La Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM), la Federació Empresarial Hotelera d’Eivissa i Formentera (FEHIF) i l’Associació Hotelera de Menorca (ASHOME) han manifestat avui, en el marc de la fira de turisme FITUR, la preocupació del sector empresarial hoteler de Balears davant la incertesa a la qual s’enfronta el sector turístic derivada d’un canvi de cicle i la necessitat que les administracions considerin el turisme com una qüestió d’Estat i adoptin, d’una vegada per totes, les mesures necessàries per fer front a les amenaces que ja estan presents clarament i evitar una pèrdua de competitivitat de l’arxipèlag balear.
Des de les patronals hoteleres i altres sectors es ve advertint des de fa temps d’un alentiment de l’economia i d’una sèrie de circumstàncies que estan afectant a la demanda turística:
• La progressiva recuperació de les destinacions de la ribera sud i oriental de la Mediterrània (l’arribada de turistes a Turquia ha experimentat un increment del 21,6% de gener a setembre de 2018 ja Egipte del 41,5%, entre gener i juliol. i la tendència apunta que l’augment sigui encara més gran, rondant el 59% a Turquia i el 58% a Egipte).
• El procés del Brexit al Regne Unit afecta directament les reserves d’un dels nostres principals mercats, que en el període de gener a novembre de 2018 ha registrat un descens en les illes del 1,5%, sent a Menorca d’un mínim 10 %, i per a la temporada 2019 és encara molt més acusat.
• La devaluació de la lira turca afecta principalment al mercat alemany, que de gener a novembre de 2018 ha baixat un 4,3% a Balears i els efectes patim també aquest any amb descensos de reserves de més d’un 20 per cent.
• L’increment dels preus del petroli encareix el transport i, per tant, és un factor decisiu en el cost final del viatge.
A les circumstàncies esmentades cal sumar l’adopció de polítiques que contribueixen a generar una major incertesa, minven la competitivitat de les Illes Balears i no acompanyen al gran esforç que el sector privat està realitzant amb l’objectiu de millorar el producte i el posicionament de les empreses, incrementar la competitivitat i poder contribuir en major mesura al teixit econòmic regional.
Les tres patronals hoteleres balears consideranimprescindible que el Govern dels Illes Balears i la resta d’administracions implicades, cadascuna en funció de les seves competències, escoltant al sector empresarial i amb una acció conjunta encaminada a superar les dificultats i actuant com a palanca d’impulsió, posin especial atenció a la nostra principal indústria, el turisme, motor clau per a l’economia i la generació d’ocupació.
La solució passa per promoure una col·laboració publicoprivada real i efectiva que afavoreixi l’activitat amb posicionaments clars, atorgui seguretat jurídica per seguir incentivant la inversió empresarial com a motor de creixement; que ordeni l’activitat turística i contribueixi a frenar l’intrusisme
infraestructures tecnològiques i logístiques; la formació, productivitat i la innovació sostenibilitat de la destinació.
És urgent que el Govern dels Illes Balears adopti mesures encaminades a assegurar el futur de l’activitat turística en els termes anteriorment esmentats, per a això es reclama:
1.- LA RETIRADA DE L’IMPOST DEL TURISME SOSTENIBLE
La desencertada aprovació de l’Impost del Turisme Sostenible a 2016 i la posterior duplicació de la quantia en 2018, en un moment en què ja s’entreveia la incertesa que planava sobre el sector, no ha pogut ser més improcedent.
La conjuntura turística actual amb l’estabilització dels fluxos turístics, que ja s’ha fet palès en 2018, ens obliga no només a ser molt cautelosos sinó a avançar-nos a una probable caiguda del volum de negoci i contractació. L’aposta del sector empresarial durant aquests darrers anys ha estat la de revalorar el producte amb l’objectiu d’aportar més valor afegit i competir en valor i no en volum i aquest és el camí pel qual hem de continuar.
Des del sector empresarial venim advertint per activa i per passiva que l’impost suposa una minva de la competitivitat i més encara en un moment en què destinacions competidores han ressorgit amb força aplicant una política de preus molt agressiva, en què el sector balear no pot ni vol entrar. En aquest context, l’impost constitueix una seriosa amenaça i exigim la seva retirada.
No té sentit gravar al turista amb un impost que teòricament va néixer amb l’objectiu de pal·liar la petjada del turisme a les Balears, objectiu que està molt lluny de la realitat. Tal com ha quedat demostrat al llarg d’aquests anys de vigència, l’impost respon només a fins recaptatoris, constituint una gran incongruència enfront de les reivindicacions econòmiques del Govern autonòmic al Govern d’Espanya. El que pretén és encobrir el dèficit de finançament de la Comunitat Autònoma, que s’ha vist un cop més agreujat en la proposta dels pressupostos generals de l’Estat, en la qual els fons es redueixen encara un 11,5% sobre els ja escassos recursos que rep el nostre l’arxipèlag.
S’ha demostrat que els projectes finançats amb càrrec a l’impost res tenen a veure amb el turisme i elmedioambiente, i el que és pitjor encara: la majoria de projectes estan sense començar i han bloquejat als serveis tècnics dels ajuntaments, que al seu torn demoren “sine die” les llicències de millora dels nostres establiments.
2. ADAPTAR DE MANERA URGENT LA NORMATIVA TURÍSTICA QUE PERMETI CONTINUAR AMB LA TRANSFORMACIÓ DE LA PLANTA HOTELERA
L’aprovació de la Llei 8/2012 del Turisme i la DA4a va ser el punt de partida d’una transformació sense precedents de la planta hotelera de les Balears i ha suposat una millora de la qualitat, avançar en la lluita contra l’estacionalitat, més creació d’ocupació directe, indirecte i induït, s’ha primat la millora de la competitivitat gràcies a la incorporació de nous serveis, espais, aplicació de mesures encaminades a l’eficiència energètica i la sostenibilitat mediambiental i tot això amb consum de territori zero.
La finalització de les facilitats que aportava la DA 4a al juliol de 2017 i l’aprovació de la DA 3a amb paràmetres més restrictius està tenint conseqüències que es tradueixen en una caiguda dels projectes de reforma que s’executen trencant-se el cercle virtuós de la inversió que apreciarem, sobretot, a partir d’aquest any 2019. els volums de reformes vistes en 2017, 2018 i les que s’estan realitzant són els últims cops de cua de projectes desenvolupats a l’empara de la DA 4a. Recordem que, lamentablement, el període de tramitació dels projectes acumula una mitjana de 18-24 mesos des que s’inicien fins que es poden executar.
Arribats a aquest punt, quan aproximadament encara resta a Mallorca un 40% de la planta hotelera per modernitzar i en el cas de Menorca aquest percentatge s’eleva al 80%, i tot i els bons resultats que ha donat, se’ns ha posat un fre amb les últimes modificacions de la normativa. Prova d’això és que el reposicionament de la planta hotelera ha contribuït a incrementar la rendibilitat de les empreses, a una major creació d’ocupació, a l’ampliació de la temporada turística i, a més, ha dinamitzat altres sectors professionals de l’economia balear.
És, per tant, imprescindible l’aprovació d’una nova norma que permeti seguir incrementant la competitivitat, ja que l’alentiment de les reformes pot tenir conseqüències nefastes tant per al sector turístic com de serveis i construcció. No es concep paralitzar la innegable i valuosa transformació duta a terme pel sector per evolucionar en la tipologia de visitants que reben les nostres illes, transitant del volum cap al valor. Això només és possible si els empresaris poden millorar el seu producte i comercialitzar-enfocat a nínxols de mercat de major poder adquisitiu.
3. CONTROL DEL LLOGUER TURÍSTIC IL·LEGAL PER L’ADMINISRACIÓ COMPETENT
El sector hoteler ha conviscut amb el lloguer turístic des de fa anys sense problemes, però l’actual conjuntura reclama ja una actuació transparent ia la recerca de la qualitat, la igualtat de drets i obligacions i que no hi hagi una doble vara de mesurar pel que fa als empresaris que es cenyeixen al marc normatiu vigent i l’oferta que, emparada per l’opacitat i escassa inspecció, opera a la il·legalitat. Ens preocupa seriosament que una incorrecta actuació de l’administració posi en perill el gran treball que el sector ha fet en aquesta última dècada.
Per això cal que el Govern dels Illes Balears compleixi amb la llei i exerceixi una laborde vigilanciaseria i rigorosa de lasactividadesalojativas il·legals centrada en els següents aspectes:
1.- Control d’aquelles condicions en què NO està permesa la comercialització d’estades turístiques en habitatges segons la normativa aplicable.
3.- Imposició de sancions de multa per publicitat i / o comercialització il·legal d’estades turístiques a habitatges.
4.- Control del compliment amb totes les regulacions aplicables, incloses les tributàries (Impost de Societats, IRPF, Impost Turisme Sostenible, etc.), laborals (CCHIB) i els requisits reglamentaris per a l’exercici de l’activitat.
5.- Pel que fa a les Plataformes comercialitzadores, control de la publicitat i operacions de comercialització d’ETV amb número registre de turisme, així com l’obligació de compartir les dades de les persones que contracten ETV i empreses comercialitzadores d’ETV amb l’Administració Tributària.
6.- Referent al registre de turistes amb la Policia, compliment i control del compliment de les normes de seguretat ciutadana.
7.- Desenvolupament reglamentari de plans de qualitat específics per a les ETV que s’ajustin a la realitat de les destinacions i equiparables als exigits a l’oferta hotelera.
