Per començar, la justícia

Què és la justícia? Segons la definició clàssica és donar a cadascú el que li correspon. Preferim viure amb justícia que amb favoritisme, perquè cada vegada que afavorim a algú –fins i tot a nosaltres mateixos – feim que la part de l’altre sigui més petita que el que li correspondria.

La justícia, també significa no oblidar-te de tu mateix, a tu també et correspon allò que et pertany, i la responsabilitat de viure és donar-te precisament allò que et correspon. La major part de les coses importants només té les pots donar tu mateix: una vida amb sentit, amb objectius i valors.

Podem resumir viure justament, amb tot el que et correspon, en no viure ni per sota ni sobre les nostres possibilitats. La justícia, és per tant tenir en compte el que és teu i et pertany: respecte, dignitat, possibilitats de provar-te a tu mateix, de somiar, projectar, existir, ser. Per les festes de Nadal, desitjam felicitat, prosperitat, amor… I passam uns dies pròspers, feliços i amb molt bons desitjos. Ara en aquestes dates tots ens farem grans desitjos, fem-nos els ambiciosos però també realistes. Feim que el que somiem ser i aconseguir aquest 2019 sigui realment possible amb una mica de voluntat i una mica sort.

Darrera cada acció hi ha una emoció i pensament; esbrinar si és un pensament just, que correspon a una realitat objectiva ens permet moure entre la franja “d’acció equitativa”, aquella que no sempre ens beneficia, i no sempre ens perjudica, o a vegades una mica de cada però no del tot. Intentem escoltar, entendre les raons de l’altre, practicar l’empatia, conèixer què l’ha impulsat a actuar així. Per ser justos cal estar en la pròpia pell i en la de l’altre.

Un exemple pràctic? Imaginem una feina en que cal que es treballi el dia de Nadal. I cada any pel 25 de desembre només un treballador pot fer festa. Quin hauria de ser? Evidentment un any cadascú perquè a tothom li correspon passar un dia de família amb els seus.

La vida pot ser molt injusta, però no l’existència. L’univers és just i batega al ritme del teu aprenentatge. Actuar amb justícia, és actuar amb maduresa. Saber dir sí i saber dir no quan s’està per sobre o sota les teves possibilitats. Educar amb justícia, és ser i créixer èticament per cuidar un món que només està preparat per ser viscut des de la sostenibilitat. Podem viure amb el ritme de bosses de plàstic actual? No? Doncs deixem de produir-les. Negoci per avui i desert per a demà,  i per a les generacions futures no és just.

Amb la justícia no hi caben pensaments com l’enveja o rancúnia. La justícia busca l’equilibri constant amb el que es perd i es guanya. Perquè la vida, és perdre i guanyar, sense entendre aquest temps viscut no s’apaga el volcà intern que expressa constantment injustícia,  i sembla que la política, l’amor, la feina, la vida és injusta. Pot ser hem de començar sent justos amb nosaltres mateixos i les nostres decisions. Una persona justa és prudent, i ricament humil, té al seu abast el major èxit a que pot aspirar un ésser humà: està bé amb sí mateix per complaure el millor destí de ser persona.

Carolina Torres

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *