Les dides a l’Edat Mitjana

Un dels temes demogràfics més controvertits, dintre del món familiar medieval, és el nombre d’individus que componien la unitat familiar, ja que amb ell s’han fet molts càlculs estadístics alhora de xifrar la població d’un determinat territori, ciutat etc.

Els estudis realitzats a la ciutat de Pistoia (La Toscana –Itàlia) , amb un cadastre de l’any 1427 (malgrat sigui una documentació elaborada amb finalitat fiscal) demostra que el nombre de naixements s’incrementava segons les propietats de terra que posseïa la família, mentre que disminuïa en aquelles que habitaven a les muntanyes, amb pocs recursos, malgrat tenir tres i quatre fills. Així doncs, el nombre de fills vius depenia de la prosperitat familiar, nombre supeditat a la capacitat d’alimentar tots els components familiars.

A final del segle XIV, el mercader de sedes Gregorio Dati de Florència, anotava en els seus llibres de comptabilitat els naixements i defuncions dels fills que tingué de les seves tres esposes; el resultat és que les seves dones tingueren 8, 7 i 5 entre fills i filles, natalitats molt similars a les obtingudes en les dones de famílies franceses i angleses de la mateixa època.

Però a Mallorca i Menorca no tenim estudis similars que ens puguin assabentar si aquestes pautes eren o no semblants a les europees.

És una creença general que després de la Pesta Negra (1348) l’índex de natalitat augmentà com a rèplica de la gran mortalitat soferta, i que les parelles es casaven cada vegada més joves:  als 25 anys ells i als 20 anys elles. Aquesta circumstància va fer que una parella pogués tenir entre 7 – 10 embarassos en el transcurs dels 20 anys de matrimoni, dels quals arribarien a edat adulta uns 3-4 fills, si descomptem els possibles avortaments i les defuncions infantils, tan freqüents a l’època.

Però és evident que el comportament familiar no era el mateix en totes les famílies. Aquelles cases que gaudien d’un poder econòmics solvent, la dona molt prest requeria l’ajuda de personal de servei i l’assistència d’una dida per alletar els infants que esdevenien després del tercer o quart embaràs. Una ajuda que la descarregava d’estar sempre pendent del nou nadó i poder dedicar-se a altres quefers domèstics.

La contractació d’una dida no era una tasca fàcil. Segons els moralistes de l’època, amb la llet se transmetien tota una sèrie de virtuts i defectes que eren desprès difícils d’eradicar, per això aconsellaven que la dida fos una dona amable, agradable, de bones maneres, virtuosa, a ser possible mare de dos o tres fills i religiosa.

La dida, en ser contractada pocs dies després del naixement del nadó, solia romandre a casa dels senyors, on ella i el seu darrer fill eren alimentats, i ella respectada pels altres servents. Després d’un any o quinze mesos de servei era pagada segons les clàusules del contracte (entre 20 – 25 lliures l’any), encara que sempre va mantenir uns llaços afectius amb la criatura que havia alletat i la família.

En no ser possible contractar a una dida entre les famílies de menestrals, el senyor decidia contractar o comprar els serveis d’una esclava.

Segons un estudi fet per Esther Cruz sobre les dides de Ciutat de Mallorca, més del 40%  eren esclaves, i atenint a la seva nacionalitat eren preferides les gregues i tàrtares a les demés, per ser abundoses i portar molta llet.

Alguns senyors, en lloc de llogar el servei d’una esclava d’un altre senyor, decidien comprar-ne una, per nodrir el nou vingut; una pràctica freqüent entre la societat medieval del segle XV.

En alguns testaments, redactats per homes i dones joves, afectat d’una infermetat incurable,  hi apareixen clàusules que manifestes el llaç afectiu que els unia amb la seva ama. En molts casos demanaren als pares o familiars la concessió de la llibertat a la dida esclava que els havia nodrit durant la seva infantesa. Era una prova i és un testimoni de gratitud i prova d’afecte cap a aquella persona.

En el sí de la societat medieval, malgrat tenir aquesta fama de violenta i despietada, de tan en tant flueixen signes afectius i sentiments que sorprenen dintre del context general en que vivien.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *