci, ha anul·lat les seves capacitats com a compositora.  La vida, però, trenca el seu món fet de renúncies i l’aboca a prendre decisions. Intenta retrobar la jove que un dia va ser i reprendre la composició d’un rèquiem inacabat amb l’ajut, i amb les condicions, d’un vell professor de música.

Vet aquí llavors la breu sinopsi de la novel·la o al menys del seu inici, perquè, com he dit al principi d’aquest escrit, Sara i els silencisho té tot. Drama però també humor, vides trencades i vides refetes, dolor i esperança. Sobre tot esperança.

Esperança en la superació dels atzucacs de la vida, en vèncer els entrebancs per durs que siguin, en que el silenci no serà per sempre.

Ho té tot. I sobre tot té música. Música que tot ho amara, que sona a cada moment, que és present a les obres dels grans mestres però també en cada gest quotidià. Música que esdevé el veritable fil conductor de la novel·la.

Hi podria afegir-hi molt més a aquest humil escrit sobre una obra que m’ha arribat al cor, que m’ha fet sentir i pensar, que m’ha fet gaudir i m’ha esperonat, però vull cloure’l amb paraules de la pròpia autora. Cites textuals de Sara i els silencisque ajudaran a entendre el to i el sentiment de la novel·la

“Enyorar la intensitat de la joventut és el preu de fer-se gran”.

“La pena és el que queda quan ja no queda res més, i fa com el quars: humil i casolana, cristal·litza en una bellesa rotunda”

“Sara, la música no surt del cor. Ni del cap. La música que jo vull que escriguis t’ha de sortir del ventre, del pur centre. Som el que són les nostres vísceres.”

Amb aquestes paraules us deix. Us recoman trobar-les, i viure-les, tot llegint Sara i els silencis.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *