Què mereix la meva gratitud fonamental? (J. Bosco Faner Bagur)

Les primeres paraules que aprenem són “Papà” “Mamà” (separant o no les síl·labes), i “Gràcies!” si els pares són bons educadors. I és normal que sigui així essent els nostres pares els qui ens han possibilitat viure, i essent la vida que ens ofereixen, un do, un regal totalment gratuït. La vida no és un premi que hem merescut ja que abans no existíem, ni és un contracte que vam poder negociar, tampoc no és una condició que se’ns va donar a canvi d’alguna cosa.

Qui d’entre nosaltres ha merescut viure, si la vida és un regal que no té preu? Qui ha merescut fruir de les meravelles que ens ofereix la vista, l’oïda, el gust, el tacte, l’olfacte? Qui ha merescut sentir, i ja des del més fresc inici: -T’estim!? Qui ha meritat obrir els ulls i descobrir el somriure, les llàgrimes, el sol, les estrelles, la pluja, l’infinit, …? Qui ha meritat obrir l’oïda i sentir el piular dels ocells, el vent suau o de tramuntana, les paraules, el silenci, la música, el cant, …? Abans de nàixer, algú s’ha fet digne de degustar el dolç i el salat, el picant, el bon vi, el fred i el calent, …? Abans de nàixer, algú s’ha fet digne de sentir la besada, l’abraçada, la mà que ens acarona, la mirada que ens escarrufa, el so que ens desvetlla, …? Abans de nàixer, algú s’ha fet  mereixedor de poder ensumar  l’aroma de les flors i dels arbres, la descoberta del misteri, el miracle de la fe i de la resurrecció, …?

No poques vegades ens queixam només del contratemps, dels fracassos, de les desgràcies, arribant a dubtar de Déu, o fins i tot de negar-lo. Hem de ser més realistes, més sensibles al que ens és profund, fonament i nucli. Hem de ser més sensibles a allò que, fins i tot enmig de les desgràcies,  se’ns presenta com el miracle de la nostra “remuntada”, del “refer-nos de nou!”, del “tornar a començar!”, del “no caure en el fons o en el buit”. Quina sort tenim quan som capaços de descobrir que el regal de la vida mereix, a pesar de tot, unes GRÀCIES dites en la boca ben oberta i amb alegria al cor.

Avui, quan els cristians estem a punt d’encetar un nou any litúrgic durant el qual tornarem a celebrar la Resurrecció de Jesús –dia 9 de desembre serà el primer diumenge d’Advent-, vull donar gràcies per la fe cristiana que, personalment, em convida fins i tot a viure la mort com un miracle, com la possibilitat d’una vida eterna, vida en plena comunió amb Déu. Una fe que em fa descobrir la resurrecció ja avui i al bell mig de detalls, progressos i circumstàncies. Quins? Quines? Per exemple, en tot allò on la ciència i la tècnica ens possibiliten viure millor; allà on la salut d’alguns es converteix en font de vida pels qui viuen mancats d’ella a causa de les seves febleses personals o/i culturals, polítiques, religioses; també, allà on els instants feliços d’uns altres provoquen el gust a favor del viure a qui enyora sentir cants i rialles alegres en una terra, en una situació, en unes circumstàncies, que els angoixen, que els ofeguen, que els amarguen.

Sí! Confiï i em deix endur lliurement per la resurrecció,  regal que em possibilita la que va viure Jesús. Respectant profundament als qui ho creuen, personalment no esper que  l’essència individual de les persones (alguns l’anomenen “atman”) adopti després de la mort un nou cos material segons hagi estat el resultat de les seves anteriors existències terrenes (Karma). No, no esper viure personalment un incessant procés d’existències  (sansara), dissort de la qual un espera ser alliberat mitjançant l’expiació de l’ànima individual, quan cadascú quedi plenament evolucionat i assoleixi a “Brahma” en el nirvana.

La meva gratitud fonamental és a favor de la resurrecció. I és que, posats a ser purificats mitjançant processos constants, preferesc personalment optar pel miracle, per la gratuïtat de Déu que em fa ser partícip dels mèrits de la resurrecció de Jesús. Resurrecció que desig no perquè sigui un premi que hagi merescut. Tampoc, perquè sigui fruit d’una negociació, d’una condició, ni tan sols d’una purificació que certament necessit. Front el naixement, la vida, la resurrecció, sobretot, em surten del cor les gràcies més grans i més sinceres. La resurrecció, nou naixement, m’és un do totalment gratuït a pesar de la necessària purificació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Balearia, ofertas Semana Santa
Fira Arrels 2019