En el record de Bosco Marquès

Avui dimarts, dia 26 de febrer ens ha deixat un dels grans mestres del periodisme que ha donat Menorca, Joan Bosco Marquès, que va ser durant dècades el director del Menorca Diario Insular, amb el que des d’aquesta casa sempre vam tenir una relació de cordialitat, respecte i col·laboració ens un anys on el periodisme, la feina d’informar, era més lliure, amb menys interessos i més democràtica.

Bosco Marquès va ser una persona íntegra, que tenia molt clar que la feina del periodista era la d’informar i no la d’opinar sobre un fet i, que davant la notícia també hi havia persones o empreses que tenien uns drets i mereixien un respect, i per tant no tot era publicable. Sempre va defugir del que es diu la premsa groga i sensacionalista.

Amb ell ens deixa aquell periodisme humà, de companyerisme, de compartir moments entre professionals.

En el record el seu somriure, la seva cigarreta a la mà i els cabells despentinats, però sobre tot bones paraules i bons consells. Mai es va posicionar ni per edat, ni per experiència, ni per ser el director des Diari per damunt de joves com jo, que allà a finals dels anys 80 començàvem en aquest apassionant ofici del món de la comunicació escrita. Puc recordar més d’una conversa al “Paradís” amb companyia den Tòful Bosch (Pistola), amb la seva capacitat d’anàlisis de la situació política local, de la cultura…

Eren altres temps, no sabem si bons o dolents, però eren els nostres… com diu Serrat.

Amb ell, amb en Bosco, van ser companys de professió i de respecte total entre  un i altre mitjà en un temps on la premsa escrita a l’illa era la del Diari i El Iris on va començar en el món del periodisme i a Ràdio Popular. Per altra banda  l’amistat amb el meu pare, era també ferma, de respecte, tant quan en Bosco era periodista al Diari de Mallorca, com a la seva etapa al front del Menorca.

Des del Setmanari El Iris lamentam profundament la partida al més enllà den Bosco, i testimoniam el nostre més sincer condol en aquests moments tant difícils a la seva filla i companya també en les tasques periodístiques, Raquel Marquès.

Que la terra et sigui lleu, amic Bosco.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *