Recapitulació de l’any

Vèiem com vivim, si de manera conscient o inconscient aspectes com habitar el cos físic i escoltar al què necessita. Aquesta casa “cos” ens acompanya des de que ens engendren fins que realitzem el darrer alè de vida, però de quina manera ho fem?

Nosaltres som els únics propietaris i responsables de la nostra salut física, ara bé, en alguns moments vitals sembla que hàgim perdut les claus de la nostra casa…Viure molt la vida externament, social, la façana, i només cuidar que aquesta tingui bon aspecte, és no viure en ella, només transitar-la. És cert que aquest continent conté, valgui la redundància, molt de contingut, emocional, records que sovint preferim mantenir enterrats que mirar-los i des de la consciència abraçar-los, ordenar-los, i col.locar-los on realment és sa que siguin, ja que des de l’actitud de víctima del què hem viscut no construirem un moment vital present i equilibrat. Quantes vegades hem arrossegat alguna experiència, enfado, mal entès amb alguna persona del món laboral, o personal, per no voler-lo afrontar? Quan de mal estar ens ha generat aquesta situació? Com ens hem sentit quan ho hem aclarit amb una bona conversa, amb dir les coses pel seu nom, i potser finalment amb una abraçada, una bona dosis d’hormones d’oxitocina que ens han recorregut els cossos i ens han reportat un nou aire emocional, psíquic, energètic.

Si escoltem les parets de la nostra casa (cos físic, mental, energètic), potser sentim soroll, residus oblidats que han quedat en forma de dolència articular, tensió muscular, sobretot a l’esquena, a la zona del coll (trapesi), espatlles, braços, o amb una sensació de pressió en el pit, dificultant-nos respirar àmpliament, bloquejant el nostre diafragma, sense ser-ne gens conscients. O tal vegada estigui manifestant-se amb tensió a la mandíbula, a l’expressió verbal, sexual…Tot el què vivim, es revela en el nostre cos, des del naixement fins el dia d’avui. Pot ser si que val la pena idó repassar si hi ha algun pes passant dins nostre que hem viscut aquest any i podem proposar-nos amollar-lo, deixar-ho anar per iniciar el 2019 amb lleugeresa i presència.

Existir significa néixer continuadament, però d’alguna manera hem de deixar morir, deixar anar cada dia una mica conscientment, i totes les experiències viscudes enriquidores siguin integrades a l’estructura que ens conforma, equilibrada i serenament.

L’autoconeixement i la responsabilitat d’assumir la nostra existència, rau en no donar el metge, el terapeuta, el polític, els patrons socials, a la nostra família, els nostres amants, fills, el cuidado de la nostra salut, benestar, seguretat, desitjos…Confiar amb nosaltres mateixos, amb el nostre cos, emocions, sentiments, sensacions, ens donarà la força i empoderament per dibuixar el nostre present i direccionar-nos a un futur més afi a la nostra veritable persona, naturalesa interna. Quan decidim Crear Benestar a la nostra vida, realitzant un canvi d’hàbits, sumant activitats per augmentar la nostra salut, fent ioga, taichi, esport, o caminant; o bé canviant la nostra alimentació, i cercar noves maneres per reequilibrar el cos de forma més natural, retornant els remeis naturals, a la medicina popular de les plantes que disposem a Menorca, del tornar a emprar i aplicar els olis essencials a les nostres vides, cases, espais laborals, del conèixer els efectes beneficiosos dels oligoelements, la fitoteràpia, ens encamina a evolucionar, a aprendre escoltar-nos, a reflexionar, i des d’aquí observar quins són els nostres obstacles, dificultats, debilitats, fortaleses, …

Et proposo que facis un repàs mental d’aquelles coses que has viscut aquest any, ( per exemple, situacions o coses que no has pogut solucionar, que han generat un malestar intern teu, o que han creat una dificultat de comunicació i no has assumit encara l’acció per aclarir-la, etc…), i que sense jutjar-te simplement les apuntis a un paper. Seguidament et preguntis, què podries fer per canviar-les, modificar-les, assumir la teva part de responsabilitat i proposar-te un dia de l’agenda (real) per fer-la. Per prendre acció a transformar allò que ja no vols seguir portant dins de la teva motxilla interna, dins el teu vehicle, casa personal que habites en aquesta vida.

Llegir-ho i pensar-ho és el primer pas, i aquest pot resultar evident, inclús mig absurd, sobretot si la ment està en fase víctima: “això no depèn de mi, es cosa de l’altre, aquesta situació no la podré canviar mai”… Ara bé, si tu et posiciones davant una pàgina en blanc, inclús com la darrera pàgina de la teva vida, darrer dia de la teva existència, què faries avui, per estar tranquil? Per marxar amb pau d’aquesta casa, d’aquest any de la teva vida? Aquest és el propòsit del nostre darrer article. Buida’t, per tal de que el següent llibre, estigui disponible el 100% per a escriure’s, narrar-se , viure plenament conscient, amb Benestar i Creativitat. Bon Nadal, és com dir, bon Renaixement, però abans, hem de morir, per tal de tornar a re-nèixer de forma simbòlica. Us animam a fer-ho.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *