La mítica balandra “Valldemossa” no es convertirà en un escull artificial gràcies al president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat, que ha demostrat la seva sensibilitat amb el patrimoni marítim de les Balears i ha evitat, tot posant-se en contacte amb l’Ajuntament de Ciutadella, que la balandra que van dur a Ciutadella als anys 30 els germans Calafat no acabés per a sempre en el fons de la mar, sinó que fins i tot podria tornar a navegar, com ho fa “El Balear” en aigües mallorquines.
Divendres passat es va signar un acord entre el Consell de Mallorca, Ajuntament de Ciutadella i Ports de les Illes Balears pel qual l’Ajuntament de Ciutadella cedeix al Consell de Mallorca la balandra “Valldemossa” per tal que pugui ser restaurada i formar part del recentment creat Museu de la Mar de Mallorca, mentres que Ports de les Illes Balears cedirà a l’Ajuntament una embarcació no històrica per tal que pugui servir d’escull artificial i així Joana Gomila poder fer efectiu el seu acord amb la secció d’escafandrisme del Club Nàutic de Ciutadella que havia sol·licitat enfonsar el casc de la recordada balandra que, resta des de 2001 en unes instal·lacions al costat del Cementiri Vell on des de fa més d’una dècada no s’hi fa cap actuació.
El darrer armador de la “Valldemossa” va ser l’empresa “Peixos Sans Mas SL” dels germans Miquel i Joan Sans Mas, que venien de les nissagues de pescadors dels “Cuca” i els “Clapats”, homos de la mar i grans pescadors ciutadellencs i fornellencs. La van comprar als anys 90, cosa que va fer que la balandra tornés a Ciutadella després d’un periple de més de 10 anys al port de Maó. Amb ella van pescar uns quants anys fins que una fatídica nit es va obrir una via d’aigua al casc de fusta que la va enfonsar. La mala sort va fer que quan aquesta s’intentava reflotar i es treia de la mar una de les bragues de subjecció es va trencar i el cos de la barca va ensopegar damunt les aigues del port i es va tornar a enfonsar allà mateix. El cop la va ferir mortalment, i va ser llavonces quan Miquel Mas, accionista majoritari, va decidir donar la barca a l’Ajuntament amb la condició de que no fos enfonsada, cosa que era el més fàcil per a ell, ja que donar de baixa la balandra i demanar el seu desballestament és el que es sol fer en aquests casos. Miquel Sans Mas, conegut popularment com en Quel Mas, conscient de la història de la balandra, la primera que va tenir base permanent a Ciutadella, on hi va pescar en la seva joventut, la balandra que va pescar per la república i amb la que van arribar després els que havien hagut de fugir a Mallorca durant la guerra no podia convertir-se en un escull, sinó que havia de sobreviure.
Es van fer esforços des de l’Ajuntament per a cercar la seva declaració com a BIC i es van organitzar diferents cursets per a la formació de l’ofici de mestre d’aixa dirigits per Miquel Huguet, que va intentar la recuperació de la barca de bou, però el personal dels cursos, poc qualificat i amb els canvis de equips de govern que no van demanar les ajudes europees de formació, la “Valldemossa” va quedar oblidada a la nau del constat del Cementiri.
A la present legislatura, davant la manca d’espai es va mirar que fer amb la balandra, de la mateixa manera que des del Club Nàutic es demanava el seu enfonsament com a escull per a promoure el turisme de busseig i escafandrisme. Va ser quan el fill de Miquel Huguet, Diego, que ha seguit la feina del seu pare després de la seva jubilació contactà amb el Consell de Mallorca explicant el cas i, va trobar la sensibilitat de Miquel Ensenyat, que des del primer moment es va interessar en recuperar aquesta mítica embarcació creada a les drassanes del port de Palma per la nissaga de mestres d’aixa Ballester, encomanada pels Calafat de Valldemossa, que li van posar el nom del poble on van néixer, per a partir a pescar cap a Ciutadella, tot cercant una vida millor.
Les caràcterístiques de construcció de la “Valldemossa” la fan una peça única avui en dia, tant per les dimensions de la fusta dels arbres emprats per la seva construcció com per la seva tècnica. És una joia del nostre patrimoni marítim, he sentit declarar en més d’una ocasió al mestre d’aixa Miquel Huguet.
Aquesta setmana la història marítima de Ciutadella està d’enhorabona i, ha hagut de ser perquè des de fora hi ha hagut més sensibilitat cap a un patrimoni únic que des d’aquí. La figura del president del Consell de Mallorca i candidat de Més per Mallorca a la presidència del Govern de les Illes Balears, Miquel Ensenyat ha fet que, de moment, la “Valldemossa” tingui un horitzó més clar, vents més favorables i, esperar que en poc temps torni a navegar com a vaixell escola, perquè l’antiga balandra a més de poder navegar a motor, també pot navegar a la vela, tal i com ho va fer també en els seus inicis, on podria emprar vela i motor.
Potser fins i tot, quan torni a navegar, podrà surcar de nou -almanco una vegada- el Canal de Menorca i fer una visita de cortesia al que ha estat gairebé sempre el seu port de referència, el port vell de Ciutadella, Baixamar.
