Armengol demanarà a la comissària Cretu un millor reconeixement europeu de la insularitat

La presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, juntament amb els presidents de Còrsega, Gilles Simeoni, i de Sardenya, Francesco Pigliaru, defensarà davant la comissària de Regions de la Unió Europea, Corina Cretu, més finançament per equiparar aquests territoris a les regions ultraperifèriques, que compten amb un tracte preferencial pel que fa a qüestions d’insularitat.

En el marc de la reunió del Comitè de les Regions a Brussel·les, Armengol ha explicat que les Illes Balears, Còrsega i Sardenya volen “que Europa sàpiga reconèixer els desavantatges que patim per la nostra condició geogràfica”. En aquesta direcció, ha reclamat a la UE una “igualtat real dels drets de tots els ciutadans, independentment del territori on es trobin”, ja que fins ara “ha estat sensible només amb els territoris ultraperifèrics”.

Els tres presidents han redactat de manera conjunta una carta per demanar a la UE que equipari drets entre les regions ultraperifèriques i la resta d’illes. “Les dificultats que genera el fet insular són les mateixes tant si la costa del continent és a 1.000 quilòmetres com a 100”, ha exemplificat Armengol. En aquesta línia, ha demanat “un tracte pressupostari que inclogui mesures que garanteixin d’una manera sostenible la igualtat d’oportunitats per als ciutadans i un desenvolupament socioeconòmic comparable al dels territoris continentals”.

En concret, el Govern de les Illes Balears exigeix tenir el mateix tracte que les Illes Canàries, una de les 9 regions ultraperifèriques que té la UE (juntament amb les Açores, Madeira, la Guaiana Francesa, Martinica, Guadalupe, Saint Martin, Reunió i Mayotte).

“Les illes som territoris especials i més vulnerables en termes econòmics, i les empreses i persones que hi resideixen mereixen gaudir dels mateixos drets que les que ho fan al continent”, ha remarcat la presidenta. En la carta, els tres presidents recorden que l’article 174 del Tractat de Funcionament la Unió Europea (TFUE) estableix el principi de cohesió econòmica, social i territorial i reconeix una atenció especial a les regions que pateixen desavantatges naturals o demogràfiques greus i permanents.

Peticions
La carta que han signat les tres presidències fixa un seguit de peticions conjuntes:
– Reconèixer la compatibilitat dels esquemes d’ajuda dissenyats per compensar els costs addicionals directament atribuïbles al fet insular, en particular pel que fa al dret a la mobilitat i al transport de mercaderies.
– Garantir la major flexibilitat possible en les accions dels Fons Estructurals i d’Inversió Europeus (Fons EIE) en les àrees temàtiques en què els desafiaments dels territoris insulars perifèrics són més evidents per aconseguir els objectius prioritaris estretament relacionats amb els problemes de les illes (transport, connectivitat digital, xarxes d’energia, gestió de recursos naturals).
– Assignar taxes més altes de cofinançament per als fons d’ESI per a les regions insulars perifèriques.
– Encoratjar la creació d’un subprograma d’Illes de la Mediterrània dins el futur programa Interregions MED 2021-2027.
– Incloure les regions insulars perifèriques en el sistema per connectar-se a les xarxes de transport europees TEN-T, com ara el Corredor Mediterrani.
– Incorporar en les primeres etapes del procés de presa de decisions el contingut de l’article 174 del TFUE, que preveu l’elaboració d’estudis d’impacte territorial per analitzar els efectes de les iniciatives legislatives europees en els territoris insulars, amb la participació dels governs de les regions interessades.
Comitè de les Regions

Les Illes Balears, Còrsega i Sardenya comparteixen un espai estratègic de la Mediterrània. És la tercera vegada que es reuneixen per fer front comú davant de la UE i per avançar en la resolució de problemes i solucions comuns.

La primera trobada es va produir el 2016 a Palma i va concloure amb una declaració conjunta per reclamar als estats respectius i a les institucions europees que donin suport a les demandes específiques d’aquests territoris en el procés de definició dels nous Fons Europeus després de 2020. El 2017, la reunió es va dur a terme a Cagliari i es va centrar també en el fet que les Illes Balears i Sardenya deixin d’estar discriminades en el repartiment de fons específics.

Armengol considera que les tres regions tenen “molts trets en comú” i que “la nostra veu unida té més força davant de la UE”. La presidenta ha afegit que espera que “els nostres esforços serveixin per sensibilitzar les institucions comunitàries” i ha insistit que “de ben segur se’n poden beneficiar de manera indirecta altres regions europees amb característiques similars”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *