La joventut de Pau Faner a través de les formigues

Pau Faner torna jove. Almanco amb la darrera novel·la que publica aquest any, “Hormigas en los pantalones”, on descriu la generació de la transició, la del despertar sexual, la de l’alliberació. Com deien The Who, la seva generació. Baix el seu alter ego femení, Faner recupera així un text que ha tingut diverses anècdotes remarcables abans de veure la llum.

  • “És un llibre que vaig escriure quan feia oposicions a Madrid, l’estiu del 1980. Vaig fer dos mesos allà, perquè hi havia dos exercicis i no sabies quan et tocaria fer el segon, si passaves el primer. I com que em va tocar dels darrers, estava avorrit i vaig tenir temps de fer altres coses. Quan vaig acabar les oposicions, tenia la novel·la llesta. Llavors la vaig passar a net i la vaig enviar al premi La sonrisa vertical, que era un premi de novel·la eròtica. Però no va fer res. Així que la vaig oblidar. Llavors el títol era Los últimos adolescentes.

I durant molts anys ha estat un dels tants textos que en Pau ha escrit i ha deixat tancats a dins dun armari, esperant la seva oportunitat. Ell mateix confessa que

  •  “La vaig oblidar tant que, al cap de 15 anys, el director de cine Luís García Berlanga, que també era el director de la col·lecció “La sonrisa vertical”, em va escriure demanant per publicar la novel·la. I li vaig dir “vostè s’equivoca, jo no he escrit cap novel·la amb aquest títol”. Em va insistir què la cerqués, i al cap dun parell de dies la vaig trobar. La vaig rellegir i em va semblar que necessitava revisió, hi havia coses molt exagerades, i el fons no deia res. Ho havia de transformar de manera que donés un missatge, també suavitzar algunes escenes, perquè fossin més suggerents. Llavors la vaig revisar i quan li vaig enviar em va dir que no li agradava, que volia publicar la primera versió. I li vaig dir que no.” I aquí va començar el segon oblit del text”.

Però a la tercera, ho ha aconseguit. Fa aproximadament un any que en va parlar en públic i va decidir que era el moment de donar-li una oportunitat. Després de llegir-la de nou i veure que es podia publicar, Faner va oferir-la a leditorial Penguin, on ja s’han publicat alguns llibres de l’autor amb el nom de Agatha Allen. En aquests moments, en Pau està concentrat en la traducció al català.

La història d’una generació

“Hormigas en los pantalones” descriu una realitat històrica, que l’autor va viure de primera mà. Els anys de la transició, del 68 al 75, li serveixen d’excusa per relatar el pas de la infància a l’edat adulta d’un protagonista i el seu grup damics. Al cap i a la fi, Pau Faner deixa molt clar des del principi

  •  “Són la meva generació. Ens va tocar una època en què el sentit religiós era molt important en l’educació. Tot era molt tancat. Però quan van arribar el turisme i el canvi de règim, les coses van fer un gir: va passar d’estar tot prohibit a tot permès. En canvi, quan teníem entre 18 i 20 anys, estava tot per dir i havies de descobrir tot pel teu compte, sense la possibilitat de què els descobriments fossin naturals o accessibles. El que va canviar molt aquesta situació va ser l’arriba del turisme, que ens va mostrar les possibilitats que oferia el món de fora. Allò ens va fer despertar, vam aprendre nous idiomes i noves maneres de veure la vida. La novel·la xerra dun grup de joves, amb un protagonista, que descriuen totes aquestes possibilitats: la descoberta d’altres maneres de viure, la descoberta del sexe, que he introduït duna manera molt suggerida, no explícita.

Pau Faner encaixa el context històric d’aquells anys a través de diferents elements i fets que, duna manera o altra, tenen a veure amb el què conta.

“S’ha de tenir en compte que era un temps on passaven coses, com la revolució dels joves del maig del 68 a París, la música que sorgia com a manera de contestar, el moviment hippie. I els joves ho viuen duna manera una mica indirecta, tamisada pel seu entorn. És la descripció de la generació del canvi, que serveix com a fons de la novel·la. El protagonista viu aquest canvi, com a fillet en els anys 50, passant tota la joventut fins als anys 70. Aquest grupet protagonista eren els últims adolescents del primer títol.

Tanmateix, el canvi de títol és quelcom que a Pau Faner diverteix, i que ha format part de l’evolució estranya del text. “Hormigas en los pantalones” és una expressió anglesa, que es diu molt a Amèrica: Ants in your pants”, per dir que estàs molt inquiet. Quan ets jove i estàs inquiet és com si tinguessis formigues a dins dels pantalons. En molts de sentits. També en el sexual”, afegeix.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *