Carlos Velasco:”Volem generar un canvi social important en matèria d’habitatge” L’arquitecte explicarà l’experiència de la cooperativa “Es Porxos” a Eivissa a la darrera sessió de les IV Jornades d’Habitatge, el divendres 30 al Cercle Artístic

Carlos Velasco (Madrid, 1978) és arquitecte i promotor de la cooperativa de cessió d’ús “Es Porxos” a Eivissa. Una iniciativa que va sorgir fa sis anys com a resposta a la difícil situació d’accés a l’habitatge a la illa pitiusa. Velasco explicarà la seva experiència en aquest projecte en l’última sessió de les IV Jornades d’Habitatge que organitza el Consell Insular i que tindrà lloc el proper divendres 30 a Ciutadella (Cercle Artístic).

Què és una cooperativa de cessió d’ús?

Les cooperatives de cessió d’ús són un model de cooperativa no especulatiu, la fi de la qual no solament és construir sinó generar un espai on poder viure. A diferència d’una cooperativa  ordinària, quan finalitza la construcció la cooperativa no desapareix. L’usuari no és un propietari tradicional, té un dret d’ús de l’habitatge perpetu perquè la propietat de l’habitatge és de la pròpia cooperativa. Es tracta d’un model intermedi entre el lloguer i la compra, en el qual el cooperativista paga una quota per cobrir el deute adquirit i una altra quota social per reinvertir en projectes similars.

Per què decideixen optar per aquest model per accedir a un habitatge?

En el cas de “Es Porxos”, la cooperativa la formem tres famílies amb un nexe comú: la dificultat per accedir a un habitatge i la inestabilitat, amb contractes que es podien acabar en un termini de tres anys. En el cas d’Eivissa, una situació agreujada per l’impacte del turisme i dels grans inversors. Els nostres salaris no pujaven, però els preus del lloguer eren cada vegada més cars. Així que se’ns va ocórrer la idea de comprar una parcel·la i construir els nostres propis habitatges a través d’aquest model de cooperativisme.

Quins avantatges té aquest model enfront del tradicional?

Aconseguim abaratir moltíssim els costos sense renunciar a la qualitat. Aconseguim construir a un cost de 650€ el metre quadrat, la meitat del preu mitjà a Eivissa. Quan finalitzi el projecte, tindrem uns habitatges amb una qualitat i un disseny al que mai hauríem pogut optar en circumstàncies normals, amb un nivell A de certificació energètica. Malgrat aquests avantatges, paguem la conseqüències de ser la primera cooperativa d’aquest estil a Balears i de les primeres d’Espanya. La generació d’estatuts va ser complicada i, sobretot, va ser molt difícil aconseguir el finançament.

És un model en expansió?

Volem generar un canvi social important en matèria d’habitatge i aquest model pot ser una bona eina, ja que és un model aliè al mercat especulatiu: els habitatges no es poden vendre ni llogar turísticament, no són un bé d’inversió. L’única cosa que pots fer és anar-te i recuperar la inversió realitzada i que entre un altre soci en el teu lloc. Ara mateix, a Eivissa estic desenvolupant com a arquitecte altre projecte de cessió d’ús més gran que el nostre, hi ha un altre a l’espera d’obtenció de sòl… Des que nosaltres comencem, el moviment ha agafat força i ara tot el procés administratiu és molt més senzill.

Pot ser una eina que aconsegueixi pal·liar els problemes d’accés a l’habitatge a Balears?

Les cooperatives de cessió d’ús són una opció més, però no substitueixen la necessitat que l’Administració segueixi traient habitatge públic, preferiblement en lloguer, per als sectors de població més desfavorits que no podrien accedir a cap d’aquests models. Els primers projectes els està fent gent amb un esperit d’activisme i amb capacitat d’arriscar.

Implica, a més, un projecte de vida en comú entre els propis cooperativistes, no és així?

Efectivament. És un procés en el qual un grup de persones s’uneix davant una necessitat comuna i intenta solucionar-ho de manera col·lectiva. Això fa que aquest grup hagi de treballar conjuntament amb un element molt potent que els uneix, que és aconseguir el seu espai vital. Des que comencem hem tingut conflictes que ens han obligat a establir un diàleg per decidir com volíem que anessin les nostres cases i com volem viure en elles. Quan arribes a conviure, a diferència d’un projecte  de promoció privat tradicional, el grup ja està molt cohesionat i es generen unes regles de joc que funcionen bé.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *