Àngel Quevedo, mestre en arts marcials

Ángel Quevedo, fa vint anys que viu a Menora. Avui té 43 anys, i va entrar a les arts marcials internes, el Tai chi, de manera casual. Va rebre dues medalles d’or al Campionat Internacional de Hong Kong. És pare de dos fills, un noi d’11 i una noia de 7 anys. Juntament amb la seva dona fundaren el Centre Holístic a Ciutadella, l’any 2011. Aquest any està amb un impuls centrípet que és el de practicar Kung Fuamb els adolescents, i fillets a partir de 6 anys.

Explica’ns com entra el Tai Chia la teva vida?

Per “casualitats” de la vida (somriu), en un moment de canvi de vida, un antic amic em va proposar anar a fer una formació a Guadalajara, el 2008, i vaig anar-hi. El cert és que em va encantar i quan vaig tornar, vaig deixar la feina per dedicar 2 anys per formar-me. Viatjava regularment a Guadalajara a practicar, i tornava a Menorca i seguia practicant i practicant. A l’acabar la formació, vaig començar a donar classes, a compartir el què jo havia experimentat.

Creiem que la informació que ens arriba a la nostra societat de les arts marcials és confusa. Que entens tu per Tai Chi?

El Tai Chiés la consciència del moviment.Conté una essència que parteix de la filosofia del Tao, que diu que tot forma part de la naturalesa. Els erudits han arribat a interpretar de maneres diferents el Tai Chi, així que s’han creat dues realitats històriques basades en estudis avalats per historiadors a Xina, que arriben a dos punts diferents: Zhan San Feng, i Chen Wan Ting. “El Tai Chi és al combat a què per la poesia és la literatura”.

Explica’ns els seus diferents aspectes

Hi ha un aspecte extern, el moviment, el Chi Kung, que és com una gimnàstica suau que treballa el moviment energètic, energia (chi),treball (kung).El treball intern de l’energia del cos. La respiració i el moviment. Té una seqüència mare que són els 6 elements.

El Tui Shou, són uns exercicis que es realitzen “amb parella” (dues persones), en les que es confronten les habilitats internes de cada practicant. És quan et dónes compte de com estàs integrant el moviment i l’energia. Desvela i posa n’ evidencia l’experiència verdadera, interna del practicant. Podríem dir que és com la consciència del teu despertar.

Aquest triangle, en el Tai Chiclàssic, t’adones com les eines, les teves formes i maneres van canviant, de tal manera que es mouen i s’equilibren.

Vius un punt d’inflexió amb el Tai Chique et retorna a un punt 0?

Certament, en un moment en què jo sentia una emancipació marcial. En aquells moments vaig conèixer durant una competició d’una alumna meva a Lleida, i en Luciano Vida em va parlar del seu mestre, Jian Franco Apache el qual coneixeria i entrenaria el seu costat fins a dedicar-me el 100% el Tai Chi. El seu costat m’adono de l’ignorància, de tot el que creia que era. ElTai Chiem parlava de transformar l’essència que hi ha en mi, i en com s’integra dins i fora del gimnàs. Aquest procés em va requerir una reconnexió amb mi mateix i durant un temps deixo d’impartir classes. Després les recupero de nou per la petició d’uns alumnes que volien seguir entrenant amb mi.

Que ensenyes els nen@s?

El Kung Fude Chenjiagou que practico i ensenyo els niñ@s, es fonamenta en els principis del Tai Chi Chuanque a la vegada neixen de la filosofia Taoista. La podem sintetitzar dient que són les lleis fonamentals de la naturalesa en què l’home és un element més amb els arbres, les muntanyes, els animals, els rius….Que flueixen amb l’harmonia de les lleis naturals. Antigament l’ésser humà respectava i comprenia aquestes lleis, fins que va decidir creure que les podia controlar, i de fet molts encara creuen que estan sota el seu control…

Per què el Tai Chi amb els nen@s i adolescents?

El què jo sento compartir amb els nen@s no és altre que la de retornar a la mesura del possible a viure i conviure amb les lleis naturals a través del moviment. Els nen@s són principalment energia Yan, i amb ells aplico els principis fonamentals del Tai Chi, de manera dinàmica, principalment física perquè els nens puguin satisfer les seves necessitats de moure’s, saltar, córrer, colpejar…Ara bé, és un treball que es realitza amb uns minuts d’estudi amb l’estructura corporal, l’harmonia entre la força i l’elasticitat, la flexibilitat dels tendons i musculatura, i la relaxació més com actitud general de tot el treball de manera dinàmica.

Aquest impuls per mostrar elKun Fuels nens se’m va revelar quan vaig conèixer com en Jian Franco Apache proposava les 5 àreas d’estudi per la comprensió del Tai Chi. Aquestes àreas són 5 portes que ens porten a la mateixa sala, la comprensió del moviment a través del Tai Chiclàssic, per al qual es requereix una nova consciència del moviment.

L’altra forma d’estudi és elChi Kung,en el qual practicament no hi ha contacte, molts l’anomenen el més místic. Quan el practicant requereix quelcom més s’ afegeix la seqüència i arribes el Tuiso, que ja entra en contacte amb l’exterior.

Hem de dir que el nen@ després d’una llarga pràctica del Kung Fude Chenjiagou, reconeix que li falta quelcom més, i és quan ja salten a practicar i entrenar amb els adults amb la pràctica clàssica del Tai Chi.

Com pot ajudar els nens i adolescents a la pràctica del Tai Chi?

Un valor molt important és que aprenen dels errors. Cosa que és més difícil de valorar i treballar en un entorn educatiu en el que quan un s’equivoca, salten a riure, fan sentir la sensació de ridícul, que sense voler tot@s hem après a dissimular cada vegada que ens equivoquem i no s’integra com un aprenentatge sinó que es viu com un càstig. Amb els nen@s és un objectiu que anem aconseguint, quan el resultat de l’entrenament és de forma continuada i regular.

Tant com el pare, com a persona, adonar-me que la societat ens allunya del que som, i que hi ha molt poques activitats que se centrin en el treball, de retorn a un mateix. Ara bé, és cert que moltes arts internes tradicionals, és fonamenten en el món competitiu ( que es basa en el resultat ) en comptes d’enfocar-se amb el sistema tradicional ancestral, d’incloure el combat amb un mateix i no tant en vèncer a l’altre. A través d’aquesta premissa com a pare, veig que podem educar per viure, ja que quan els valors del Tai Chi s’integren i es reflecteix a la vida del fillet@, tant en l’àmbit personal, com acadèmic permeten moure’s davant dels conflictes i aprenentatge de la vida com a quelcom fluït, i flexible. Miro de fer-ho de manera divertida i dinàmica. També veig com ells m’ensenyen molt a mi.

 El teu compromís amb la transmissió continua en diferents contexts?

Sí, imparteixo classes a grups a un gimnàs a Ciutadella. També fa dos anys que estic realitzant sessions a les escoles i centres educatius per donar-ho a conèixer els fillets, a partir de 6 anys, així com a adolescents, ja que sé que és una franja molt complex de l’ésser humà.

Tots sabem que és a través de l’experiència directa quan ens adonem si quelcom ens ressona, quan veiem si ens agrada. Llavors és quan podrem decidir i prendre la determinació de practicar-ho de manera regular i compromesa, i aquest és l’impuls que jo sento. Fer arribar a conèixer el Tai Chii el Kung Fucom el moviment per als fillets i adolescents és el què sento fer. Avui en dia practiquen tant nens com nenes, adolescents fins els 14-15 anys, fins adults i edat major d’ambdós gèneres. Sempre podem practicar-ho.

Una recomanació?

La veritat és que vivim en una societat que ha perdut una mica el rumb i la seva desconnexió amb ell mateix i la naturalesa. Les preses, la productivitat i les aparences imperen com a lleis fonamentals de l’existència d’aquesta societat perduda. Practicar i viure el Tai Chi, Kun Fu, Chi Kungens apropa a redescobrir el moviment natural, i això ho podem fer des de ben petits, per no perdre l’essència. Us animo que ho provau i/o que porteu els vostres fillet@s.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *